Hola, sóc la Laura Muñoz i actualment estic estudiant el segon curs de CFGS de Cuina i Serveis. El curs passat em va sortir la gran oportunitat de poder realitzar les pràctiques de cuina a l’estranger, concretament a un hotel de 5 estrelles, en el Neilson Messini Beach Club, a prop de Kalamata, Grècia. He de dir que al principi no estava molt convençuda, ja que sortir de la zona de confort de vegades costa una mica, però finalment em vaig atrevir, juntament amb els meus tres companys amb els quals he pogut viure aquesta experiència.
Les primeres setmanes em va costar una mica adaptar-me: la cultura, la llengua, la gent, l’entorn… tot era molt diferent. Tenia molta por i em sentia indefensa, però a poc a poc vaig començar a conèixer als meus companys de treball, als veïns i a d’altres treballadors de l’hotel, i això em va ajudar a estar més segura. També vaig haver d’aprendre a comunicar-me en grec, ja que allà ningú sabia parlar la nostra llengua. El ‘Bon dia!’ va passar a ser ‘Kaliméra’, dir ‘Hola!’ era dir ‘Geiá sou’ (que, per cert, també s’utilitza per dir ‘adéu’), i ja no vaig tornar a dir ‘Gràcies’ sinó ‘Efcharistó’.
Pel que fa al tema laboral, vaig aprendre el funcionament d’un bufet, però també vaig adquirir molts coneixements pel que fa als plats típics del país: el tzatziki, la musaca, l’amanida grega, la spanakópita, les dolmes, el souvlaki, el gyros amb pa de pita, el baklava i els loukumades, entre d’altres. El plat que més em va cridar l’atenció va ser l’horta vrasta: un tipus de fulles bullides molt semblants als espigalls del Garraf que només es cultiven a Grècia. Vaig poder veure que la gastronomia grega es basa en làctics com el iogurt i el formatge (feta, halloumi, saganaki…), en carns com el porc, el pollastre i el xai i en moltes verdures com albergínies, okres, cebes, tomàquets, cogombres, etc.
A més, vam sortir de la zona i vam visitar diferents pobles i ciutats de Grècia com ara Kalamata, Analipsi, Atenes i Messini. Tots ells van ser llocs increïbles de visitar, però el que més em va agradar sense dubte va ser les cascades Polylimnio, a Charavgi. Era un lloc paradisíac, un lloc que semblava una escena de pel·lícula.
En conclusió, aquest viatge ha sigut un repte difícil d’afrontar, en el qual he après molts coneixements en l’àmbit laboral i en els costums d’una cultura totalment diferent a la nostra, però sobretot he après molt en l’àmbit personal, a saber buscar-me la vida i afrontar nous reptes.
