Dijous, 26 de març.
Educació fa dies que recomana escriure un diari del #confinament. Els edificis no tenim per costum escriure’n, però crec que provaré d’espolsar-me la malenconia amb aquest #DiariBlauColliRodés que ara mateix començo amb aquest apunt.
Divendres, 27 de març.
Els edificis tenim vida; però ja fa dies que la meva es va atomitzar arreu del poble i hi ha un trosset de mi a cada llar de cada alumne. Qualsevol dia de primavera, els trossets tornaran a compondre’m.
#DiariBlauColliRodés
Dissabte, 28 de març.
Avui és dissabte i gairebé no me n’adono. Les meves aules eren buides en cap de setmana i el silenci vestia les meves parets de tranquil·litat. Avui, les vesteix d’enyorança. Tancaré els ulls per somiar amb el moviment que ha de tornar. #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 29 de març.
Els diumenges agafava forces pels dilluns i pensava en altres parets, les de les llars dels meus alumnes, on tenien lloc els esmorzars i els sopars en família. Avui, també hi penso. Si hi ha quelcom que no pot canviar és la família. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 30 de març.
Avui he rebut carta d’una professora i les seves paraules m’han donat alè: «Benvolgut edifici! Al llarg d’aquests cursos, en entrar per la teva porta tots els problemes, les pèrdues, les decepcions de la vida diària s’alleugerien. El bullici de les teves aules i la companyia de les persones que hi havia dins feien que tot s’oblidés durant unes hores. I ara, des de casa, només desitjo que em puguis tornar a alleugerir ben aviat!» Jo també l’estimo. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 31 de març.
Normalitat: classes i passadissos plens d’alumnes; professors entrant i sortint de les aules; conserges trucant, obrint portes, fent fotocòpies; administratives teclejant l’ordinador… Com es troba a faltar la normalitat quan esteu confinats a casa! #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 1 d’abril.
Fa dies que no entra ningú al laboratori. No es treu material ni reactius ni roques ni res semblant dels armaris. Ningú entra a preparar pràctiques, ni a revisar que tot estigui llest per quan arribin els alumnes. Us espero a tots sans. #Totaniràbé 
#DiariBlauColliRodés
Dijous, 2 d’abril.
La biblioteca mai està sola. Avui m’ha parlat Camus: «Em vaig adonar que enmig de l’hivern hi havia dins meu un estiu invencible. I això em fa feliç. Perquè no importa la força amb què el món m’empenyi; dins meu hi ha quelcom millor empenyent de tornada.» #DiariBlauColliRodés
Divendres, 3 d’abril.
Acaben de començar les vacances de Setmana Santa. Normalment, agraeixo l’arribada d’aquest dia. Avui, però, enyoro tots els moments viscuts amb vosaltres entre les meves parets. Vull retrobar-vos ben aviat. Cuideu-vos. Com jo intento cuidar-vos sempre. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 4 d’abril.
Avui han anunciat que el confinament s’allarga. Em queda la sensació que ens estan robant el mes d’abril. Malgrat tot, això ha de voler dir només una cosa: maig pot ser un mes fantàstic.
#DiariBlauColliRodés
Diumenge, 5 d’abril.
Avui he obert la porta de l’aula 101 i m’han vingut al cap i al cor tots els alumnes de l’1A1. He obert la de l’1A2 i el mateix… M’he passat el dia obrint portes, una darrere l’altre fins a omplir-me el record dels centenars d’alumnes meus que tornaran a mi. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 6 d’abril.
Es veu que avui és el Dia de l’Esport i, a la meva web, han penjat un vídeo en què surten donant consells des de casa alguns alumnes de 4t i, fins i tot, una exalumna. M’he emocionat en veure’ls tan bé, en veure’ls tal com jo els guardo a la meva memòria. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 7 d’abril.
La lluna lluu radiant i immensa en un cel que s’ha abandonat en mans de la nit. La seva brillantor ha envaït els meus murs exteriors i m’he rendit al seu encant enmig del pati on juguen i fan esport aquells que tant estimo.? #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 8 d’abril.
Potser perquè ahir va ser el Dia Mundial de la Salut, aquesta nit he somniat amb alumnes, professors i famílies omplint l’aula UM per a escoltar consells sobre alimentació saludable de boca dels professionals de la salut convidats. #DiariBlauColliRodés
Dijous, 9 d’abril.
Enmig del silenci, soc ara amorós edifici d’ocells. Des de les meves finestres els veig aterrar al meu pati, els veig alçar el vol i creuar l’aire per sobre les llars dels qui tant estimo, dels qui estimo tant.
#DiariBlauColliRodés
Divendres, 10 d’abril.
Sento dir al centre comercial d’aquí davant que aquesta setmana s’ha venut molta farina. Tota la Setmana Santa que m’arriba l’olor dels bunyols, de les torradetes de Sta. Teresa… M’imagino a més d’un alumne estrenant-se com a cuiner a casa. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 11 d’abril.
Recordo la setmana del projecte «Viure sense plàstics». Aquells alumnes de 1r d’ESO, tan implicats ecològicament, i la resta dels seus companys veuen ara com el planeta és més verd, més blau. Tot anirà bé.
#DiariBlauColliRodés
Diumenge, 12 d’abril.
Sempre he sabut que estimava els meus alumnes, els meus professors, el meu personal no docent. És ara que sé, com mai, quant i com els estimo.?
#DiariBlauColliRodés
Dilluns, 13 d’abril.
Demà s’acaben les vacances. Fa dies que sé que no serà un dimarts com el de cada any. Els meus alumnes, els meus docents, el meu personal… Cap d’ells no entrarà per unes portes que no puc obrir encara. De nou, el silenci i l’esperança seran la meva companyia. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 14 d’abril.
A l’abril, els meus alumnes de batxillerat artístic transiten amunt i avall per les meves escales i entren i surten per la meva porta cap a la sala d’exposicions de la biblioteca de Lloret de Mar. Enguany no hi haurà mostra; però els artistes i el seu art hi són. #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 15 d’abril.
Les meves fredes parets multipliquen l’ensordidor eco del silenci als meus passadissos. Mentrestant, fora i també a soles, els estels i la lluna dormen els seus reflexos de plata sobre el mar que els bressola. El mar i jo sabem que un dia tornareu. #DiariBlauColliRodés
Dijous, 16 d’abril.
Avui, ves a saber perquè, he recordat els alumnes de 1r d’ESO de diverses promocions llegint dins les meves aules, dins la meva biblioteca la història de la gavina i el gat que la va ensenyar a volar, assegurant-li que tot el cel seria seu. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 17 d’abril.
Avui, els meus alumnes de 3r d’ESO havien de fer circuits que connecten els arbres a través de plataformes, tirolines, ponts suspesos, troncs d’equilibri, xarxes… El confinament és un pas més complicat, però estan demostrant la seva valentia i el seu vigor. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 18 d’abril.
Plou aquesta nit i la pluja mulla les meves parets i les refreda. Però el confinament ens ha deixat un món tan callat, tan en silenci, que sentir caure la pluja és sentir la música de la vida que baixa des del cel de la nit. #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 19 d’abril.
Els meus alumnes són joves, molt joves, i el temps sobrevingut, injust, molt injust. Però el millor dels seus pensaments encara l’han de pensar i la millor de les seves emocions encara l’han de sentir. A les seves vides, el millor encara l’han de viure. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 20 d’abril.
La humanitat confia a tenir una vacuna contra el SARS-CoV-2. Jo també hi confio, per descomptat. Avui he recordat els milers d’hores que, en aquests més de 30 anys, han passat els alumnes de l’ESO i batxillerat als meus laboratoris científics. Tenim futur! #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 21 d’abril.
Avui he vist passar una professora davant meu. Anava en cotxe i s’ha aturat un instant a mirar-me a través del vidre. M’ha fet una foto. Segurament, la pluja i la distància faran que sigui una foto trista. Però m’ha agradat veure-la i crec que a ella també. #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 22 d’abril.
Demà serà Sant Jordi. No hi haurà festa ni entrega de premis al pati; però no estaré trist perquè el concurs s’ha fet des de casa i hi haurà guanyadors de poesia i narració en diverses llengües i de fotografia i disseny. Seguim estimant la literatura i l’art! #DiariBlauColliRodés
Dijous, 23 d’abril.
Avui, el silenci que envaeix el meu aire interior m’ha xiuxiuejat que tanqués els ulls i m’ha acompanyat de la mà per les galeries del record: alegria, remor, roses, poemes, galetes… M’agrada la Diada de Sant Jordi. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 24 d’abril.
Els meus batxillers més joves fa quatre dies que devien estar a Dublín enfortint el seu anglès. Joyce, autor de “Dubliners”, opinava que la història és un malson del qual intentem despertar. Avui no és la història sinó el pressent. Però junts ho aconseguirem! #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 25 d’abril.
Vau marxar tots els que formeu part del meu dia a dia un dijous i el meu reciclatge el recollíeu l’endemà. Qualsevol divendres tornareu a omplir-me i buidar-me d’envasos lleugers, paper i cartó. En un planeta més net, encara serem més ecològics. Us espero! #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 26 d’abril.
Quina alegria per fi poder sentir rialles de nens, remor de corredisses inquietes i pedalades de bicicletes oblidades. Fins i tot m’ha semblat que m’arribava alguna veu coneguda. Ara no em queda cap dubte que tot anirà bé! #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 27 d’abril.
Els nostres cors seran més savis quan tornem a sortir al carrer. I més grans quan tornem a abraçar la gent estimada que hem hagut de tenir a més de dos metres #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 28 d’abril.
Es veu que avui és el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut a la Feina. Encara recordo com si fos ahir el dia de l’últim simulacre organitzat al meu interior. Reconec que sempre m’ha agradat veure tothom preocupat per la meva seguretat i la dels meus #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 29 d’abril.
Dia de la Dansa. Tothom balla a les xarxes i jo vaig ple de records: alumnes mostrant la seva sensibilitat i el seu domini de l’art, tota la comunitat mostrant la seva alegria en festes de final de curs… I com vaig riure cert dia amb la paròdia d’uns profes! #DiariBlauColliRodés
Dijous, 30 d’abril.
Estic acostumat que els profes gravin vídeos a les meves aules o al meu pati. Avui, en canvi, he vist que han penjat a la meva web un que han gravat des de les seves llars per dir als alumnes que els troben a faltar i que tot anirà bé. Estic d’acord. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 1 de maig.
D’aquí a molts anys potser els meus alumnes ara confinats recordin que els vaig estimar moltíssim també en la distància i la soledat, que eren certes les paraules que vaig escriure en aquest #DiariBlauColliRodés. Ha començat maig i «Res no val tant com un instant d’amor».
Dissabte, 2 de maig.
M’agrada quan els meus alumnes s’uneixen per ajudar als altres! Això passava arreu, però sovint al meu 1r replà: mediadors, orientadors, alumnes i professors es buscaven i s’ajudaven. Avui l’espai recorda una lluita contra el bullying que hem de fer des de casa. #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 3 de maig.
Ja fa molt de temps que ningú encén els meus llums i, de vegades, la lluna és insuficient per fer claror. Així i tot, les nits són clares i aconsegueixo veure la llum en tot allò que s’amaga durant els dies foscos. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 4 de maig.
Avui he sentit a dir que comença la “desescalada”. Tothom sembla content perquè pot ser un bon senyal. Feu bondat perquè arribi aviat aquesta “nova normalitat” que tots anhelem. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 5 de maig.
Sempre hi ha un motiu per ser feliç. Acumuleu-los per quan no en trobeu. I gràcies per tots els que heu fet que jo conservi entre les meves parets. #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 6 de maig.
Els alumnes de 2n de batxillerat us esteu preparant per a la PAU, els de 4t d’ESO esteu escollint les optatives que cursareu al batxillerat… Esteu construint quelcom més que el vostre futur: esteu construint el futur. #DiariBlauColliRodés
Dijous, 7 de maig.
Avui m’he vist convertit en puzles: el meu pati, les meves escales, les meves finestres… M’ha entrat com un pessigolleig agradable al llarg de totes les parets en pensar que els meus estimats alumnes passaran alguna bona estona trencant-se la closca amb mi. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 8 de maig.
Ja hi ha dates per la preinscripció del curs vinent. Quan encara no he pogut tornar a sentir alumnes ocupant els meus espais, la notícia la rebo, més que com un raig d’esperança, com un anunci a dreta llei que un dia recuperarem les nostres vides. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 9 de maig.
Aquest dissabte ha estat el Dia de les Aus migratòries i m’ha vingut al cap la rima becqueriana “Volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar…”. I ves a saber si perquè els estimo o perquè un dia tornaran, he pensat de nou en els meus alumnes. #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 10 de maig.
Avui era un dia molt assenyalat al meu calendari. Avui era el dia de la III Cursa Solidària que organitzen sempre els alumnes de 3r d’ESO com a projecte del servei comunitari. Avui, però, la cursa és una altra, tot i que continua sent de tots i solidària. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 11 de maig.
Penso en vosaltres. No pas amb pena; senzillament, penso en vosaltres, en allò que us agradava mentre estàveu aquí: els companys amb qui us agradava xerrar, els profes amb qui us agradava aprendre… Penso en vosaltres, senzillament, perquè jo soc vosaltres. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 12 de maig.
#DiadelaInfermeria. Forts seran els aplaudiments, xiulets i cops de cassola, l’agraïment de la gent que busca des del balcó de casa els herois d’aquesta quotidianitat excepcional. La Selena, la Meriem, el Pablo…, molts havien estudiat a les meves aules. #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 13 de maig.
Una alumna m’ha fet arribar un fragment del seu diari: «[…] Mentre m’acomiadava d’ells i ens fèiem abraçades, intentava que duressin el més temps possible, ja que sabia que els trobaria moltíssim a faltar. Quan em vaig acomiadar de tots, abans de posar un peu fora de l’edifici, em vaig girar i el vaig mirar per unes dècimes de segons, en aquell moment el que pensava era només gràcies, gràcies per tot el temps que he estat aquí, m’he donat comte de moltes coses que jo pensava que ja no podia tornar a aconseguir ni fer.». Com me’ls estimo! #DiariBlauColliRodés
Dijous, 14 de maig.
Què fas quan escrius un diari i no tens força per fer una anotació? El silenci és la resposta. Però ja ho digué De la Serna: «El silenci no dorm, pensa», i jo no deixo de pensar en els meus alumnes, de manera que ho vull deixar escrit aquí i ara. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 15 de maig.
Avui la Paki hauria fet anys. Fa dos cursos que ella i l’Hugo ens van deixar. No han conegut aquest món tan estrany que estem començant a superar lentament. Tot i que el món ja va ser un xic estrany quan ells ens van deixar. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 16 de maig.
Avui un alumne, un pare, una mare, un professor…, algú ha estat el visitant 1.000.000 del meu web. Soc un centre amb sort. Tinc la millor de les comunitats educatives. El número rodó em dona impuls perquè digui això, però és quelcom que ja sé des de fa temps. #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 17 de maig.
Sempre m’ha agradat veure vestir-se de flors a la veïna ermita de les Alegries. Avui era el seu dia i, malgrat els seus murs nus, a través de les xarxes, s’ha omplert de flors. «Cobriu-me de flors» va escriure Verdaguer, nascut ara fa cent setanta-cinc anys. #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 18 de maig.
Avui és el Dia Internacional dels Museus. Sovint les meves parets interiors són com les de les galeries i els museus d’art. M’agrada que els alumnes dipositin en mi el seu talent creatiu i em facin sentir com la millor de les pinacoteques. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 19 de maig.
Escric un diari, però de vegades un pot no tenir paraules per expressar una emoció que desborda els límits de l’ànima. I és que avui he tornat a sentir al meu interior remor de passes i veus que dialoguen. Han començat les preinscripcions presencials. #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 20 de maig.
«Anoche cuando dormía/ soñé, ¡bendita ilusión!,/ que una colmena tenía/ dentro de mi corazón;/ y las doradas abejas/ iban fabricando en él,/ con las amarguras viejas,/ blanca cera y dulce miel». El #DiadelesAbelles, la meva esperança és la del cor del poeta. #DiariBlauColliRodés
Dijous, 21 de maig.
Ara fa un any, sentia pels passadissos converses d’interès i preocupació per la PAU entre els alumnes de 2n de batxillerat. Ara també les sento, tot i que no les puc escoltar. Tingueu confiança; jo la tinc en vosaltres. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 22 de maig.
Avui era l’últim dia de preinscripció per l’ESO. De seguida començaran els terminis per batxillerat i cicles. És emocionant pensar com tots i cadascun d’aquests nous alumnes tenen ja assignat el bocinet de cor que m’han de robar. Així ha estat sempre. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 23 de maig.
Ara que és maig i que som en l’any Carner, certa lletra operística deixa un ressò melodiós i imaginat dins meu: «Mes de maig, mes de maig, bella és la rosa i verd el faig; no se sap què tothom espera; el mes de maig tot s’adelera i del desig us sobta un raig». #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 24 de maig.
Sovint tendeixo a sentir el buit a les meves aules i passadissos com si fos l’únic edifici que viu el confinament amb la soledat de les parets. Avui, però, miro l’hotel veí i sento el silenci a l’aula d’aplicació. Malgrat tot, aviat tindrem preinscripció a cicles. Tot anirà bé! #DiariBlauColliRodés
Dilluns, 25 de maig.
Sempre m’ha fet gràcia que hi hagi un Dia de la Tovallola. De fet, és avui; però enguany, lluny de semblar-me una ridiculesa, trobo que es carrega de simbolisme. L’embat del coronavirus l’anem superant de mica en mica precisament per no haver-la llençat. #DiariBlauColliRodés
Dimarts, 26 de maig.
He de reconèixer que sento debilitat pels que comencen el batxillerat o un cicle formatiu. És gent que ja no està obligada a estudiar, però que ha decidit continuar formant-se. Demà comença la preinscripció de batxillerat i després la de cicles #DiariBlauColliRodés
Dimecres, 27 de maig.
Avui tot el país mostra oficialment el seu dol pels més de 27.000 morts de la pandèmia. Tot i que, com tothom, jo el sento des del primer nom de la llista, avui el vull compartir en aquest #DiariBlauColliRodés
Dijous, 28 de maig.
Anit, vaig fer com el Christopher de la novel·la “El curiós incident del gos a mitjanit”, que llegeixen els alumnes de 2n d’ESO: vaig traslladar la meva consciència al terra del pati i, allà estirat, vaig mirar els estels i em vaig fer insignificant. #DiariBlauColliRodés
Divendres, 29 de maig.
Com el mar de JRJ, què sense mi estic, que sol, que lluny, sempre, de mi mateix! Soc jo i no ho sé del tot, el meu cor palpita i no el sento… Quina plenitud de soledat, arquitectura sola! Dilluns tot comença a canviar a poc a poc. #DiariBlauColliRodés
Dissabte, 30 de maig.
Avui fa dinou anys, es gravava el videoclip de la cançó “These Are the Days of Our Lives”. Aquest seria l’últim en què apareix Freddie Mercury. Tinc la intenció de passar-me tot el vespre escoltant The Queen: “I Want to Break Freeeeee…!” #DiariBlauColliRodés
Diumenge, 31 de maig.
Avui és el Dia Mundial contra l’Esclerosi Múltiple. I recordo aquestes paraules de M. Martí i Pol: “Fonda i clara, la veu que em repeteix proclama vida”. Us estimo. Aquesta és l’última anotació que faig al #DiariBlauColliRodés. La setmana vinent torno a obrir portes.
