Una vegada, ja fa molt temps, vaig veure un fantasma. Sí, un espectre, una aparició, un esperit; ho podem anomenar com vulguem, el cas és que el vaig veure. Va ocórrer el mateix any que l’home va arribar a la Lluna; i, tot i que va haver-hi moments en què vaig passar por, aquesta història no és el que se sol denominar una novel·la de terror.
Tot va començar amb un enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que va estar perdut durant set dècades. Les Llàgrimes de Shiva, així es coneixia aquell objecte extraviat. Al seu voltant, va haver-hi venjances creuades, i amors prohibits, i estranyes desaparicions.
Va haver-hi un fantasma, sí, i un vell secret amagat en les ombres, però també va haver-hi molt més.
Les “llàgrimes de Shiva” és molt interessant i misteriós. És un llibre que capta l’atenció amb els seus misteris del passat de la família Obregon. El recomano a la gent a qui agraden els llibres de misteris i intriga.