A La porta oberta, ens trobem amb un marc convencional (nits, ruïnes…) però convincent; la narració en primera persona, habitual en la literatura fantàstica, estableix una sòlida comunió entre el lector i el narrador; l’obstinada i obtusa incredulitat d’un personatge ens inclina decididament a favor de la presència fantasmal; el tremp nerviós i la poca predisposició fantasiosa del narrador-protagonista, un experimental coronel i, per tant, incrementen la credibilitat del que diu…
