De vegades hi ha una línia molt prima entre la vida i la mort.
L’Eric pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort, però que el manté conscient. Amb el seu amic Gerard treuen un profit molt perillós d’aquesta malaltia: busquen baralles a la sortida de les discoteques. Amb l’ajut de la cocaïna i la complicitat d’en Gerard, l’Eric es provoca atacs i fingeix morir.
A l’institut, els seus companys no volen fer-se amb ells, i la Lara, la noia que li agrada a l’Eric, no li fa cas.
Per venjar-se, l’Eric i en Gerard es proposen rebentar la festa de la nòvia de l’Alexis i fer el seu numeret particular.
Però, com passa tantes vegades, fins i tot els millors plans fallen. Cosa no gaire recomanable quan estàs jugant amb la vida i la mort.
Encara que el final ha sigut molt inesperat, crec que és un bon llibre, amb un tema molt interessant. Realment el recomano molt a la gent que vol escollir un bon llibre. M’agrada perquè se situa en l’actualitat i la manera com narra i com es tracten els personatges.