Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Shmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.
2 comentaris
M’agrada la manera de visualitzar el punt de vista de dos nois socialment enfrontats per la seva religió o ideals. La innocència dels nois fa que te n’adonis del que de veritat importa, en respecte. El recomano molt.
Jo recomanaria aquest llibre perquè és un llibre que parla de com abans tancaven als jueus i els feien treballar i després els mataven i és molt trist veure això perquè és la realitat hi ha molta gent ha passat en aquestes situacions i que seria com una reflexió a la gent que fa aquestes coses.