La Viana, l’única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits.
Tots dos s’estimen i s’han de casar a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d’hivern, un home d’aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i els seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se’n a la guerra.
En aquestes circumstàncies, la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc… allà on els arbres canten.
És molt bon llibre, mai saps ben bé que passarà, a mi m’ha sorprès diverses vegades. També et va desvelant misteris a poc a poc, està ambientat en l’edat mitjana, una època que personalment m’agrada per la seva temàtica de castells i ciutats. Sobretot empatitzes molt bé amb els personatges i la majoria de vegades et sents com si estiguessis allà amb ells.