Certament, poques maneres d’acabar l’any amb els alumnes poden haver-hi que siguin millors que la que hem tingut alumnes i professors de 4t d’ESO i 1r de batxillerat anant al teatre Poliorama de Barcelona per assistir a la representació de l’obra Maremar.
Sovint es diu que l’òpera és, per excel·lència, l’espectacle total, ja que inclou gairebé totes les branques de les arts escèniques. I es diu, és clar, sense que es falti a la veritat. Ara bé, no menys cert és que, més enllà de la música culta, els musicals teatrals participen també d’aquesta plenitud artística. Maremar és un musical, i la sensació amb la qual l’espectador aplaudeix al final de l’obra és precisament la d’haver assistit a un espectacle total, un espectacle on la música, el cant, la literatura, la interpretació i la dansa s’han conjurat per delectar-li l’intel·lecte i sacsejar-li l’ànima.
Mare nostrum és la nostra mar, la mar nostra; però també la mare nostra, la nostra mare. És la mar de la cultura, és a dir, de Shakespeare i de Pèricles; però també ho és de milers i milers de refugiats. La tragèdia del Mediterrani és literària, artística; però també, real, terriblement real.
