Dimarts, 22 d’octubre de 2019, les alumnes de l’assignatura Literatura catalana de 2n de batxillerat van visitar l’exposició Joan Brossa: escolteu aquest silenci, que acull des d’aquest mes i fins el de gener de 2020 el Museu Comarcal de l’Anoia, amb motiu del centenari del naixement del poeta.
Una exposició que consta d’un total de vint-i-set peces originals, disset poemes escrits, cinc marcs digitals amb continguts relacionats amb la vida i l’obra de l’artista, i tres fotografies de gran format.
En aquesta mostra, les nostres alumnes van poder aprofundir una mica més en la vida i, sobretot, en l’obra i la seva interpretació i apreciació, essent molt valorable i encomiable l’esforç amb què van entomar la visita de cara a la metàfrasi de la creació visual.
En ella queda molt ben reflectit que Joan Brossa i Cuervo va ser no només un poeta, sinó també un dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a poesia tot el que produïa. Va ser considerat, a partir dels anys 70 del segle passat, pels crítics i historiadors com el poeta avantguardista català més important de la segona meitat d’aquest segle, i va confeccionar una extensa obra literària utilitzant el llenguatge com a mitjà d’experimentació. Els elements de la seva poesia, com la ironia, l’associació, la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objecte el van portar a crear una obra atemporal, reivindicativa i trencadora, on s’extrapolen informacions conceptuals tan evidents, lògiques i persistents de la nostra tradició artística, com l’individualisme, el dualisme, el vitalisme nietzschenià, el materialisme, l’espiritualitat, l’eternitat artística, el subjecte anomenat artista, la confrontació, la crítica a la societat, la deshumanització, el caos, etc.
Una molt bona oportunitat, la que van tenir les alumnes del nostre institut, per tal de fer-se una noció molt general de l’obra polièdrica, partint de tres eixos: el compromís, la transformació i la mirada reflexiva; tres eixos que poden ser un bon suport a entendre i interpretar l’art en general. La creativitat, doncs, de Joan Brossa ajuda a entendre el desplegament de la disciplina en diferents gèneres que són, com el mateix autor havia dit, “les cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.
