Benvolgut alumnat i famílies,
Ens sentim molt tristos per haver de comunicar-vos que la nostra companya, la vostra professora de tecnologia, l’Anna Maria, ens ha deixat a causa d’una greu malaltia.
Sempre et recordarem amb admiració pel teu gran companyerisme, la teva professionalitat i la teva bona disposició vers els alumnes i les alumnes.
Enviem a la família tot el nostre suport i afecte en aquests moments tan difícils.
Claustre de professorat
L’AFA del centre també ens ha fet arribar aquest comunicat:
Sentim moltíssim de part de tots els membres que formen la junta del AFA, d’aquesta notícia de la professora, I’Anna Maria de tecnologia. El nostre condol tant per la família, amics, professorat i equip directiu del centre i dels estudiants. No hi ha paraules per poder descriure el nostre sentiment.
Mi más sentido pésame ,era una gran profesional, gran mujer y mejor persona , mucho ánimo y un fuerte abrazo para su familia
L’Anna Maria em va sorprendre per la seva sinceritat, deia les coses tal com eren i això a vegades costa, però és el més just.
Gràcies pel teu pas,
Pau Zabala
No només era bona profe, era bona persona de veritat, es preocupava pels alumnes i estava allà. Gràcies per tot i si des d’algun lloc pot veure això que sàpiga que els que l’hem conegut l’estimem i no la oblidarem mai. Força a la família.
Era una molt bona professora. Però sobretot era una gran persona amb un cor enorme. Gràcies per tot el que ens has ensenyat, Anna Maria, i no només de tecnologia sinó consells sobre la vida també. Sempre estaràs a una petita part del nostre cor.
Era magnífica com a professora però sobretot com a persona, sempre tant sincera! La nostra relació entre alumna i profe era molt bona, ens teniem confiança i sempre podia comptar amb ella! Bon viatge, Anna Maria! Gràcies per tot! Molta força a la família.
Que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels.
COMPARTIT
Guapa! Has volgut marxar discretament. Has triat un moment de canvis i d’adéus per anar-te’n.
Estic esfereïda per aquest temps confús, de mort, de finals.
És també un temps d’evolució, i em sap greu perquè no et trobaràs físicament entre nosaltres per assistir a les beceroles del món nou que ha d’arribar, n’estic segura. Però sé que des d’on siguis ens estaràs enviant força, perquè el teu compromís amb el futur, amb els alumnes, amb tots nosaltres, amb el país, amb el món, era – és – indubtable.
Quan vaig estar de baixa de vegades parlàvem per whatsapp, m’animaves. Quan vaig tornar, tu ja no eres a l’institut; em vaig reincorporar al no parar de la feina sense adonar-me que poc a poc ja només era jo qui enviava o reenviava missatges. Tanmateix, encara el 19 de març em vas contestar: «Compartit!», a un dels missatges reenviats, que demanava mascaretes per a l’hospital de Santa Caterina. «Compartit!», és la darrera cosa que em vas dir.
Has triat un moment de canvis per marxar discretament, com qui no vol la cosa. Diuen que de vegades és així, algú es mor quan tothom mira cap a una altra banda i, diuen, ho fa perquè no el retinguin, perquè el deixin seguir el seu camí fora d’aquest món.
Però, és clar, algú com tu no podia marxar sense que ens n’adonéssim. Impossible: massa gent que t’estima, massa gent que demanava per tu, massa gent que volia que ens retrobéssim també amb tu quan s’acabi aquest temps estrany de confinament.
Fem un pacte: tu te’n vas, és inevitable. Però nosaltres, que som aquí, continuarem celebrant la teva vida, l’alegria d’haver-te conegut, i donant-nos suport en la tasca d’acostumar-nos al fet de no poder-te veure, sentir ni abraçar. Ho continuarem fent tot el temps que ens calgui, i quan comencem a construir aquest nou món que vindrà, tu seràs amb nosaltres.
Compartit!
No en tinc cap mena de dubte.
Alt Empordà, primavera de 2020.
Les nostres condolències a la família,amics i companys.
Anna Maria
Avui fa una setmana que ens vas deixar, discretament, en silenci, de puntetes, passant desapercebuda, tal com tu eres.
Una dona forta, valenta, enamorada dels seus, disposada a ajudar a qualsevol que ho necessités, excel·lent cuinera, molt bona professional i millor companya.
La mama d’un bon grapat d’alumnes que sempre t’han buscat per aconseguir de tu bones paraules i molt bons consells.
Ens deixes un buit molt gran que serà difícil de reomplir, però ja saps que les persones no marxen fins que deixem de pensar en elles.
Vull que sàpigues que et portaré sempre al cor i que les postes de sol de Llançà i tots els que t’estimem, et trobarem molt a faltar.
Allà on siguis, cuida’t molt!