S’ha publicat la resolució relativa a la convocatòria dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ 2018). Dintre dels guardonats amb la quantitat de 750€ es troba el Treball de Recerca “Els Boscos Terapèutics” de l’Elisenda Domenjó Fernández del nostre Institut. El treball va ser tutoritzat per la professora Queralt Gilabert Valls. La nostra enhorabona!!!
Què diu l’Elisenda del seu treball?
“No és fàcil per a tothom escollir un tema adient per a un treball de recerca. S’han de posar moltes propostes sobre la taula abans de prendre la decisió. Una decisió que comporta moltes hores d’esforç i dedicació. És crucial, per tant, escollir dedicar hores a quelcom que realment et susciti interès.
Boscos terapèutics? Per què? Honestament, abans de decidir realitzar el projecte sobre aquest tema, no tenia la més mínima constància que aquests tipus de boscos existissin. O, més ben dit, de tota la ciència que hi havia al darrera.
Partia, per tant, de zero.
Després de descartar moltes opcions, que em semblaven que no podien donar gaire joc, vaig sentir a parlar sobre aquest tema: un boscos qualificats amb l’adjectiu de “terapèutics”. L’única informació que vaig rebre, i a partir de la qual vaig prendre la decisió d’investigar, va ser que es tractava d’uns boscos vells que desprenen uns olis essencials que, d’alguna manera, interaccionen amb el nostre organisme, provocant-li una sèrie de canvis. I, a més, es tractava d’una iniciativa originària d’un dels països que trobo més fascinants: el Japó.
A vegades, és quan comences a rebre informació sobre un cert tema, el que et fa venir ganes de saber-ne més. I això desencadena futures investigacions.
En el meu cas, necessitava saber per què només els boscos madurs tenen potencial terapèutic. Què és allò què els atorga aquesta característica tan sorprenent? Com n’és de gran el ventall de possibilitats terapèutiques que poden oferir aquests boscos? És a dir, en quins àmbits de la salut humana poden arribar a tenir influència? I què és el que fa que en puguin tenir? I, en quina mesura?
D’altra banda, volia saber si tenim boscos d’aquestes característiques a Catalunya, si conseqüentment se’n té constància i, també, què s’està fent al respecte.
Boscos terapèutics? Per què? Honestament, abans de decidir realitzar el projecte sobre aquest tema, no tenia la més mínima constància que aquests tipus de boscos existissin. O, més ben dit, de tota la ciència que hi havia al darrera.
Partia, per tant, de zero.
Després de descartar moltes opcions, que em semblaven que no podien donar gaire joc, vaig sentir a parlar sobre aquest tema: un boscos qualificats amb l’adjectiu de “terapèutics”. L’única informació que vaig rebre, i a partir de la qual vaig prendre la decisió d’investigar, va ser que es tractava d’uns boscos vells que desprenen uns olis essencials que, d’alguna manera, interaccionen amb el nostre organisme, provocant-li una sèrie de canvis. I, a més, es tractava d’una iniciativa originària d’un dels països que trobo més fascinants: el Japó.
A vegades, és quan comences a rebre informació sobre un cert tema, el que et fa venir ganes de saber-ne més. I això desencadena futures investigacions.
En el meu cas, necessitava saber per què només els boscos madurs tenen potencial terapèutic. Què és allò què els atorga aquesta característica tan sorprenent? Com n’és de gran el ventall de possibilitats terapèutiques que poden oferir aquests boscos? És a dir, en quins àmbits de la salut humana poden arribar a tenir influència? I què és el que fa que en puguin tenir? I, en quina mesura?
D’altra banda, volia saber si tenim boscos d’aquestes característiques a Catalunya, si conseqüentment se’n té constància i, també, què s’està fent al respecte.
Ben aviat vaig descobrir les organitzacions a nivell de Catalunya que estan implicades en projectes d’itineraris de banys de bosca arran d’això, vaig considerar un factor molt rellevant parlar amb algú que n’estigués molt ben informat i que fos l’encarregat de posar en marxa aquest projecte. Es tracta d’un enginyer forestal i coordinador general del programa Sèlvans, d’Acció Natura: Jaume Hidalgo. Un programa que pretén la conservació dels boscos mitjançant la implementació d’aquests itineraris terapèutics que trenquen bruscament amb el que estem acostumats.
També em va arribar una informació que no m’esperava, la qual em va fer estar encara més convençuda que aquests boscos, amb potencial terapèutic, suposaven una eina real amb base científica al darrera. Aquesta notícia va ser la d’una dona a qui el seu metge havia prescrit fer un bany de bosc després d’haver superat un càncer, com a mesura per a evitar una recaiguda en la malaltia.
M’agradaria incidir en el fet que els boscos terapèutics no representen una cura completa de malalties com el càncer o la fibromiàlgia, i no haurien de ser, sota cap concepte, substituts dels fàrmacs tradicionals. El que ofereixen és una prevenció contra aquestes, estimulant la producció de cèl·lules com les Natural Killer, per exemple, quant a la prevenció del càncer. Suposen, també, una teràpia complementària que és capaç de fer més efectius els tractaments als quals s’estigui sometent la persona en qüestió.
A partir de tota la informació que vaig anar recopilant, vaig decidir que podria fer una aportació personal. I aquesta decisió va desencadenar el fet d’escollir un bosc amb potencial terapèutic i dissenyar-hi un itinerari, proposant d’aquesta manera com hauria de ser la ruta, tot analitzant les característiques del bosc en tractar-se d’una roureda.”
Vídeo on hi ha l’exposició d’Elisenda Domenjó
Comentaris recents