“Ara ja fa un parell de dies que vaig tornar de viure dos dels mesos més intensos de la meva existència. A finals de gener vaig marxar cap a un poblet d’Itàlia anomenat Cesena, a la regió de Regio Emilia, on m’esperava l’empresa d’acollida que els coordinadors de la beca Leonardo m’havien aconseguit.
A principis de gener em van donar el nom de l’empresa on se m’havia destinat, TAM TAM studio recordings. Desprès de posarme en contacte amb ells, veure el tipus de treball que feien i acordar quines serien les meves funcions dins de l’empresa, va començar la meva veritable aventura: preparar els documents necessaris per la beca, contractar un compte bancari sense comissions a l’estranger, contractar una assegurança, comprar el bitllet d’avió… Finalment, vaig arribar al meu destí el 25 de gener.
Només arribar ja em vaig adonar de que l’idioma resultaria un petit entrebanc: la propietària de l’habitació —que havia llogat des de casa amb l’ajuda de la col∙laboradora de la beca d’Itàlia— no parlava gens d’anglès, castellà ni català, i jo tampoc sabia ni una paraula d’italià. Per sort, avui dia gaudim de moltíssima tecnologia veritablement útil per segons quins casos, i aquella va ser la situació ideal per ferne ús.
equip técnic de l’empresa d’acollida Giani, Lorenzo i Corrado (de dreta a esquerra) en la gravació d’un videoclip a Roma.
En arribar, tan bon punt vaig haver desfet la maleta, el meu cap de l’empresa d’acollida es va posar en contacte amb mi per fer-me saber que tot l’equip tècnic era a Roma gravant el vídeo clip d’un cantant. Em va oferir la oportunitat d’anar-hi, i sense cap dubte vaig acceptar. Així que, al dia següent, ja estava a una altra ciutat on no havia estat mai treballant en una empresa increïble i coneixent a persones d’allò més curioses.
El problema amb la llengua creixia ja que, tot i que l’acord entre totes dues parts era que l’idioma de treball seria l’anglès, en aquest tipus de feina es cent per cent necessari el treball en equip i, inevitablement, allí es parlava en italià. Tot i això, l’inconvenient no va suposar cap entrebanc per poder gaudir d’aquella experiència única i irrepetible que estava vivint; em meravellava a cada instant. Des d’un primer moment vaig sentir la calidesa de la gent d’Itàlia, em van acollir amb els braços oberts allà on vaig anar.
Desprès de dos dies a Roma treballant, gaudint, aprenent tant a nivell professional com personal, cultural i lingüístic, vam retornar a Cesena.
A ‘TAM TAM’ es treballava tant en gravacions de discos com en produccions de videoclips, anuncis (a nivell nacional i internacional) i concursos de ‘Air guitar’; i precisament, aquesta mena de certamens que al principi no m’atreien gaire, m’han permès viatjar per gran part d’Itàlia. De manera que no puc estar més que agraïda a aquest recent fenomen.
Un cop a l’estudi, jo m’ocupava principalment de la part audiovisual, tot i això, he de dir que he aprés infinitat de coses sobre el treball exclusiu d’àudio, una feina tan dura com vital. Com si això no hagués sigut prou, la gent de ‘TAM TAM’ també m’han ensenyat moltíssim sobre els equips tècnics més actuals i els programes d’edició més utilitzats en el món professional. Tot un regal!
Per no estendre´m excessivament, si haguès de resumir el global de l’experiència en quatre o cinc ratlles, diria que malgrat els inconvenients que puc haver tingut —especialment al inici de aquesta vivència—, el que he experimentat, après i compartit amb els integrants d’aquesta empresa, ha sigut millor del que mai hagués pogut somiar. Tant el treball que exerceixen de forma tan impecable, com les persones que conformaven l’equip professional, han fet que em sentís la persona més afortunada del món.
Pàgina de treballs audiovisuals de TAM TAM studio recordings: http://soundchess.tv/ )
Videoclip realitzat durant el periode de pràctiques amb l’equip TAM TAM STUDIO
