L’ús incorrecte del gerundi:

1. El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Es coneix que un gerundi s’usa correctament si es pot col·locar al davant de l’oració que modifica sense perdre o canviar el sentit.   Exemple : Va relliscar sortint de casa, o bé, Sortint de casa, va relliscar.   Anirem a donar un tomb havent dinat, o bé, Havent dinat, anirem a donar un tomb.
2. No pot expressar un fet que sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre. És a dir, és incorrecte l’anomenat gerundi copulatiu, o sia, l’equivalent a una oració coordinada amb la conjunció copulativa i, ja que aleshores expressa un temps posterior al que expressa el verb principal. Es coneix aquest ús incorrecte del gerundi perquè no podem posar-lo al començament de la frase. L’hem de substituir per una oració amb i.  Exemple : El ferit fou dut a l’hospital, i morí al cap de poc.  Incorrecte : El ferit fou dut a l’hospital, morint al cap de poc. Perquè no podem dir : Morint al cap de poc, el ferit fou dut a l’hospital.
3. El mot tot acompanya el gerundi indicant la idea de simultaneïtat o la d’oposició. Exemple : Llegeix el diari tot esmorzant.  Tot fent d’home bo, és molt capaç de cometre aquesta malifeta.
4. També hi ha el grup bo i per a emfasitzar el gerundi. Exemple : La vaig trobar bo i dormint.

Quan volem expressar obligació de forma correcta en català és haver de. Cal rebutjar la construcció tenir que.

Exemple: El treball del llibre de lectura s’ha de presentar abans del dia de l’examen.

Incorrecte : El treball del llibre de lectura es té que presentar abans …

La forma impersonal del verb haver no té plural.

Exemple: Hi ha molts tipus de figures geomètriques.

Incorrecte: Hi han molts tipus de figures geomètriques.

Quant a és la traducció adequada de la forma castellana en cuanto a.

Cal evitar la traducció literal en quant a.

Exemple : Quant a (pel que fa a …) aquest exercici, el resoldrem més endavant.

Incorrecte : En quant a aquest exercici, el resoldrem més endavant.

Cal evitar emprar la conjunció doncs amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè, etc.
Exemple: Resulta especialment difícil l’observació nocturna de núvols, ja que el tipus de núvol s’ha d’estimar d’acord amb la seva altura.
Incorrecte: Resulta especialment difícil l’observació nocturna de núvols,… Llegeix més»

Donat que no és una locució conjuntiva sinó un participi i, per tant, no pot introduir cap oració. La locució que cal utilitzar en aquests casos és atès que.

Exemple : El resultat no és vàlid atès que les condicions bàsiques no es compleixen.

Incorrecte : El resultat no és vàlid donat que les condicions bàsiques no es compleixen.

La construcció castellana a raíz de equival a la construcció catalana arran de. S’ha d’evitar la traducció literal arrel de.

Exemple : Arran de l’èxit del laboratori han decidit d’ampliar-lo.

Incorrecte : Arrel de l’èxit del laboratori han decidit d’ampliar-lo.

Anar  +  a  +  infinitiu, aquesta construcció és correcta quan expressa moviment, però per a altres casos cal usar el futur simple (de vegades acompanyat amb l’adverbi ara).

Exemple: Ara explicaré la vocal neutra.

Incorrecte : Vaig a explicar la vocal neutra.

Construccions incorrectes:

Quan volem expressar un sentit causal, cal substituir d’aquí per expressions com ara per això, d’això, per aquest motiu.

Exemple: D’això es dedueix que el resultat és fals.

No és correcte d’aquí amb valor causal.

D’aquí (no és correcte) és dedueix que el resultat és fals.