Amb el confinament tots ens hem hagut d’adaptar als canvis i reptes que se’ns han plantejat, però des del punt de vista d’un adolescent, és molt més: no poder veure físicament als amics i familiars, tampoc estar amb els companys/es de classe i extra escolars, vaja que hi ha un canvi enorme.
Volem publicar un fragment d’un correu d’un alumne que valora positivament el fet de poder compartir una estona amb la seva mare per realitzar una activitat referent a la tasca de tecnologia de 1r d’ESO.
Aquests detalls ens fan valorar, encara més, el potencial humà que té el nostre alumnat.
“La meva mare està aprenent a cosir i em va ajudar a cosir la mascareta de tela, perquè sincerament és bastant difícil.
El que més m’ha agradat ha sigut compartir una estona amb la meva mare cosint la mascareta, hem rigut molt perquè ens ha resultat una mica complicat, i feia molts dies, des de principis del confinament que no passava temps amb ella.
La meva mare és infermera i ha estat i continua estant a primera línia, i això ha fet i fa, que gairebé no la vegi o la vegi molt poc. Cosir la mascareta m’ha donat el que necessitava, passar una estona amb ella”.
Des del centre, agraïm l’esforç que fan les famílies acompanyant els seus fills/es en l’aprenentatge telemàtic que ens ha portat el COVID-19.
