Hi ha noms, adjectius, verbs que porten un complement introduït per una preposició. S’anomenen complements de règim o complements de règim preposicional.

Exemple: Té por de tu.

Està content d’allò.

Està acostumat a parlar molt.

Quan aquest complement està format per una oració subordinada d’infinitiu, si la preposició és en o amb, aquesta preposició pot alternar amb la preposició a o de. Fins ara sempre eren aquestes dues preposicions a, de que s’havien de posar davant d’infinitiu. Ara, totes les opcions són normatives i adequades en els registres formals (totes les preposicions que demana cada verb), però la GIEC considera preferibles les preposicions a, de.

Exemple: Estic d’acord a/de venir.   Estic d’acord amb tu.

Ens els registres informals s’admeten totes les preposicions.

Fins ara la norma era canvi de preposició davant d’infinitiu perquè la preposició regida s’havia de canviar sempre per a o de; ara, aquest canvi de preposició és optatiu i per això es parla d’alternança i no de canvi.