Por, fam, memòria

Marc Seguí Satorre23/07/20  

“Por, fam, memòria” és el documental realitzat per quatre alumnes de l’Institut Ramon Barbat: Aida Arjona, Andrea Crespo, Irma Díaz i Rut Ulrich. Basant-se en la memòria dels seus avis i àvies, en documentació audiovisual i en bibliografia, ens situen en plena 2ª República, Guerra Civil i Postguerra espanyola viscuda arreu de diverses poblacions del territori.
Ja fa dos anys que aquestes alumnes van realitzar aquest projecte, amb l’ajuda de la professora Marisa Rodríguez i el seu professor en pràctiques i ex-alumne del nostre centre, Ginés Puente. El documental s’havia d’emetre en streaming en un acte de la Festa Major, que com sabeu, s’ha hagut de cancel.lar, i és per això que us el deixem aquí per si el voleu visualitzar. Enhorabona!!

 

Concurs de pintura ràpida

Marc Seguí Satorre13/07/20  

Una de les coses bones que ens ha portat el confinament és que hem descobert unes grans aptituds creatives en molts de vosaltres. Per això us animem que participeu en el proper Concurs de pintura ràpida que organitza  la Secció d’Art de l’Agrupació Cultural de Vila-seca i que es realitzarà al nostre municipi el dia 2 d’agost.

Segons l’edat podeu participar en la categoria Juvenil d’11 a 14 anys o en la categoria Juvenil de 15 a 17 anys.

Animeu-vos a participar i recordeu que les preinscripcions s’han de realitzar abans del 25 de juliol enviant un correu a sec.art.vilaseca@gmail.com

Podeu trobar més informació de les bases del concurs a l’enllaç: https://www.facebook.com/1907758779438507/posts/2632272390320472/?sfnsn=scwspmo&extid=MMuYg4BpVPGqJlKj

Thank you Laura

Marc Seguí Satorre16/06/20  

This academic year has been really special for the Foreign Languages Department because we have had the pleasure to count on the help of Laura Van Der Meulen, an Australian assistant teacher.

Laura has helped our students develop and improve their speaking skills through games, language competitions, debates and chats. She has also taken part in some CLIL sessions (content subjects in English) like maths or science, providing the teacher with a model for pronunciation and vocabulary. It has been a delight to see the involvement of our pupils in her sessions and we are very grateful for her energy, commitment and positiveness, which have greatly encouraged the students.

In the following link you can listen to two 2nd ESO students, Óscar Martínez and Valentín Claret, interviewing Laura. You will find out the reasons why she came to Catalunya or she became an assistant teacher and you can also learn about the differences between the Australian and the Catalan educational systems:

https://clyp.it/io4i1wtc?token=c02b4076fde096125bda255f97c15bf1

ELABOREM HIDROGEL A CASA

Magda García14/06/20  

 

 

El departament de Ciències de la Naturalesa ha proposat a l’últim projecte l’elaboració d’un gel hidroalcohòlic i els nostres alumnes ens han fet arribar les fotos i vídeos de les seves preparacions. A continuació podeu veure les fotografies rebudes i els alumnes Salim Kharraz i Joan Pérez ens expliquem com fer l’hidrogel i com utilitzar-lo per desinfectar-nos les mans.

Moltes Felicitats a tots.

The Lion Sleeps Tonight

Marc Seguí Satorre07/06/20  

Els alumnes de 2n d’ESO hem gravat aquesta cançó des de casa confinats. Esperem que us agradi.

L’any 1939 un home anomenat Solomon Linda i el seu grup The Evening Birds, van anar a un estudi de gravació a Johannesburg i van gravar la cançó Mbube, que en zulú vol dir lleó. Li van vendre al propietari de l’estudi per deu xílings. La cançó va ser un èxit, primer a Sud-àfrica i després a tot el món.

Aquesta cançó la canten els indis navajo o els nens al Japó. L’han gravat artistes com Peete Seeger amb la banda The Weavers, amb el nom de Wimoweh. El grup The Tokens la va gravar amb el nom de The Lion Sleeps Tonight. També l’han gravat altres grups i artistes com R.E.M., Glen Campbell o Brian Eno. Hollywood l’ha posat a pel·lícules com Ace Ventura o El Rei Lleó. La cançó ha generat molts beneficis econòmics.

Però Solomon Linda mai va rebre cap pagament per drets d’autor i va morir tan pobre que la seva vídua no es va poder permetre ni una làpida per a la seva tomba, i la seva filla va morir de la sida sense rebre cap atenció mèdica.

Finalment el 2006 després d’un judici, es va reconèixer Solomon Linda com autor de la cançó i les filles i nets van poder col·locar el nom a la tomba del zulú autor de la melodia més famosa que ha sortit mai d’Àfrica.