30 novembre de 2021. Ja estem acabant el trimestre i per tant fem l’última visita del projecte Raval. A cada sortida que fem veiem aspectes diferents del nostre barri. Un dels objectius principals del nostre projecte com a grup és aprofundir els nostres coneixements per organitzar una visita guiada. Volem aprendre com plantejar-la, per fer-la a nois i noies de 1r d’ESO a final de curs.
Aquest cop ens hem enfocat en la part cultural del nostre barri i en la seva memòria històrica a través de la cinematografia. Hem anat a la Filmoteca de Catalunya, que tenim al barri. Es tracta d’una institució cultural que té com a objectiu la recuperació, la conservació, la investigació, la preservació de material fílmic audiovisual, la difusió de la cultura cinematogràfica antiga i qualsevol altre element que sigui d’interès per a l’estudi del cinema, que habitualment no es proporciona en els cinemes comercials, amb un cost molt baix. La Filmoteca està ubicada a la Plaça Salvador Seguí, 08001 Barcelona. Hem vist una pel·lícula que es titula “En construcción”, en la que es mostra la transformació del barri abans de l’any 2000. Ens va cridar l’atenció el contrast entre la visió de la gent que venia d’altres barris o ciutats a comprar un pis al Raval i la gent que ja vivia allà de tota la vida.
Al començament no sabíem si ens agradaria la pel·lícula que anàvem a veure, ja que ens havien dit que era de l’any 2000 i ens la vam imaginar en blanc i negre, avorrida i poc interessant. Ningú de nosaltres havia entrat mai a la Filmoteca i també ens pensàvem que la pel·lícula la veuríem en una aula asseguts en cadires. Però he de dir que ens vam endur una sorpresa agradable quan vam veure que era una sala molt gran amb butaques molt còmodes. La pel·lícula li va agradar a tothom i ens va semblar bastant divertida, amb parts plenes d’humor i que feien riure.
Finalment, un dels aspectes més rellevants que hem percebut durant la pel·lícula va ser com es va rodar, amb la tècnica de la càmera fixa. Un rodatge molt llarg que va suposar molta selecció de seqüències. El resultat és com un documental molt natural. Es nota que no hi havia un guió previ al darrere sinó que anava tot d’una manera molt fluïda, sobre rodes.
 |
 |
