El Toni, conserge, ens porta una carta a la classe i ens diu que l’ha trobada a la bústia de l’escola. L’obrim ràpidament i la llegim entre tots i totes. Estem molt emocionats perquè és del Bernat i ens diu que es va posar molt content en rebre la nostra carta i que vindrà molt content a participar en el nostre vídeo.

Ens explica que necessita saber quina cançó ha de començar a practicar. Entre tots pensem com li podem respondre. Una Tabaluga diu que li podem enviar un WhatsApp, i decidim escriure en un paper el nom de la cançó, fer-li una foto i enviar-la pel mòbil. Així ho fem i el Bernat ens ha respost ràpidament dient que es posarà a practicar amb la trompeta.

Amb aquesta activitat tornem a veure com les tecnologies ens ajuden a comunicar-nos, a compartir informació i a preparar tot perquè el nostre vídeo sigui un èxit. Estem molt contents i motivats perquè aviat tindrem el Bernat tocant la trompeta amb nosaltres.

Després d’haver fet el càsting musical i d’haver valorat tots els participants amb puntuacions de l’1 al 3, ha arribat l’hora de fer el recompte dels vots per saber qui serà el guanyador o guanyadora de cada instrument.

Per començar, hem preparat un quadre de doble entrada on hem col·locat totes les puntuacions. D’aquesta manera les podem veure molt millor i comparar-les amb facilitat. Un cop totes les puntuacions han estat col·locades al quadre, hem començat a fer el recompte final.

Per ajudar-nos a entendre millor les quantitats, hem posat al costat de cada número tantes peces com punts tenia cada infant, i també el mateix número de gomets, per comprovar si realment érem conscients de la quantitat. Després, hem ajuntat totes les unitats que tenia cada participant per saber quants punts tenia en total.

Quan ja tenim els resultats, provem de transformar-los en desenes i unitats. Ha estat un repte molt interessant i enriquidor. En aquesta sessió ens ha vingut a ajudar l’Aránzazu, que ens ha ensenyat a entendre millor les quantitats i el funcionament dels reglets. Ens ha agradat molt poder manipular-los i veure com ens ajuden a visualitzar els nombres.

Finalment, amb totes les puntuacions sumades i ben ordenades, ja hem pogut veure quins són els guanyadors i guanyadores de cada instrument.

Per acabar, i per comprovar si tots i totes han entès bé la idea de quantitat i la composició dels nombres en desenes i unitats, cadascú ha pogut representar gràficament en un full qualsevol dels resultats. Així hem pogut observar com ho entenem i com ho expressem.

Amb aquesta activitat els Tabalugues han identificat, comparat i representat quantitats en una situació concreta del projecte, utilitzant progressivament els nombres com a eina per expressar, comptar i comunicar les seves observacions.

“La matemàtica consisteix a descompondre el complex en parts simples.” — Henri Poincaré

Aquest passat dijous hem viscut un dia molt especial a l’escola. Els Tabalugues hem estat els protagonistes d’un càsting molt especial per escollir quins alumnes participaran a la cançó que estem preparant per al nostre projecte de Verkami.

Al matí, hem començat transformant l’aula de música en un veritable escenari. Hem anat al gimnàs a buscar la moqueta per donar-hi un toc més acollidor, hem col·locat focus de llum per il·luminar bé l’espai, hem penjat globus de colors per decorar-lo i hem portat els sofàs per preparar la zona del jurat. Tot ha quedat a punt per viure una tarda màgica!

A la tarda, ens hem vestit d’allò més elegants, perquè ja se sap que el jurat sempre ha d’anar ben guarnit! I així, amb molta emoció i una mica de nervis, han començat les audicions.

Cada participant ha pujat a l’escenari i ens ha mostrat el millor de si mateix: cançons, ritmes, melodies i molt d’entusiasme. Després de cada actuació, el jurat ha valorat la participació amb un 1 si ens ha agradat, un 2 si ens ha agradat molt, i un 3 si ens ha encantat!

Ha estat un dia molt emocionant, ple de música i moments que recordarem amb molta il·lusió. Tots i totes ho hem fet genial, i el més important és que ens hem divertit molt treballant junts per un projecte que ens omple de creativitat i sensibilitat.

Pensem i parlem de com volem fer els nostres cartells i ens sorgeixen aquestes idees:

• Haurem de posar pictos perquè tots els nens i nenes el puguin llegir.
• Haurem de fer un picto de no fer soroll, perquè no molestin als participants quan toquen.
• Hem de posar l’hora.
• També el dia i el mes que és.
• Haurem de posar que el fem a l’aula de música.
• Hem de posar les fotos dels paticipants.
• Podem fer lletres de l’arc de Sant Martí.
• Hem de posar que és un càsting musical.
• Podem pintar-lo amb aquarel.les.
• Les lletres amb retoladors de colors.
• Podem posar estrelles i les fotos dels participants.
• Podem fer dibuixos d’instruments

Amb totes aquestes idees ens posem a confegir el nostre cartell. El primer que fem es buscar en el programa d’Arasaac els pictogrames. Per fer-ho hem d’escriure la paraula del picto que volem trobar.

Seguidament ens posem uns a pintar el fons del cartell amb aquarel.es, uns altres a decorar les lletres, uns escriuen… Entre tots i totes anem confegint el cartell que ens servirà per posar a les portes de les diferents aules.

Un cop els tenim enllestits els pengem a les portes de les diferents classes, i un el col.loquem en el vestíbul de l’escola perquè tothom el vegi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 7 del projecte d’aula.

Abans de començar a preparar el càsting, el més important és escriu la convocatòria per als participants.

Primer hem pensat allò que era més important d’escriure: la data, l’hora i el lloc de realització. També hem posat que calia que portéssin els participants: el paper de la convocatòria i una cançó preparada.

Després ens hem posat a escriure. Ho hem fet d’un en un a l’ordinador, i cada vegada som més àgils buscant les lletres a les tecles. Hem fet servir un document amb el logo de l’escola, per fer-ho més oficial.

També hem escrit els noms i les classes dels participants en uns sobres, i hem col·locat les convocatòries.

Quan ja les hem tingut totes enllestides, hem anat a portar-les a les diferents aules. Ens ha fet molta il·lusió repartir-les, i ja tenim moltes ganes que arribi el dia del càsting.

Aquesta activitat està molt relacionada amb el currículum d’infantil ja que els infants practiquen l’escriptura amb un propòsit real i significatiu. Aprenem a escriure perquè ho necessitem per avançar.

” Escriure és viure dues vegades”. Anaïs Nin

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 6 del projecte de 1200 passes cap a la inclusió.

Preguntem en els Tabalugues que creuen que hem de preparar per realitzar el càsting per triar els músics del nostre vídeo i aquestes són les seves aportacions;

• Hem de posar banderes de colors.
• Hem de posar una cinta a la porta perquè s’obri i es tanqui.
• Hem de posar llums.
• Hem de posar els instruments.
• Podem posar globus, al terra.
• També confeti.
• Podem posar la catifa verda del gimnàs per posar els instruments.
• Hem de posar una cadira per qui toqui la guitarra.
• Hem de posar la bateria i un tamboret.
• Hem d’anar disfressats.
• Hem d’anar elegants.
• Podem posar sofàs pel jurat.
• El jurat serem nosaltres.
• hem d’apuntar en un paper el dia i lloc que han de venir a fer el càstimg.
• Podem fer un i que el Toni faci fotocòpies.
• El càsting el farem a la classe de música.

Per tal de veure, si tot el que pensem, és cert, convidem a la Naia, la Chloe i el Leo Ruiz de la classe de les Tanits que ja han fet algun càsting.

Ens diuen que és com un joc on algú deicideix si li agrades com fas una cosa, com per exemple tocar un instrument. És molt important, que el jurat voti el qui més li agrada i no al seu amic. Les votacions no les poden veure els particiants.

Ens diuen que un cop triem a qui volem, haurem de dir als altres participants, que no han estat escollits, i que ho haurem de fer molt amablament.

Els hi expliquem les nostres idees i els semblen molt encertades. Ens comenten que hem de recordar que tot ha de quedar enregistrat, i que quan toquen els participants, tot el jurat ha d’estar en silenci.

Els hi posem una cançó perquè l’escoltin detingudament i els hi diem si els agrada. Tos i totes contesten que sí. Establim una conversa sobre la cançó:

• És de rock, perquè toquen molts instruments.
• Sembla “maquinero”.
• Què vol dir maquinero? (mestres).
• Que sonen “dos ruidos a la vez”.
• Sembla que piquen de peus i mans.
• Quins instruments sonen? (mestres).
• El violí, la guitarra, el tambor, els plats, la trompeta, la pandereta i el teclat.

Tornem a posar la cançó i cada vegada que sona un instrument, han d’aixecar la mà. D’aquesta manera observem si relament els escolten o senzillament han dit noms d’instruments a l’atzar.

• Jo escolto veus.
• La veu també és un instrument (mestres).
• En quin idioma creieu que canten? (mestres)
• Segur que anglès, perquè és l’idioma que tohom coneix.
• Potser és portugués.
• O francés.
• Podem preguntar-li al Sergi o a la Laura.

Escrivim el títol de la cançó en una pissarra i anem a buscar-los. La cançó es diu ” CAN’T HOLD US”.

Els trobem a la ràdio de l’escola i ens diuen que la cançó, és anglesa i que el titol vol dir “No ens pararan”.

Ens agrada moltíssim aquesta cançó i tots i totes estem d’acord que serà la que farem servir pel nostre vídeo.

Tornem a l’aula i reprenem la conversa:

Qui podrà tocar els instruments?

• El Bernat la trompeta.
• Però encara no ens ha dit res.
• La Meritxell el teclat.
• Però la Meritxell haurà de dirigir-vos a vosaltres.
• L’any passat hi havia nens grans que van tocar a la pista.
• Voleu que anem a preguntar si algú toca el piano i ens vol ajudar? (mestres).
• Siiiiiiii

Agafem un full i un llapis i anem per totes les aules de mitjans i grans a demanar a qui li agradaria tocar en el nostre vídeo. Anem apuntant el nom de tots els infants que saben tocar algun instrument, i també de l’Angèlica (mestra de música de mitjans i grans), que també hi vol participar. Aquesta llista la tornem a fer bé a l’aula i endrecem els noms per cursos.

Quan arribem a la classe els hi expliquem que haurem de fer un càsting per triar qui ens agrada més com toca pel nostre vídeo. Ara haurem de descobrir que és un càsting.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del PdA.

Avui els i les Tabalugues hem fet una resta fent servir unes xifres molt grans. Hem restat els 100 € que ja tenim de la donació que ens van fer les Tanits del curs passat.

Hem començat traient aquestes 100 boles de les 1200 que tenim endreçades per desenes i centenes, i les hem posat dins un pot transparent, que representarà el pot on anirem guardant, simbòlicament, els diners que anem aconseguint. Després hem parlat sobre quants diners ens queden per aconseguir. Primer ha costat una mica endevinar-ho. Alguns deien nombres sense sentit i d’altres s’apropaven una mica més al resultat, però entre tots i totes hem anat comptant les centenes i finalment hem arribat al resultat correcte.

Un cop hem tingut clar el número, hem anat a la pissarra. Allà teníem escrit el 1200, i amb aquest referent hem intentat escriure entre tots com s’escriu 1100. Els infants han anat fent hipòtesis, provant, esborrant, tornant-ho a provar… fins que finalment un Tabaluga l’ha escrit correctament.

Per acabar d’afiançar la proposta, cada infant ha fet una petita activitat individual, i ha escrit els nombres que hem treballat (1200, 100, 1100) en un full. Això ens ha ajudat a veure com cadascú entén el concepte numèric i com el representa gràficament.

A través del joc i de la manipulació de les boles, els infants han fet aproximacions a la quantitat, la descomposició numèrica i la resta de centenes. Han treballat la relació entre el nombre i la quantitat, i han utilitzat l’escriptura numèrica com a forma de representació simbòlica.

“Els infants aprenen fent, experimentant, equivocant-se i tornant-ho a provar.” Maria Montessori.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 4 del Projecte de les 1200 passes.

Els i les Tabalugues estem treballant una quantitat molt gran: el nombre 1200, i ens preguntem: Quant és realment 1200? I per poder entendre-ho bé, ho hem volgut construir amb les nostres pròpies mans!

Primer de tot, observem els reglets i descobrim que dins del número 1200 hi ha unitats, desenes, centenes i milers. Això, ens ajuda a veure com es poden agrupar els nombres, i que 10 unitats formen una desena, 10 desenes fan una centena, i així fins arribar a mil.

Després comencem a fer una feina molt concreta: enfilar boles!
Amb molta paciència i col·laboració, anem enfilant grups de 10 boles en un pal per fer desenes. Quan tenim 10 pals amb 10 boles cadascun, els agrupem i fem una centena, i així, de deu en deu, anem construint les centenes que ens calen fins arribar a 1200.

Necessitem moltes sessions per aconseguir-ho, però ha estat una feina molt motivadora i vivencial. Hem pogut veure, tocar i comptar el 1200 de manera real, concreta i compartida.

Quan ja tenim construït tot el número, proposem als infants que ho representin en un paper. Els demanem que expliquin com ho han fet, com si haguessin de fer-ho entendre a algú que no ho ha vist. Alguns Tabalugues dibuixen les boles en pals, altres fan grups de desenes i centenes, i algú escriu números. Cada representació ha estat una manera única de mostrar tot el que hem après.

Finalment com que hem vist que era molt difícil poder representar el número 1200, recollim totes les representacions individuals dels infants i fem una gran representació conjunta. Anem ajuntant les desenes que la majoria han dibuixat, per anar-les sumant fins arribar a la totalitat del número 1200. Ens adonem que gràcies a l’aportació de cadascú arribem al número complet.

A l’etapa d’educació infantil la comprensió dels nombres passa per viure’ls en contextos reals i manipulatius abans de poder arribar a una representació més abstracte.

“La matemàtica no és només una eina per calcular, sinó també un llenguatge per pensar”. Henri Poincaré.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

Com que volem que el nostre vídeo surti molt bé, hem pensat que podríem demanar ajuda al Bernat, ja que ell sap tocar molt bé la trompeta.

Primer de tot, entre tots i totes hem parlat sobre què li volem demanar i com ho podem explicar. Han sortit moltes idees i, després de compartir-les, hem decidit escriure-li una carta.

Cada nen i nena ha escrit una paraula, i entre tots hem anat confegint la carta. Hem pensat junts quines paraules necessitàvem, com s’escrivien i en quin ordre les havíem de posar perquè el text tingués sentit.

Quan ja la teníem escrita, ens hem adonat que no sabíem l’adreça del Bernat, així que hem anat a direcció a demanar-la. El Dani ens l’ha dit i hem pogut omplir les dades del sobre i enganxar-hi els segells amb molta cura, un al costat de l’altre.

Finalment, hem anat fins a la bústia per tirar-hi la carta. Ens ha fet molta emoció veure com queia dins! Ara només ens queda esperar amb il·lusió la seva resposta.

Amb aquesta activitat hem treballat l’escriptura de manera vivencial i significativa. A partir de la situació real, d’enviar una carta, els i les Tabalugues han pogut comprendre que l’escriptura serveix per comuncar-se amb altres persones.

“L’escriptura neix de la necessitat de comunicar-nos” Umberto Eco.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 3 del projecte de les 1200 passes.