A les sessions d’Educació Física, abans de començar l’activitat principal, sempre fem un bon escalfament. L’escalfament és molt important perquè prepara el cos per a l’exercici, ajuda a evitar lesions i millora el rendiment físic.
L’objectiu és augmentar la temperatura corporal, activar la musculatura i preparar les articulacions per a l’activitat que vindrà després.
A més, l’escalfament el podem fer de diferents maneres: amb jocs per fer-lo més divertit, estiraments per preparar els músculs, mobilitzacions per escalfar les articulacions, amb cursa contínua per activar tot el cos…
D’aquesta manera, aconseguim que el nostre cos estigui a punt per fer esport amb seguretat i eficàcia.
Aquesta ha estat la setmana d’explicar-nos les idees dels grups, sobre les zones que tenim a l’escola. Ha estat interessant veure les llegendes que hem creat, a cada plànol, per interpretar, decidir-nos i explicar-nos. Tots i totes hem definit les zones segons si havíem observat més o menys llum o claror, en la passejada de l’estona de després del pati. Parlant uns i altres, hem coincidit en veure que era fàcil determinar els dos extrems més diferenciats: els espais de llum solar directe i els espais foscos. Però què passa quan volem parlar de la part intermitja? Aquí ens apareixen un seguit de termes, més o menys precisos, i no ens acabem de posar d’acord: molta claror/poca claror, claror mitja, molta/poca llum, claror, mig mig… Intentem veure semblances i diferències d’aquestes apreciacions i després d’una bona estona arribem a un consens del terme mitg: Poca claror-claror-molta claror. Més o menys convençuts, ens n’adonen que aquesta escala que hem creat no podrà ser del tot rigorosa perquè, què passaria els dies com avui que no hi ha sol? Ens servirà l’escala per catalogar l’espai?
Per una banda, ens hem adonat que hauríem d’investigar l’instrument que la Renata ens va deixar, el luxímetre, per mesurar els luxes de cada espai, és a dir la quantitat de llum. Segons l’espai es recomana un o altre valor de luxes per estar ben il.luminat. És una tasca que anirem fent de manera paral.lela.
Però d’altra banda hem de buscar una nova manera de distribuir-nos per la nostra escola en grups d’investigació, que vagi més enllà de si hi ha més o menys llum solar. Així és que decidim canviar de criteri… l’Aleix, observant els plànols i assenyalant-ne parts, ens suggereix: -Jo faria aquest costat un grup, aquest altre costat un altre… així fins els 6 espais, que seran els grups de les 6 taules que tenim-. Ah, l’Aleix s’ha fixat en la forma de l’edifici per repartir-lo entre els grups de treball!-. Pot ser una bona solució. Ara ja introduïm una nova paraula i parlem d’ales de l’escola. Les acordem i les definim per començar-hi aviat a treballar.
“Dar tiempo a los niños sin anticipaciones innecesarias significa saber esperarles allí donde se encuentran en su forma de aprender. Existe un verbo en castellano, tal vez en desuso, que define muy bien este asunto: “aguardar”. Aguardar significa esperar con esperanza a alguien; dar tiempo o espera a alguien mientras se mira lo que hace, con respeto, aprecio o estima. Esta espera “vital y auténtica”, como la llama Pedro Laín Entralgo, tiene que ver con el optimismo de ver a la infancia como quien lo espera todo sin esperar nada.”
Alfredo Hoyuelos, Ritmos infantiles ( a Cabanellas, I. i altres, 2007)
Us deixem també el vídeo: QUÈ PASSA DINS EL CERVELL QUAN PENSEM?
Aquest és el recull del treball realitzat pels infants de l’aula dels Tintins en el què se’ls hi demanava que dibuixessin el funcionament del cervell per dins i que va ser presentat a la reunió.
Sabem que, per aquest curs, som els responsables de l’escola de vetllar per l’estalvi energètic, tant pel què fa el consum d’electricitat com pel què fa al control i ús de la calefacció. Aquest és l’encàrrec que se’ns ha donat en el marc del projecte 50/50 de la Diputació de Barcelona. Això representa haver de pensar i treballar per impulsar, dins la nostra comunitat educativa, uns millors hàbits d’aquest consum. No som els que haurem d’anar tancant llums, desconnectant aparells o regulant radiadors, sinó els incitadors que això passi, pensant dinàmiques perquè tothom ajudi i faci accions d’aquest tipus.
Encara no tenim nom de projecte d’aula del curs, però sabem que de ben segur tota aquesta feinada i estudi hi tindrà molt a veure i que la posada en marxa de la ràdio serà clau per fer una bona difussió d’aspectes d’aquest tipus.
Amb tot això parlat, aquesta setmana hem iniciat l’estudi de l’edifici de l’escola, aspecte clau si volem rendibilitzar consums i veure les condicions que tenim i com ens hi comportem. Perquè, tal i com els mateixos Tintins han dit, si fa més o menys sol tenim més o menys claror i escalfor a l’escola. Per tant hem de veure quina és la incidència del sol en l’edifici.
Però, quina forma té el nostre edifici. Hem procedit primerament a fer-ne dibuixos i és clar, han sorgit els primers problemes i entrebancs per dibuixar-lo. Com podem dibuixar les dues plantes juntes? Ho fan així els arquitectes? I de les nostres primeres idees i representacions hem passat a la interpretació dels plànols que tenim de l’escola. Hem jugat a identificar espais dibuixats, tot situant-nos, orientant-nos i fins i tot hem estat tan observadors que hem vist canvis d’espais que ja són diferents del què expliquen els plànols inicials que tenim de l’escola. Després de tot aquest treball tècnic, hem inciat el treball més vivencial.
Així és que ens hem disposat a fer ruta, a l’estona de després del pati, que és quan creiem que el dia ja s’ha despertat. Tenim clar que el moment i l’hora del dia també són aspectes clau en el nostre estudi. Seran variables a considerar.
Hem començat el recorregut observant l’escola des del rocòdrom, i algú ja ha comentat… -el sol surt d’allà!-. Aquí ja hem tingut la primera conversa i és que el sol de fet mai surt, sempre hi és!. Alguns Tintins han volgut recordar que el fet de veure el sol està relacionat amb el moviment del planeta Terra, que és la que gira, i no pas el sol. Per algú la resposta ha estat la descoberta del dia!
A la pista hem quedat ben enlluernats però ha estat agradable notar l’escalfor i apreciar una vegada més tots els beneficis energètics que l’astre ens ofereix. Des d’aquest centre de referència, observant cap a un o altre costat, ja hem tingut pistes i idees sobre la incidència del sol en les zones de l’escola. Ràpidament hem vist zones ben iluminades i d’altres fosques i hem anat fent les nostres comprovacions. Evidentment també hem tingut presents els nostres records: quan anem a música sempre hi fa molta calor, si al pati volem estar fresquets ens hem de posar a la zona de la paret balva, al vestíbul i passadissos sempre hi ha molta claror… El passeig i l’entrada en uns i altres espais han estat ben interessants i ja hem comprovat aspectes que de ben segur caldrà denunciar: -per què la llum de la biblioteca és oberta, si no hi ha ningú?, com és que als passadissos totes les llums estan obertes, si hi ha claror de sobres?, per què no es para l’interrupor dels aparells de la sala de mestres, si no s’estant utilitzant?-, i un llarg etc.
Amb tot això viscut hem tornat a l’aula disposats a explicar-ho a les nostres llibretes, provant d’escriure les idees per no oblidar-les i escollint després una planta de l’escola per intentar-la representar, intentant representar la incidència del sol.
Ja a mitja setmana, per grups hem iniciat un treball de definir zones amb més o menys claror de l’edifici, treballant sobre plànols, introduint llegendes de colors per fer-nos entendre, tal i com fan els tècnics. Ha estat un treball interessant d’argumentar, justificar, posar-se d’acord i tenir clares les idees.
La setmana entrant, ens explicarem les idees d’uns i altres grups i decidirem finalment quines zones diferenciades acordem per començar a treballar amb rigorositat.
“L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”
A les sessions d’educació física, donem molta importància al respecte i al compliment de les normes del joc. Creiem que aquestes normes són fonamentals perquè el joc funcioni correctament i per evitar possibles conflictes. En algunes activitats o esports ja venen marcades, però sovint les pactem posant-nos d’acord abans de començar l’activitat. És gratificant veure com els alumnes demostren la seva capacitat per complir les normes quan el joc està regulat i supervisat. Aquestes són le sbases perquè sàpiguen i puguin aplicar-ho en el temps de pati i d’oci quan juguen amb els seus amics per tal de millorar la responsabilitat i la convivència.
Dimarts 1 d’octubre vàrem poder gaudir d’una jornada marítima a Vilanova i la Geltrú. En motiu de la Copa Amèrica de Barcelona ens van convidar a fer un bateig en vela. Així és que, després de tastar una miqueta el mar i jugar a la sorra, ens vam dirigir al port on ens esperaven per explicar-nos moltes coses interessants.
Vam conèixer, amb una mica més de profunditat, la competició que aquests dies ce celebra a Barcelona i sobretot, les característiques principals de les embarcacions de vela. Ens vam apropar al coneixement més tècnic del navegar sense motor, on el vent juga el paper principal i cal utilitzar-lo sempre a favor. Vam practicar nusos típics mariners, per fixar cordes i donar seguretat i firmesa quan es navega, una pràctica excel.lent de motricitat fina que ens pot servir per moltes altres coses a la vida… Ens van regalar oportunitats per seguir treballant molts aspectes tècnics, físics i matemàtics a l’escola!
I després de tanta informació, vam pujar ben preparats a les tres embarcacions de vela lleugera, per tastar què és això de navegar de veritat. Era important mantenir el rumb que l’expert ens demanava. El mar prometia diversió amb les seves onades i escoltàvem les indicacions, que eren ordres d’actuació. Uns agafaven el timó, d’altres les cordes per fer anar les veles a un costat o altre i mentre, ens saludàvem entre embarcacions, sentint el mar i el vent, fent onejar els fulards de l’escola.
De camí cap a Vilanova, comentàvem la sensació interna que encara sentíem de l’anar en vaixell… com el mar havia entrat dins nostre!. Sense cap mena de dubte una experiència, un record i una imatge que recordarem per temps haver compartit.
Aquesta primera aventura ha estat prou interessant per estrenar la nostra llibreta dels Repenso.
Podeu veure moltes més fotografies a la carpeta compartida.
A la Comunitat de Grans estrenarem una nova llibreta que ens acompanyarà al llarg dels 3 cursos. Es tracta de la llibreta Repenso i aquesta setmana hem estat explicant quina serà la seva funció.
Per introduir la idea hem aprofitat els jocs de màgia que el Gerard i el Líam ens han volgut fer. Evidentment tot no surt a la primera, i com a aprenents de mags necessitem fer, refer, pensar i repensar perquè no ha funcionat el truc. Com sempre diem, l’error és una porta per aprendre i superar-se. Ningú neix ensenyat!
Així és que l’escenari ens ha anat com anell al dit per parlar de la paraula Repenso. Tornar a pensar els passos que he fet, en ordre, descriure’ls amb detall, explicar-los i així potser trobar solucions per saber avançar a la propera. Treballar parlant de com aprenem, dels processos i descobertes que fem és treballar la metacognició, part important per fer créixer el pensament.
Amb totes aquestes deduccions parlades a la rotllana, hem anat a parar a l’amo i director d’aquesta funció: el nostre cervell. La Marta Hervàs, que també és una estoneta amb nosaltres, ens ha llegit un fragment de text sobre el cervell i pensant, pensant… ens ha aparegut la paraula neurona, com a responsable del pensament. -Sabríem dibuixar-les com a portada de la nostra llibreta? “Tenen voletes i com uns fils, s’ajunten i també per allà hi ha com unes espirals”-. Doncs apa! a deixar anar el pensament i dibuixar tot allò que pensem que passa dins del nostre cervell.
No ha estat fàcil fugir de les formes ja conegudes, deixant-nos anar dibuixant sense posar límits a aquest espai de pensament. Seguirem investigant sobre aquest camp interessant i ens esforçarem per anar construint textos ben pensats dels nostres moments d’aprenentatge.
Els Tintins a educació física hem començat el curs coneixent un joc nou que ens ha sorprès mot. Es diu “My God!”. Es veu que és originari de Mali, a l’Àfrica, i que abans hi jugaven amb llaunes i pilotes fetes de drap.
