L’Adriana i un company seu ens porten un pas de vianants i un semàfor perquè saben que nosaltres en volem fer pel nostre projecte d’aula.

Els mirem detingudament però de moment ens fixem més en el pas de vianants, i més endavant ja observarem detalladament el semàfor per poder-ne fer un.

Posem el pas de vianants al mig de la rotllana i parlem sobre com és, el color, la forma, el teixit… Els Patufets i Patufetes diuen que el pas de vianants està format de  ratlles blanques.

Per poder fer el nostre pas de vianants primerament hem de fer un disseny per tal de tenir molt clar com l’haurem de fer. Donem a cada infant un full i un Posca perquè dibuixin com creuen que hem de fer el pas de vianants.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 6 del projecte d’aula.

La Cristina policia ens va dir que havíem de practicar molt les normes de com caminar pel carrer, és per això que decidim fer un carrer al gimnàs per poder posar en pràctica tot el què ens va dir i així quan tornem a sortir observarem si ho hem assolit.

Els hi posem diferent tipus de material en el gimnàs i primerament deixem que els Patufets i Patufetes lliurement construeixin el carrer. Abans de començar recordem totes aquelles parts del carrer que no ens podem oblidar i hem de tenir-les en compte a l’hora de fer el muntatge; vorera, carretera, pas de vianants, semàfor.

Els i les Patufetes molt emocionats i engrescats comencen a agafar el material, a experimentar amb ell, a manipular, jugar… però no acaben de fer cap carrer, fins que un Patufet agafa els maons de plàstic i els comença a posar un al costat de l’altre. Quan li preguntem que està fent, ens diu que la vorera.

A partir d’aquesta intervenció fem que tots els infants seguin als bancs i observin que està passant. Veiem que hem escampat tot el material, però no hem construït res, només un infant ha fet una vorera.

Treiem tot el material i deixem només la vorera i els hi preguntem com podem continuar el carrer. Ràpidament veuen que han de fer l’altre vorera i així ja tindrem la carretera.

Un cop fetes les dues voreres se n’adonen que els fa falta el pas de vianants. Per fer-lo agafen les piques.

Finalment construeixen un semàfor fent servir una pica i un maó.

Col.loquem el semàfor davant del pas de vianants i la Carme s’encarrega d’anar canviant el maó de color vemell o verd.

Un cop tenim el carrer preparat anem passant un per un recordant totes les indicacions que ens va dir la Cristina: anar tranquils, mirar endavant, caminar per la vorera, creuar pel pas de vianants mirant a un costat i a l’altre i mirar el color del semàfor si n’hi ha.

Quan algun Patufet passava pel pas de vianants en vermell, la Mireia que anava en cotxe els pitava i fins i tot els atropellava.

Quan tots i totes hem passat pel circuit, ens adonem que el pas de vianants és una mica perillós perquè ens podem relliscar amb les piques i que el semàfor no funciona com els de veritat.

Decidim que farem un pas de vianants i un semàfor per poder practicar millor l’anar pel carrer.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del projecte.

La Cristina, policia, ha passat tot el matí amb nosaltres per ensenyar-nos i ajudar-nos a aprendre com anar més correctament pel carrer.

Primerament ens ha explicat a la classe amb l’ajuda de la catifa de les carreteres i dels ninos i cotxes, algunes de les coses que hem de fer pel carrer, i algunes que no hem de fer mai.

Després de l’explicació ens hem posat la jaqueta per anar a fer un circuit pel carrer per tal de veure si tot el què ens ha explicat, ens havia quedat ben clar.

Abans de marxar, ens hem posat unes ermilles de colors, perquè la Cristina volia que la gent del carrer ens veies molt bé. Ens hem posat ermilles dels colors dels semàfors: vermell, groc i verd.

Hem anat en files de parelles i la Cristina en tot moment ens anava dient com havíem d’anar. Hem creuat per molts passos de vianants, en tot moment hem anat per la vorera i sempre ben lluny de la carretera, no tocavem les coses de les botigues i intentàvem mantenir una distància de seguretat entre parella i parella per no xocar.

Pel carrer hem vist com la Cristina anava ajudant a altres persones i que a vegades s’havia d’enfadar amb altres perquè feien coses que no tocaven. La Cristina ens ha dit que a vegades la policia ha de renyar a les persones que no fan les coses prou bé perquè d’aquesta manera també les està ajudant, com a nosaltres que ens està ajudant a aprendre a anar molt bé pel carrer.

Abans de marxar cap a la prefectura, i després d’esmorzar amb nosaltres un tros de pa de pessic amb xocolata desfeta, ens ha escrit a la pissarra unes paraules, que diu que són molt importants i que no hem d’oblidar a l’hora d’anar pel carrer i per fer el nostre projecte;

• PAS DE VIANANTS.
• PERILL.
• ACCIDENT.
• DISTÀNCIA DE SEGURETAT.
• VORERA.
• SEMÀFOR.
• MIRAR QUAN CREUEM: GIRAR EL CAP.

A partir de tot el que ens ha explicat la Cristina ja podrem començar a treballar en el nostre projecte d’aula ” Patim, patam, patum, els Patufets pel carrer”.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta número 4 del projecte d’aula.

La Cristina, la policia, ens ha respost la carta que li vam portar el divendres a prefectura.

En la carta ens diu que li va fer molta il.lusió rebre notícies nostres i que estarà encantada de venir a l’escola a ajudar-nos a anar pel carrer.

Ens visitarà el proper divendres dia 10 de novembre a les 9h del matí.

Els i les Patufetes s’han quedat molt parats en veure la carta de la Cristina i s’han posat molt contents quan ens ha dit que ens visitaria.

El divendres vam anar a la prefectura de Vilanova a portar la carta per la caporal Cristina per demanar-li el seu ajut pel nostre projecte d’aula.

Pe anar cap allà vam fer una fila agafats i agafades en parelles i vam anar recordant totes les normes que creiem que són molt necessàries per anar caminant correctament pel carrer.

En arribar ens van atendre l’administrativa i una altra policia que no era la Cristina. La policia va llegir la nostra carta i ens va dir que li donaria a la Cristina.

Com que va veure que estàvem molt tranquils i tranquil.les, ens va ensenyar un cotxe de policia per dins, i fins i tot  va posar la sirena.

Ara haurem d’esparar que la Cristina ens contesti la nostra carta.

Podeu trobar més fotografies dins la carpeta  número 3 del projecte d’aula que s’anomena “Portem la carta a prefectura”.

Després de fer les nostres dues primeres sortides, tornem a establir una conversa per tal de parlar de com vam anar pel carrer.

• Com creieu que vam anar pel carrer? (preguntem les mestres)
• Molt bé.
• Segur? ningú es va despistar? (mestres)
• Alguna parella sí.
• Algú no mirava endavant i es xocava.
• Miraven a terra.
• Algú adelantava a la parella del davant.
• I pel pas de vianants anàvem bé? (mestres)
• Algú anava saltant.
• Penseu que podríem demanar l’ajut d’algú perquè ens ensenyés a anar pel carrer? (mestres)
• (ningú respon)
• Pel matí, quan veniu a l’escola, a qui us trobeu pel pas de vianants que ens pot ajudar a anar millor pel carrer? (mestres)
• A la policia.
• Doncs que us sembla si els hi demanem ajuda. Podem escriure una carta a la Cristina, que és una policia que sovint ve a l’escola a explicar-nos moltes coses sobre com circular i passejar pel carrer.

Per tal de poder fer la carta a la policia els anem cridant d’un en un per tal de provar de fer la grafia de les lletres. Per tal d’escriure els hi donem com a model les lletres magnètiques. Els i les Patufetes s’esforcen en fer el traç de les lletres. Molts infants diuen que no les saben fer, però nosaltres els encoratgem a què ho provin.

Un cop finalitzada , la posem dins un sobre, on escrivim el nom de la policia, Cristina.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 02 carta a la policia.

S’apropen dues sortides i avui, abans de fer la primera, establim una conversa amb els i les Patufetes per veure com creuen que ens hem de comportar quan anem pel carrer.

Aquí teniu el fil de la conversa:

• Hem d’anar agafats de la mà de la nostra parella.
• Com quan anem al pati.
• Hem d’anar caminant.
• Podem córrer pel carrer? (preguntem les mestres).
• Nooooooooo.
• Per què? (preguntem les mestres).
• Ens podem caure.
• Ens podem fer mal.
• Si hem de creuar d’una vorera a l’altra, per on ho farem? (preguntem les mestres).

Com que veiem que no saben la resposta, agafem la catifa de cotxes de la classe a veure si així els hi donem una pista. Li posem cotxes, ninos i fruita com si fos una botiga. Després de mirar-la detingudament, continuem la conversa.

• Hem de creuar pel “pas de zebra”.
• Què és el pas de vianants? (preguntem les mestres).
• Això d’aquí (indica un nen).
• I això que veiem aquí, que és? (preguntem les mestres assenyalant el semàfor).
• És un “semáforo”
• I per què serveix? (preguntem les mestres).
• És verd i vermell.
• I que passa quan està verd? (preguntem les mestres).
• Podem passar.
• I quan està vermell (preguntem les mestres).
• No podem passar.
• I si quan caminem passem a prop d’una botiga, hem de tocar el què hi ha fora? (mestres).
• Nooooo
• Es poden enfadar.
• I quan anem pel carrer hem de mirar cap al cel o cap al terra? (mestres).
• Hem de mirar “adelante”.

De la conversa podem extreure que els Patufets i les Patufetes tenen molt clar:

• HEM DE CAMINAR, NO PODEM CÓRRER.
• HEM DE CREUAR PEL PAS DE VIANANTS.
• HEM DE MIRAR ENDAVANT.
• HEM DE MIRAR BÉ EL COLOR DELS SEMÀFORS.
• NO PODEM TOCAR LES COSES DE LES BOTIGUES.
• HEM D’ANAR AGAFATS DE LA NOSTRA PARELLA.

Podeu trobar més fotografies dins la carpeta del PdA, conversa inicial.