Com ens van dir les Matildes, per poder fer els tres quadrats del rectangle del semàfor hem de dividir els 66 cm en tres parts iguals.

Per poder dividir primer hem de saber quant són 66 coses i per fer-ho anem comptant un a un cubs, i els anem posant dins una safata. Estem una bona estona i quan acabem, veiem que 66 cubs són molts i que hem omplert força la safata.

Un cop tenim els cubs comptats, arriba l’hora de dividir-los, és a dir, de repartir-los en els tres quadrats com ens van explicar les Matildes.

Marquem tres quadrats en el rectangle i els i les Patufetes comencen a repartir els cubs. Hi ha infants que tenen molt clar que si posen dos cubs en un quadrat, també han de posar dos en els altres. D’altres Patufets no ho tenen gaire clar, i per això és molt important que tots i totes estiguem ben atents i concentrats per tal de veure que tothom reparteixi en parts iguals tots els cubs.

Quan acabem de repartir-los, comptem quants n’hi ha en cada quadrat i comptem 22. Per tant ara ja podem agafar el regle i comptar 22 ratlletes i fer els tres quadrats iguals. Tots han de tenir 22 ratlletes, que vol dir 22cm.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 33 del projecte.

A l’hora de posar-nos a  fer les llums del  semàfor de vianants ens adonem que són persones. La de color vermell està quieta i la verda en moviment.

Provem de dibuixar aquestes persones en un full, però ens adonem que ens resulta molt difícil. La majoria d’infants fan els ulls, el nas…o es deixen parts importants.

Com que veiem que les siluetes que hem dibuixat no s’assemblen a les de veritat, aprofitem que les Matildes ens venen a explicar com dividir el rectangle en quadrats, i els hi demanem si també ens poden ajudar a fer les siluetes.

Per tal de poder-nos conscienciar de què és la silueta, ens posem en parelles, un Patufet amb una Matilde i el Patufet s’estira sobre d’un paper d’embalar, que prèviament ja ha triat el color a la classe, i la Matilde ressegueix el seu contorn, i així els Patufets poden veure la seva silueta dibuixada.

Després de fer la nostra silueta, i entendre que no hem de dibuixar detallets com la roba, ni ulls, boca… anem al menjador de l’escola i ens col.loquem per parelles. Els hi donem un full i un llapis a cadascuna i la Matilda comença a dibuixar en un requadra un tros de la silueta i li diu al Patufet com l’ha de fer ell dins el seu quadrat. Mica en mica el nen més gran va fent la silueta i li va donant indicacions al Patufet perquè faci la seva al costat.

Les Matildes s’esforcen moltíssim per ajudar, i després d’una bona estona comencen a sortir unes siluetes molt ben fetes.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 31 del projecte.

Un cop tenim el semàfor pintat els Paufets i Patufetes ja volen posar les llums, però se n’adonen que primer hem de fer tres cercles per poder posar el paper de colors.

Els hi fem mirar detingudament les fotografies dels semàfors a veure si es donen compte que està dividit en tres parts, que són tres quadrats iguals. Els hi costa veure-ho, però al final un nen diu “hi ha unes ratlles”.

Veiem que el semàfor està format per un rectangle que té tres quadrats i que a dins de cada quadrat, hi ha un cercle que serà on posarem les llums.

Per poder-ho fer més visual i entenedor per ells i elles, agafem un paper d’embalar per poder-lo dibuixar i així mirar si és més fàcil veure els quadrats.

Com podem fer el rectangle igual en el paper? els hi preguntem.

Al costat del paper d’embalar tenim la capsa que farà de semàfor i un regle gegant de fusta.

Un Patufet, ben decidit diu “amb això” (agafa el regle), això ens servirà per mesurar. I dit i fet, mesurem la capsa i amb la nostra ajuda la dibuixem en el paper d’embalar.

Un cop tenim el rectangle dibuixat, els hi preguntem com podem dibuixar els tres quadrats, però  no trobem la solució, fins que un Patufet diu “hem de demanar ajuda als grans.

Mentre esperem que les Matildes ens puguin venir a donar un cop de mà, practiquem com fer els cercles de les llums del semàfor de vehicles. Busquem per la classe coses que ens puguin anar bé per fer cercles i anem practicant quina mida ens anirà millor pels nostres vidres.

Les Matildes ens venen a ajudar a dividir el rectangle en tres parts. El mesuren com hem fet nosaltres i ens diuen que hem de dividir el número en tres parts iguals. Hem de repartir el número 66 en tres capsetes i a cada capseta hem de posar el mateix número de “coses” per tal que ens surti una divisió correcta.

Així que ara ens tocarà dividir el número 66.  Això si que és una feina de nens grans!

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 29 i 31.

Abans d’anar a Sabadell a veure i poder explorar una gran ciutat ens preparem per fer-ho. Com que volem anar a observar detingudament com són els seus carrers i si hi ha alguna cosa diferent a Vilanova que ens pugui donar alguna idea pel nostre projecte d’aula “Patim, patam, patum, els Patufets pel carrer”, creiem que és molt necessari preparar-nos unes llibretes que ens serviran per apuntar tot allò que veiem que caldrà recordar per parlar-ne quan tornem a l’escola.

Per tal d’organitzar-nos millor a la sortida, ens dividirem en quatre grups (verds, vermells, grocs i blaus) de 4 o 5 infants i cada grup portarà un pitrall del seu color, una llibreta personalitzada i una càmera de fer fotos que la farem servir sempre que veiem alguna cosa diferent que calgui recordar.

El dia de la sortida ens equipem amb el pitrall i la llibreta i amb els ulls ben oberts observem els carrers de Sabadell ben detingudament. Podem observar que Sabadell és molt gran i que els carrers són més amplis que els nostres i que hi ha més gent i més cotxes.

Mentre anem caminant pels carrers ens trobem les següents coses diferents que ens criden l’atenció i que dibuixem en les nostres llibretes i també les fotografiem:

• Els semàfors són de color negra.
• Trobem un pas de vianants amb llums a terra. Quan són vermelles ens hem de parar i quan són verdes podem passar.
• Un pas de vianants de color blanc i vermell amb unes lletres molt grans al seu costat de color groc que posa ESCOLA.
• Un semàfor petit a sota d’un de més gran.
• Una senyal que no sabem ben bé que vol dir, que creiem que és per indicar un pas de vianants, però que haurem de demanar-li a la Cristina a veure que significa realment.

A l’endemà de la sortida ens posem en grups i fem una llista de tot allò que vam descobrir a la sortida. El fet de treballar en equip ens fa aprendre a esperar, a respectar les opinions dels altres, a valorar la feina dels altres, saber escoltar, compartir el material… mica en mica anem aprenent, però encara hi ha infants que els costa poder compartir un full i un llapis.

Un cop els tres grups han acabat la feina, l’exposen davant la resta de la classe i  ens expliquen que van descobrir a Sabadell. Quan tots els grups han explicat la seva feina arribem a la conclusió que tots i totes vam fer una bona feina d’exploradors i vam observar que a Sabadell hi ha moltes coses igual que aquí, però d’altres una mica diferents.

Pengem les tres llistes a la classe, perquè quan acabem els semàfors reprendrem alguna idea per poder continuar el projecte.

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 27 i 28 del projecte.

Aquest matí quan hem arribat a l’escola ens hem trobat que hi havia una maleta molt gran de color blau a la nostra classe i no sabíem que podia haver-hi a dins. Molts de nosaltres hem pensat que era una maleta per anar de colònies i creiem que dintre hi hauria el pijama i la roba de recanvi.

Com que la maleta era molt gran, hem anat a l’aula de música a obrir-la perquè allà tenim més espai.

Quan l’hem obert hem vist que estava plena de contes de com anar pel carrer, vídeos, jocs… i també hi havia una gran catifa que representava els carrers d’una ciutat.

Els Patufets i les Patufetes ràpidament han identificat els passos de vianants, els semàfors, la vorera… Dins la maleta també hi havia unes imatges de situacions que passaven pel carrer que estaven bé i d’altres que no. Els nens i les nenes havien d’identificar quines estaven ben fetes i quines altres no i les havien de situar en el lloc de la catifa que succeïen.

Cada vegada tenen més clar com s’han de comportar quan van pel carrer i quines coses no han de fer.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 26 del projecte.

El pare de l’Ariadna, l’Ivan, amb l’ajut del pare de l’Aren, el Marc, ens han muntat el circuit per fer funcionar els nostres semàfors.

L’Ivan ens porta una capsa plena de cables que tenen unes petites bombetes de colors que faran que els nostres semàfors funcionin com els de veritat.

Ens expliquen que pels cables corre molt ràpid l’electricitat que fa que les bombetes s’engeguin.També ens diuen que no ens podem oblidar de la importància que hi hagi una pila que ho faci funcionar tot. Quan la pila s’acabi els semàfors deixaran de funcionar.

L’Ivan ha connectat els cables perquè quan el semàfor de vehicles estigui de color vermell, el de vianants es posi verd i així poder passar. Per tal que poguem passar tranquil.lament pel pas de vianants que estem construint també ens ha preparat un pulsador que quan el cliquem, el semàfor de vehicles es posa vermell i el nostre verd, i així poder passar.

L’Ivan ens explica que abans de fer el circuit va haver de pensar i va fer un dibuix a l’ordinador de com volia fer-lo. Ens ha dit que abans de fer les coses és molt important pensar-les.

Els i les Patufetes s’han mostrat molt encuriosits en tot moment pel funcionamet dels cables i bombetes i s’han posat molt contents al veure que els dos semàfors funcionen com els de veritat.

Ja hem convidat a l’Ivan i al Marc a què vinguin un altre dia per ajudar-nos a col.locar cada cable al seu lloc per tal de construir adequadament els nostres semàfors.

Podeu trobar més fotgrafies a la carpeta 25 del projecte.

Abans de pintar les capses que ens faran de carcassa dels nostres semàfors, els hi donem una capa de color blanc per tapar bé les lletres i dibuixos i així després poder pintar millor.

Un cop tenim les capses ben pintades de color blanc, arriba el moment de pintar del color dels semàfors, però… de quin color són els semàfors?

Ens mirem detingudament les fotografies que vam fer dels semàfors i uns infants el veuen groc i altres taronja.

Com que veiem que el groc i el taronja que tenim a l’escola no s’assemblen al color de la carcassa dels semàfors ens posem a fer barreges de colors per arribar a obtenir un color al màxim de semblant a la realitat.

Ens posem per grups i donem a cada infant un pinzell i un full. A les taules col.loquem unes oueres plenes de pintura de diferents colors.

Els i les Patufetes molt atents i concentrats van barrejant colors i van fent proves. Es passen una bona estona gairebé en silenci experimentant, embrutant-se i gaudint plenament de l’activitat.

Un cop tots i totes han fet les seves barreges i s’han assecat, les van mostrant un a un als seus companys i companyes i anem mirant si els colos que han trobat ens poden servir per pintar els semàfors.

Hi ha infants que s’han apropat força al color i ens expliquen quins colors han fet servir per obtenir-los. Descartem el color verd, marró, blau i vermell i ens quedem amb el groc i taronja. Barregem els dos colors i veiem que surt un color força semblant al dels semàfors.

Un cop obtenim el color desitjat pintem les capses que faran de carcassa dels dos semàfors.

Podeu trobar més fotografies a les carpeta 20, 22, 23 i 24  del projecte.

Els Patufets i les Patufetes tenen molt clar quins són els colors de les llums dels semàfors, ara bé, les llums que posarem en els semàfors són blanques i nosaltres volem que els semàfors tinguin els seus colors reals. És per aquest motiu que ens toca investigar i experimentar com podem fer que les llums siguin de colors.

Per fer aquest experiment anem a l’aula de música on podem estar a les fosques, i ens posem per grupets de cinc. Cada grup disposa d’una safata plena de diferents tipus de materials, colors i també tenen lots.

La consigna que els hi donem en els infants és que amb tot aquest material han de descobrir com fer els colors del semàfor.

Els i les Patufetes passen una llarga estona experimentant, manipulant, indagant, descobrint… mica en mica van fent alguns descobriments i quan veiem que la majoria ja té alguna idea ens posem en rotllana i expliquem que hem vist: (intervencions dels infants)

• Jo he fet llum vermella amb aquest paper (mostra el paper de cel.lofana i ens ho mostra amb el lot).
• El groc es pot fer amb aquest (mostra un tros de roba).
• Aquest no es veu molt bé.
• Per què? (mestra)
• El vermell es veu millor.
• Brilla més.
• Es veu més encesa.
• És més prim.
• El groc “tapa”

Mica en mica anem descartant el material que no ens va bé, agafant la idea del Patufet que diu que hi ha material que “tapa” la llum.

Un cop hem comprovat tot el material veiem que el  paper de cel.lofana és el què ens pot anar millor

Anem a buscar a l’aula de material el paper de cel.lofana dels tres colors que necessitem: vermell, groc i verd.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 21 del projecte.

Des del servei de Trànsit ens passen el vídeo “Les tres bessones a la selva d’asfalt” que està format per un recull d’històries on les tres bessones li expliquen en Tarzan com ha d’anar pel carrer.

Mirem les diferents històries i els Patufets i Patufetes van comentant allò que veuen que fan bé, i també allò que en Tarzan fa una miqueta malament.

Per finalitzar el vídeo mirem un seguit de seqüències on hem d’esbrinar que és allò que no fan correctament els personatges.  Els nens i nenes veuen ràpidament a aquell que passa pel pas de vianants sense mirar, qui creua quan té el semàfor vermell i també se n’adonen que un dels personatges va corrent per la vorera.

Els i les Patufetes comencen a interioritzar de manera molt correcta les normes de com anar pel carrer.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 19 del projecte.

El passat divendres, quan tornàvem del museu de la Pell, els i les Patufetes van veure que hi havia un pas de vianants de color groc i els va cridar molt l’atenció.

El dilluns, a la classe en vam tornar a parlar i com que no teníem molt clar perquè era groc, els Patufets van dir que li havíem de preguntar a la Cristina.

Aquest cop, en comptes d’escriure una carta, vam fer servir les noves tecnologies, i li vam enviar un correu electrònic.

D’un en un anem passant per l’ordinador i busquem en el teclat la lletra que ens toca escriure. Mica  en mica aconseguim redactar el correu i li enviem, esperant que ens respongui el més aviat possible, per treure’ns el dubte de perquè era el pas de vianants groc.

La Cristina ens contesta el correu electrònic i ens diu que el pas de vianants que vam veure era groc perquè estaven fent obres i els pinten grocs per avisar-nos i que anem en compte, i també perquè són provisionals, no saben on els posaran quan acabin l’obra.

La Cristina ens envia dues fotografies de dos passos de vianants que tampoc són blancs. Un és de colors i l’altre blanc i vermell, i  ens indiquen que en aquella zona s’ha de vigilar perquè pot haver-hi una escola, un parc… i els cotxes  han d’anar més en compte perquè hi ha més gent.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 17 del projecte.