Tot, absolutament tot al que no estem acostumats, ens causa impressió, i aquesta pot ser bona o no. Qualsevol novetat inesperada ens produeix sorpresa, una sorpresa que normalment es veu reflectida a la nostra cara. I si això ens passa als adults, que en principi tenim més capacitat per controlar les nostres emocions, als nens i nenes, què?

Doncs bé, aprofitant la visita que tindrem el proper dia 13 a l’escola, hem treballat aquest tema. Les diferències i les dificultats que de vegades es troben algunes persones per ser diferents a la resta.

Per una banda, hem estat parlant del que pot suposar la manca d’alguna part del cos, i hem vist que ens pot complicar molt la vida, almenys fins que no t’hi acostumes.

Per altra banda, hem vist com l’aparença física pot condicionar el tracte que rep una persona i hem après que nosaltres no podem canviar l’aspecte d’aquesta persona, però sí que podem canviar la nostra actitud a l’hora de tractar-la.

La pel·lícula ens va fer reflexionar molt, i això, sempre és positiu.

Gràcies a la família de la Noa per la recomanació, estic convençut que traurem profit d’aquesta peli.

Ja fa un temps, a la classe de les Tanits, vam parlar d’una cosa que moltes vegades passem per alt perquè pensem que tothom sap el que és, però, això és cer?

És molt bonic veure com a la nostra classe, quan li donem resposta a la pregunta (per què una persona és amiga meva), ben bé tothom diu la següent resposta: perquè juga amb mi.

La realitat és que hauria de ser així. Estarem d’acord en que si apliquem la visió dels infants, segurament al món hi haurien menys problemes i el nivell de felicitat seria més gran. Però no, la realitat no és aquesta.

La realitat és que cada persona entén l’amistat d’una forma i, de vegades, no és una forma massa sana, ja que ens aprofitem d’aquesta “amistat” per fer coses que poden perjudicar als altres.

Vam veure i parlar d’unes idees del que podria ser l’amistat, ja que no, no tot s’hi val:

Després d’haver parlat del tema, vam haver de triar tres persones que considerem les nostres amigues, i explicar per què pensem que aquestes persones ho són.

Fins i tot després d’haver-ho parlat, va costar entendre que una relació d’amistat no es basa només en una cosa (jugar), sinó que hi ha uns elements darrere que fan possible aquesta amistat (estima, preocupació, escolta, riure, diversió, etc.)

Al llarg de la nostra vida coneixerem a molta gent, però, totes aquestes persones seran amigues nostres? Doncs ja ho veurem… però com a mínim tindrem clar que l’amistat no s’ha de basar només en una cosa.

Dins del nostre projecte d’aula (de què tracta la vida?) va sortir un tema molt interessant i que de vegades ni ens plantegem.

La vida, és igual a tots els llocs del planeta?

Aprofitant aquesta pregunta, hem vist un documental on es mostra tot el que han de fer quatre nens/nenes de diferents països i edats, per tal de poder anar a l’escola.

Algunes d’aquestes persones han de caminar hores i creuar muntanyes cada dia per tal de tenir accés als estudis bàsics.

Altres necessiten anar en cavall perquè si no ho fessin així igual no arribaven a temps.

A més, algunes persones han de fer tasques a casa i ajudar a la família quan arriben de l’escola.

Pot semblar lògic pensar que, evidentment, la vida, depenent del lloc, tracta d’una cosa… Però moltes vegades, ser conscients d’aquesta realitat, ens pot ajudar a valorar el que tenim i, d’aquesta manera, sentir  la sort que tenim d’haver nascut aquí podent gaudir així de les coses més bàsiques sense la necessitat de fer grans esforços (com vigilar per si t’ataca un elefant).

Al nostre projecte d’aula tenim coses molt interessants a tractar.

Una d’aquestes coses té a veure amb el poder adquisitiu de les persones i de com aquest poder pot influir a la nostra vida.

El nostre company Curial va portar a classe una revista molt interessant on surtien unes dades del Titanic que, com a mínim, resultaven curioses.

Vam estar treballant les diferències que hi havia entre les classes que viatjaven i la quantitat de persones que s’ofegaren i vam observar com només hi havia una classe on el nombre de persones que van sobreviure era més gran que el nombre de persones que es van ofegar.

D’aquí va surtir la següent pregunta: Són importants els diners?

Doncs bé, ja veurem que pensen les Tanits…