Entre tots i totes pensem com volem fer la cara de la Martina. Col.loquem un full al mig de la rotllana i anem parlant, decidint, i dibuixant com volem que sigui la nostra Martina.

Abans de dibuixar una part del cos, pensem com la volem fer i anem votant. Cada infant aporta les seves idees i cadascú tria el què li agradaria. Per votar, alcem mans  i anem fent el comptatge de vots.

A mesura que anem dibuixant les diferents parts del cos amb les formes i tamanys que anem decidint, al costat, escrivim si aquella part la voldrem dibuixar o fer amb volum en el cap de la nostra titella.

Un cop ho tenim tot decidit, comencem a fer, amb paper de diari, totes aquelles parts que hem decidit fer amb volum; els ulls, el nas i les orelles.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Els nens i nenes del grup de la Toni, que estan fent màscares, ens venen a preguntar com hem fet el cap de la Martina. Els hi expliquem que hem fet servir paper de diari i cola blanca.

Els Pinotxos i Tabalugues saben explicar molt bé a l’altre grup quina ha estat la tècnica que han fet servir. També els hi han explicat que viligin perquè a vegades no queda dur, i quan passa això, han de posar més paper i cola blanca.

Podeu trobar més fotgrafies a la unitat compartida

Per fer el cap de la Martina fem servir un globus. Els Pinotxos i els Tabalugues van inflant el globus i van observant com va creixent i com també de tant en tant se’ns torna a desinflar. Anem comparant el tamany del globus amb l’esquelet que vam confegir.

Quan tenim la mida, que creiem que és l’adequada,  fem un nus i li enganxem un rotllo de paper de vàter que ens farà de coll.

Estripem papers de diari i els col.loquem dins una safata. Quan ja la tenim  ben plena, arriba l’hora de començar a enganxar els papers amb la cola blanca.

Per parelles anem enganxant els papers de diari en el globus. Al principi comencem fent servir el pinzell, però després veiem que és molt millor fer-ho amb les mans.

A l’endemà observem que el cap ja està sec, però veiem que per sobre està més dur, i per sota més tovet, per tant, hem d’enganxar una altra capa de papers de diari.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Un cop tenim el dibuix col.lectiu de la Martina, arriba l’hora de pensar quin material ens anirà bé per fer l’esquelet.

Alguns nens i nenes ja han anat portant algun material de casa, que la Maria ens havia dit que ens aniria bé, i el comencem a posar al damunt del dibuix per tal de veure si podrem construir l’esquelet.

Un cop tenim tot el material, que hem portat de casa, col·locat damunt el dibuix de la Martina, veiem que ens en falten.

Escrivim quins materials necessitarem i quins ens falten.

Fem una nota a les famílies per demanar-los el material que ens falta per fer l’esquelet de la Martina.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

La Maria ens va dir que era molt important que a l’hora de fer la Martina no ens descuidéssim de dibuixar cap part del seu cos, ja que eren molt importants per poder fer bé el seu esquelet.

Cada infant fa de manera individual un dibuix de la Martina. Per poder-lo realitzar tenen com a model l’esquelet que ens va deixar la Maria i algunes fotografies del titella.

Un cop tothom ha fet el seu dibuix els pengem a la paret i els mirem detingudament. Entre tots i totes ens anem adonant que hi ha algun dibuix que li falta alguna part, i que també hi ha algun que les cames i braços li surten del cap.

Entre tots i totes fem un dibuix de l’esquelet per no descuidar-nos cap part del cos. Posem a sobre d’un paper d’embalar l’esquelet de la Martina i entre tots i totes l’anem resseguint i així no ens descuidem cap part important.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

La Maria ens respon ràpidament a la nostra carta i ens diu que ens vindrà a ajudar encantadíssima.

Aquesta mteixa setmana hem rebut la seva visita i ha vingut ben carregada de titelles per ensenyar-nos. Ens ha portat molts titelles que estan en procés de construcció per tal de poder veure com estan fets.

Ens ha dit que el més important per fer un titella és fer-li un ESQUELET i que a partir d’aquest ja podrem construir el titella. A més ens ha dit una cosa molt important que ens ha sorprès a tots i totes i és que el titella ha de tenir VIDA, i perquè tingui vida s’ha de poder MOURE.

Després d’explicar-nos com van construir a la Martina i el Maure i d’altres titelles, ens els deixa tocar i provem de moure’ls. Ens deixa, per tenir-los uns dies a l’aula, l’esquelet de diversos titelles per poder-nos orientar a l’hora de fer els nostres.

A l’endemà, de la visita de la Maria, establim una conversa per recordar tot el que ens va dir , i anotem en el nostre mapa conceptual tot allò que creiem més important.

Aquestes són les aportacions de la conversa:

• Els titeles tenen un esquelet.
• L’esquelet té unes parts.
• Pot ser de fusta.
• També el podem fer amb rotllos de paper de WC.
• Per enganxar les fustes posaven una cinta de persiana.
• L’esquelet del gos era d’espuma.
• Hi ha titelles que són nines.
• Els titelles poden ser de roba.
• Hi ha titelles que tenen l’esquelet de l’espuma dels coixins.
• La Maria ens va dir que és molt important que els titelles es moguin.
• Si no es mouen no tenen vida.
• Els titelles han de tenir volum i s’han de moure.

Ens ha quedat molt clar que els titelles que hem de fer hauran de tenir esquelet, vida i s’hauran de moure.

Per agrair la visita de la Maria li fem un regal amb imatges d’ella i dels seus titelles i el signem amb els nostres noms.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.

Estem molt engrescats i engrescades per fer la Martina i el Maure, però no sabem ben bé per on començar a treballar, és per això que decidim fer-li una carta a la Maria per veure si ella ens pot donar un cop de mà.

Per tal de fer la carta, fem servir les lletres de confegir, per tal que ens sigui més fàcil a tots i totes identificar els sons. Entre tots i totes anem buscant les lletres necessàries per fer la carta per la Maria.

Un cop tenim el redactat enllestit, escrivim les dades necessàries al sobre on posarem la carta. Posem el nom de la Maria, el lloc on ha d’anar i al darrera posem els nostres noms (Pinotxos i Tabalugues).

Com que la Maria ens va explicar que era la germana de la Marta Hervàs, decidim portar-li la carta a la seva classe perquè així ens assegurem que li arribarà.

La Marta ens diu que quan arribi a Tous el primer que farà serà portar-li la carta a la Maria.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.

En una de les converses que vam realitzar sobre què volien fer, tots i totes  tenien molt clar que volien fer els titelles de la Martina i el Maure i inventar-se una nova història.

Per tal que no es quedessin només amb la imatge de la Martina i el Maure, els hi mostro  un recull de diferents tipus de titelles perquè puguin obrir el ventall de possibilitats.

Cada vegada que veiem una imatge nova, parlem del tipus de titella que és, de quin material està fet… i escrivim en un full el seu nom i les anem enganxant a la pissarra.

Un cop tenim tots els fulls dels diferents titelles amb els seus noms corresponents, ens els mirem fixament i el hi pregunto si volen fer la Martina i el Maure amb alguna de les tècniques que acabem de veure, i la resposta generalitzada ha sigut que NO.

El repte del projecte ja el tenen clar des d’un bon inici ” Volem crear una nova aventura per la Martina i en Maure”.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies, a la carpeta de projecte de comunitat.

Després de la visita a la casa de teatre Nu, i de gaudir de l’espectacle “Maure el dinosaure”  comencem a treballar per grups de projectes.

El primer dia establim una conversa sobre el què més ens va cridar l’atenció de la sortida;

• Hi havia molts titelles.
• Havia titelles de fusta.
• Uns titelles tenien un pal per agafar-los.
• La Martina i el Maure també eren titelles.
• Hi havia un noi i una noia que movien els titelles.
• Eren actors.
• Hi havia un titella que era un bebé.
• Hi havia un titella que era com un gegant, però petit.

A partir de la conversa, ens adonem que a la majoria del grup el què més els va agradar van ser els titelles.

Per tal d’acabar de veure que els va impactar més de la sortida, fem cadascú un dibuix i els més atrevits també proven d’escriure el que han representat.

Un cop fets tots els dibuixos cada infant explica davant de la resta el què ha dibuixat i acabem de confirmar que els titelles ens van impactar molt, sobretot el Maure i la Martina.

La majoria diuen que podríem fer titelles com el Maure i la Martina, i un Tabaluga diu que ens podríem inventar una nova història del Maure i la Martina.

Durant la conversa sobre la sortida sorgeix el dubte sobre que és un teló, i molts infants es toquen el taló del peu i cap sap que és un teló, per tant, decidim fer una nota per les famílies perquè ens ajudin a esbrinar el nostre dubte.

Ente tots i totes fem una nota a les famílies. Hi ha infants que necessiten buscar les lletres i d’altres que sentint el so ja saben quina és. Un cop tenim la nota enllestida li demanem al Carlos que ens fagi fotocòpies. A l’endemà alguns infants ja venen amb el dubte resolt, i expliquen a la resta que el teló són les cortines dels teatres.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.