Per fer el nostre teatrí necessitem una caixa, per aquest motiu decidim fer una nota als pares i a les mares perquè ens ajudin a buscar-ne una.
Per fer la nota fem servir les lletres de confegir i entre tots i totes construim el text. Cada nen i cada nena busca una lletra i si a algú li costa, entre tots l’ajudem a trobar-la.
Un cop tenim el text, fem una foto i el Toni Tostado ens fa una fotocòpia per cadascú per poder-nos-la emportar a casa.
Mentre esperem que el Toni ens fagi les ampliacions per fer els titelles pensem com voldrem fer el nostre teatrí.
Busquem per internet diferents maneres de fer un teatrí i obtenim tres maneres diferents:
Imprimim una imatge de cada teatrí i ens les mirem detingudament, després passem a votar quin és el teatrí que més ens agrada.
Per tal de poder votar, cada nen i cada nena agafa un nino i el col.loca a sobre de la imatge del teatrí que més li agrada. Un cop tots i totes hem votat comptem quants ninos hi ha a cada imatge, escrivim el número i el teatrí que farem és el que té el número més alt.
El teatrí més votat ha estat el de la caixa de cartró.
Pengem a la pissarra tots els dibuixos dels titelles i els observem detingudament. Veiem que la mida dels diferents personatges no són molt coherents les unes amb les altres.
Els Pinotxos i els Tabalugues veiem que hi ha porquets que són més grans que els llops i lleons que són molt més petits que els porquets petits.
Classifiquem els personatges segons el tamany que han de tenir i li portem al Toni conserge perquè ens fagi ampliacions d’alguns dibuixos per tal que les mides siguin més correctes, d’aquesta manera aconseguim uns dibuixos més proporcionats.
Busquem imatges que ens puguin ajudar a dibuixar els nostres personatges i les imprimim per poder-les mirar mentre dibuixem. Observem detingudament els dibuixos i els provem de fer semblants.
Un cop tots i totes hem fet el dibuix per fer el titella els pengem a la pissarra i ens adonem que les mides dels dibuixos no estan bé.
“Els porquets petits no poden ser més grans que els porquets grans”… diuen els infants!
Els temps és poc i decidim començar per escollir el personatge o titella que farem, però…
Quants personatges surten?, i quins?
Així doncs que individualment pensem els personatges i titelles que creiem que han de sortir a la pel·li. Després ho posem en comú i veiem que entre tots surten 8 personatges.
I qui vol fer de què?
És la segona cosa que decidim, Cadascú pensa i explica de què vol fer o quin titella vol portar. I aquí tenim un altre problema que hauem de solucionar: tenim 3 pallassos, 3 tortugues, 2 pastanagues, …
Ja tenim feina per demà
Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:
Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?
Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.
Snaefellsjökull Fàcil, oi?
Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!
Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!
Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.
També hem buscat informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!
Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; potser va comprobar-ho ell mateix?
El grupo MOA hemos conversado y debatido alrededor de las ideas expuestas en el documental de la BBC, del año 2006.
Nos ha sorprendido muchísimo esta mirada más allà del calentamiento global. Segun el documental, el oscurecimiento global se produce por las pequeñas partículas que flotan en las zonas altas de la atmósfera y que son fruto de la actividad humana (humo de coches, fábricas…) y de la naturaleza (volcanes, incendios forestales naturales,…). Estas partículas pueden llegar hasta la estratosfera y retener los rayos del sol, de manera que se puede generar una reducción de las temperaturas globales de todo el planeta.
Este documental es esperanzador en el sentido que abre nuevos caminos de lucha contra el cambio climático, a la vez que nos plantea la necesidad de investigar con más intensidad el efecto invernadero.
Després de les vacances de Nadal ens toca reprendre el projecte.
Després de les vacances de Nadal, aquesta tarda ens toca repassar tot el què havíem fet abans de les festes, i veure que ens queda fer per poder realitzar el nostre espectacle.
Veiem que ara el més important és començar a fer els titelles perquè sense ells no podrem fer la nostra actuació.
Busquem diferents maneres de fer titelles i les pengem a la pissarra. Ens mirem detingudament les imatges i escrivim a sota com estan fets els titelles.
Cada infant vota com li agradaria fer els titelles del nostre teatre. Un cop tots han votat comptem els gomets que té cada imatge. La imatge més votada és la dels titelles fets en paper.
Decideixen que tots farem els titelles en paper, perquè és qui ha obtingut més vots. Els hi dono l’opció que cadascú fagi el titella que ha triat però diuen que no, que tots els hem de fer igual.
La última setmana del trimestre els Rovellons van desafiar-nos! Una representació de l’aula dels Rovellons ens van venir a explicar que jugant amb el joc del Kapla havien construït una torre de 82 pisos d’alt! Després d’explicar-nos la seva gesta, ens van retar a superar-los. A les Tanits ens encanten els reptes i no vam dubtar en acceptar-lo!
Primer, vam començar col·locant les peces planes de dos en dos i intercalant-les. De tant en tant, paràvem per comptar pisos. Quan se’ns van acabar les peces vam fer el recompte final. Tot i així hi havia alguna cosa que no ens acaba de quadrar: Sabíem que teniem més pisos, 145 per ser exactes, però la torre dels Rovellons era molt més alta!
Vam parar per observar bé la nostra torre i reflexionar sobre com podíem millorar-la. Algunes Tanits donàven per bona la torre argumentant que en cap cas els Rovellons els hi havien demanat una torre més alta sinó de més pisos. Aquella torre tenia més pisos. D’altres Tanits, menys conformistes, volien una torre més alta. Finalment, vam afegir una nova premisa al nostre repte, per allò de concretar i fer menys ambiguü l’enunciat:
La torre havia de ser amb més pisos i més alta.
Així doncs, vam començar el segon intent. Aquesta vegada vam col·locar les peces dretes de dos en dos intercalant-les. La tècnica 2 era més ràpida però també més inestable. Mica en mica, la torre va anar creixent, fins al punt que estar pujats en una cadira i amb la Tanit més altra col·locant peces, no en teníem prou per arribar-hi. Vam apropar una taula i vam seguir fent créixer la torre. La torre, sense dubte, va caure algunes vegades. Tot i així, les petites derrotes no ens va aturar. La motivació ens mantenia totalment actius. La rapidesa cada vegada era menys ràpida, intentàvem col·locar bé les peces, buscant l’equilibri. Quan veiem que començava créixer de nou, intentàvem controlar l’emoció, sabíem que podia caure en qualsevol moment. Després de temps d’esforç, d’autocontrol i de paciència…finalment… REPTE ACONSEGUIT!
Les Tanits vam aconseguir fer una torre de 103 pisos!
Rovellons! Hem aconseguit una torre de 103 pisos!
Alícies? Com ho porteu?
Però…sabeu què? El Toni, que tot just passava per allà quan estàvem fent la torre, ens va tornar a retar. Ens va plantejar algunes preguntes que en aquell moment no ens vèiem capaces d’investigar. Era el penúltim dia del trimestre i estàvem massa nerviosos per tot el que havia de venir i un xic esgotats.
Així que…comencem el trimestre amb tres reptes més en relació a la torre que vam fer al desembre. Properament els entomarem! Per suposat… us informarem dels nostres descobriments!
