Les dues setmanes abans d’anar al CdA de les Valls d’Àneu hem fet activitats per tal de preparar-lo. Hem investigat sobre l’ermini i la perdiu blanca, ens han enviat la notícia de l’aparició d’un ós al poble d’esterri, hem investigat sobre dades del poble i els trajectes de com arribar-hi, hem parlat amb els mestres del cdA, hem mirat la seva web, el temps, llegendes i contes d’allà, el parlar pallarès… I ja estem a punt per anar-hi!
Els Katia Kraffts hem explicat el conte “Tinc un volcà” de la Míriam Tirado. Aquest conte ens ha ajudat a relacionar l’emoció de la ràbia amb la força dels volcans quan entren en erupció. Ens ha agradat explicar quines coses són les que ens fan enfadar més (quan ens prenen les joguines que més ens agraden, quan ens diuen coses lletges, quan els amics ens deixen de banda…) i entre tots hem explicat maneres de fer-nos tornar a la calma, quan ens enrabiem tant. Com en el conte hem vist que tancar el ulls i respirar és una bona manera per relaxar-nos. Hi ha infants que expliquen que també calmen els seus volcans interns escoltant música, parlant amb els pares, anant a la seva habitació, passant estones sols… Després de les converses ens ha agradat representar plàsticament totes aquestes emocions. Ens hem fet fotografies enfadats i enfadades i hem imaginat aquest volcà intern, dibuixant-ne l’explosió de lava!
Després de la visita de l’Oriol bomber ens van quedar ganes de seguir investigant i experimentant amb el fum i el foc i això és el que els Tapiros i Tapires hem fet aquesta setmana.
Abans de fer qualsevol experiment hem vist que tots els científics i científiques han de pensar i també utilitzen tot un procés que s’anomena mètode científic.
Aquest mètode científic està format principalment per quatre parts, tal i com ens ho explicava un vídeo que vam veure entre tots:
Així doncs, després d’esbrinar com funciona tot, ens hem fet preguntes i hipòtesis, que hem comprovat fent dos experiments:
L’ESCALFOR PUJA
Això és el que hem comprovat amb el primer experiment. I és que creant un espiral amb un paper, retallant-lo i aguantant-lo amb un fil, quan l’hem apropat a l’espelma, aquest ha començat a girar.
QUAN NO HI HA OXIGEN, LA FLAMA S’APAGA
I ho hem comprovat fet el segon experiment, quan hem tapat l’espelma amb un got de vidre i la flama s’ha apagat. Però és que a més a més l’espelma l’hem posada en un plat amb una mica d’aigua i aquesta aigua ha pujat!
Tot i això però aquest experiment ens ha portat a pensar i a qüestionar-nos algunes idees una mica més: perquè si el pot amb el què ho tapem és més gran o més petit, l’espelma tarda més o menys estona a apagar-se.
I una pregunta que encara hem d’acabar d’esbrinar és, com és que l’aigua puja i s’omple el got una vegada s’apaga la flama?
Seguirem pensant!
Com que els titelles els mourem pel teatrí amb un pal, decidim que també dibuixarem el darrera dels titelles perquè si els girem no es vegi en blanc.
Calquem els titelles per la banda del darrera enganxant-los en els vidres i així veiem molt millor el dibuix.
Un cop el tenim calcat el pintem en ceres, però hem d’estar molt atents perquè els colors del davant i del darrera han de coincidir.
Per acabar el titella únicament ens falta retallar-lo. Amb molta cura i paciència acabem retallant tots els titelles.
Ara únicament falta plastificar-los perquè quedin més forts i no se’ns trenquin.
Després de repartir-nos els personatges i solucionar les quantitats (hem decidit que hi hagi 4 pallassos, 3 tortugues, 3 pastanagues, 2 conills, 2 llunes, 1 mag i 1 sol), he iniciat els assajos.
Saber que hem de fer i on posar-nos, mirar de no tapar les ombres dels altres, … no és fàcil i ens caldrà practicar-ho molt.
I hem recordat el que ens va dir el Lluc a l’inici del projecte: “Para hacer teatro hay que tenir una idea, practicarlo mucho y después enseñarlo”
As we are going deeper into the knowledge of climate change, we have discussed about if it could be possible that fiction facts as in the movie The Day After Tomorrow happen in our life. The consequences would be devastating. We have worked online creating… Llegeix més»
De tant en tant ens agrada compartir estones i propostes amb els altres grups. Per això, veient que infants dels dos grups proposaven veure aquesta pel·lícula, i amb la intenció de relacionar-la amb les emocions i el volcà intern, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat i trobar-nos per veure-la plegats. En acabar, ben emocionats, en petits grups hem escollit una de les emocions representada a la pel.lícula (alegria, tristesa, ràbia, fàstic i por) per imaginar amb quin element natural podríem dibuixar-la. Per exemple la ràbia podem imaginar-la com si fos l’erupció del volcà.
Ja queda poc per anar al CdA de Valls d’Àneu i abans de marxar cal que investiguem on anem. Busquem quines rutes possibles hi ha per arribar a Esterri d’Àneu amb el seu temps i quilòmetres. Així, hem d’investigar per quines comarques i municipis passarem (ens ajudem amb el mapa de Catalunya). També cerquem altres dades de la comarca de Pallars Sobirà i els seus municipis, i els comparem amb el nostre poble (Vilanova del Camí).
Els Tapiros i també els Katia Krafft hem rebut la visita d’un bomber i ha sigut una gran experiència, on hem conegut tot un ofici però també on hem escoltat, preguntat, participat i fins i tot experimentat!
I és que ja abans de les vacances els Tapiros vam començar a tenir alguns dubtes… Tot va venir quan vam veure les imatges de l’erupció del volcà de Nova Zelanda d’aquest desembre passat: aquell volcà treia molt fum, però no vam veure ni foc ni lava, en canvi es va morir gent, com podia ser? Va ser aleshores que vam començar a tenir dubtes sobre el foc i el fum: El foc és fum i el fum és foc? Què és el foc? I el fum? Què hi ha abans, el foc o el fum? Per què el fum intoxica? Els bombers apaguen el fum dels volcans? …
Així que després de parlar i debatre intentant respondre algunes d’aquestes preguntes vam pensar que els qui saben moltes coses del fum i del foc, són els bombers! Així que vam decidir convidar-ne un a l’escola.
Abans que vingués però, havíem de preparar tot allò que li volíem preguntar i tot el que volíem saber, així que en petits grups vam pensar algunes preguntes, que després vam posar en comú.
També el vam voler convidar enviant-li una carta.
I per fi ha arribat el dia, amb una mica de nervis, ha vingut “L’Oriol Bomber”.
Ell, entre moltes altres coses, ens ha explicat quins eren els elements necessaris perquè hi pogués haver foc, i ens ha fet participar comparant el foc amb un ball, on hi ha tres elements que ballen (el combustible, el comburent i l’energia d’activació) i un director (la reacció en cadena) i només que falti un d’aquests quatre elements, ens ha dit, que el foc s’apaga. Això ho hem comprovat fent un experiment, i és que una espelma s’ha apagat perquè li faltava el comburent (l’oxigen en aquest cas).
A més a més li hem pogut fer moltes preguntes i fins i tot ens ha fet una sorpresa final: l’Erika s’ha vestit de bombera!
Nosaltres també li hem volgut fer una sorpresa i donar-li les gràcies per haver-nos dedicat una mica del seu temps!
Tenim ganes de seguir investigant sobre el foc i el fum, ja us anirem explicant com va!
