“La naturalesa és com un gran mecanisme de rellotgeria. Tot està pulcrament ordenat i tot encaixa, cada element té una funció i un lloc propis. (…) A la natura no només quadra una roda dentada amb la següent, a més tot queda entreteixit per una xarxa que ho interconnecta.“
Fragment de La Xarxa Secreta de la Natura, de Peter Wohlleben
In the MOCO museum we realized that English is also very important in the art world: the vast majority of artists use English to communicate and to express their ideas. English is such an international language!
Some artists like Robbie Williams also use language as a form of art. We focused on the “Hello! I’m” piece. The piece consists of a lot of introductory badges (like the ones people use in a meeting) with different words, all expressing different traits of personality.
At school we reflected on what Robbie said about his work “I want people to express themselves and accept their inner truth”.
We thought about ourselves and used cards like the ones in the piece of art to express our real truths. OF course, to do so, we also used English! Stay tuned to see the final result!
Aquest dimecres per la tarda, en el marc del projecte de comunitat de Grans, hem tingut una convidada molt especial: la Míriam, mare de la Noa de Petits Prínceps. Maquinant, és el nom del nostre projecte en el sentit més ampli de la paraula… la tecnologia, els invents, la creació i com no, el pensament! I dins el pensament la màquina principal que se n’ocupa: el cervell. Fa dies que a les tres aules parlem del què deu passar dins d’aquest òrgan quan pensem i el tema ens té ben interessats. Així és que hem decidit buscar una experta ben propera, pediatra de professió, perquè ens fes bones i interessants explicacions.
Ens hem trobat al gimnàs de l’escola i, equipats amb carpetes per prendre apunts, hem anat anotant tot allò que hem cregut important. Hem omplert el full de paraules científiques, petites frases i definicions, esquemes… Entre neurones, sinapsis, lòbuls…la tarda ha passat volant i hem après un munt de curiositats que explicarem en la llibreta peresonal dels Repenso. També ha estat bo escoltar quins són els hàbits per mantenir un cervell sa, capaç de fer totes les funcions que li pertoquen (descans, exercici físic, control de pantalles, bona alimentació, estimulació, amor i protecció familiar). Tots hem reflexionat en quina mesura podem i sabem cuidar-nos.
Agraïm col.laboracions d’aquest tipus. Segur que tots i totes els que ens llegiu sou experts en un o altre tema i junts podem aprofundir. No dubteu en comunicar-nos les vostres sabieses!
La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.
A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.
Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.
Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…
L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets. L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.
L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.
El passat dijous 26 de setembre, la Comunitat de Grans, vam anar a Òdena Village. El camí tenia una llargada de 6km i com que el vam fer tots junts, no se’ns va fer tan llarg. El fet de compartir anècdotes amb persones amb les que no en teníem gaire relació, ens ha ajudat a fer més fort el vincle amb aquestes amistats.
A Can Macià vam fer una parada en un petit bosc i vam esmorzar. L’equip de mestres ens va proposar una activitat relacionada amb el projecte de Comunitat “Maquinant”. Vam fer grups on havíem de construir eines, cabanes… de la prehistòria amb elements que trobéssim pel bosc. Vam aprendre a treballar en equip i a distribuir-nos la feina. Això ens va permetre explorar i posar-nos en el lloc dels primers homínids que van viure a la prehistòria. Vam maquinar tot el grup i van sortir idees per fer les construccions, en alguns moments vam veure que ens equivocàvem i llavors ho anàvem rectificant: posàvem unes branques i no s’aguantaven, a algú se li va ocórrer posar-hi una mica de fang per subjectar-les, d’altres van pensar en agafar arrels o herbes llargues i lligar-ho… Entre totes i tots vam resoldre els imprevistos i vam arribar a l’objectiu.
Gairebé tots ens vam embrutar les mans de fang i ens vam netejar fregant-les amb romaní. Ens vam adonar que no és el mateix estar a casa teva i rentar-les amb aigua i sabó, que estar al mig del bosc i fer-ho amb una planta.
Quan vam acabar vam dinar i vam seguir el camí cap al campament d’Òdena Village. Allà ens esperaven un equip de monitors i monitores i ens tenien unes activitats preparades: tir amb arc, cursa de carretons, volei manta, circuit, escape room… Vam fer grups i vam rotar per totes les activitats.
En els diferents equips es van seguir estratègies diferents segons les necessitats: vam distribuir les tasques a cada membre del grup, cadascú va maquinar per resoldre la combinació del codi del candau sempre arribant a un acord, havíem de respondre diverses preguntes i enigmes que ens portaven a la següent pista i…, com ho vam fer? Vam recordar conceptes que havíem estudiat temps enrere i això ens va ajudar a entendre què ens estaven demanant i a trobar la resposta.
Més tard, vam berenar, vam continuar amb les activitats i ens vam reunir per distribuir-nos en les tendes. Els mestres van fer les tendes seguint les nostres preferències i barrejant Matildes, Petits Prínceps i Tintins.
Un cop arribat el vespre, vam sopar i ens van explicar el joc de nit. Vam recollir diferents materials reciclats que trobàvem pel voltant i vam construir una màquina que ens havia de solucionar un problema del futur.
Les idees van sorgir de necessitats que vam detectar que tenim avui en dia i que tenen una repercussió directa amb el nostre futur. I, com van venir a la nostra ment? Amb el que ens diuen i ens ensenyen els mestres, nosaltres ho relacionem amb els coneixements previs que ja tenim i en sorgeixen noves idees. En el moment que ens trobàvem amb un problema, exposàvem totes les idees, arribàvem a un acord i canviàvem la proposta.
Dormir al campament ens va ajudar a superar algunes pors i a vèncer situacions a les que no estem acostumats, ja que, normalment, dormim a casa amb la nostra família i a la nostra habitació.
Aquestes convivències van ser molt més que una experiència, tots i cadascun de nosaltres ens vam encoratjar i vam saber trobar la manera d’adaptar-nos a les diferents situacions i superar-les.
De ben segur que repetirem!
