El grup El sender dels Pirineus i el Camí del Nord ens hem unit per treballar en el dossier de la sortida d’escola.
Nosaltres tenim unes tasques importants a realitzar. Som els encarregats de:
Per poder realitzar les nostres tasques hem sortit a veure alguns punts de referència in situ tot experimentant i gaudint del dibuix del natural!
El dibuix del natural és el que es realitza directament davant el model, siguin objectes, persones o paisatges. Requereix capacitat d’observació i anàlisi per traslladar al dibuix les proporcions i expressar allò que es vol representar. En realitat, el fet de dibuixar, més enllà del fet de veure, requereix l’acció de la intel·ligència i és una forma de coneixement, Miguel Àngel Buonarrotti el va expressar amb la frase: “Es dibuixa amb el cervell, no amb les mans”.
Aquests dies hi estem treballant de valent. Encara ens queda feina però en breu podreu veure el resultat final! La sortida d’escola està ben aprop!
A les estones de Projecte de Comunitat sempre ens acompanya la Laura, la nostra mestra especialista en llengua anglesa. Per a nosaltres, és una oportunitat per sentir i escoltar més d’aprop aquesta llengua. Ens dedica moltes estones i les seves explicacions sempre són en anglès. Al principi, fugiem de parlar amb ella però mica en mica ens hem adonat que si posem atenció, la entenem perfectament!
Avui la Laura ens ha explicat un conte i hem volgut convidar al grup Camí del Nord. Hem gaudit molt del conte i ens hem sorprès entenen el que ens explicava.
Sobre Stuck…
Tot comença.. quan l’estel d’en Floyd es queda atrapat en un arbre. Què pot fer el nostre protagonista per recuperar-lo?
Com qualsevol nen amb recursos, en Floyd ràpidament pensa en una solució infal·lible: llançar una de les seves sabates per donar un cop a l’estel i fer-lo caure. Es tracta d’un pla perfecte… o potser no.
En Floyd està realment decidit a recuperar el seu estel, així que no es deixa desanimar pel seu primer intent i continua llançant un objecte rere l’altre. Sí, podríem pensar que potser s’està excedint una mica, però què faríeu vosaltres si se us hagués enganxat l’estel?
Només podem dir-vos que, després d’un dia de dur treball, en Floyd dorm profundament, tot i que no tots els altres personatges tenen tanta sort. Haurà recuperat el seu estel?
Ens han divertit molt les ocurrències d’en Floyd. Cada un dels objectes que llança a l’arbre, que van literalment a més, ens sembla més graciós que l’anterior. A més, amb la repetició de les accions d’en Floyd, el llibre manté l’interès de veure què passarà i què vindrà després.
Després d’aquesta estona hem continuat amb les tasques que teniem encetades, tot reconeixent que amb imaginació, els intents resulten molt més entretinguts però que el més important, és seguir-ho intentant.
Aquestes vacances nenes i nenes tenien una missió: immortalitzar aquelles coses curioses que es puguessión trobar a la natura o que tinguessin relació amb aquesta.
Doncs bé, aquest dimarts, amb totes les imatges que van arribar, vam fer la següent tasca.
Primer havíem de triar quina foto volíem representar. Un cop triada, havíem de fer una descripció on es pogués entendre tot allò que sortia a la fotografia.
Després de fer la descripció, havíem de representar aquesta fotografia en un dibuix i, un cop finalitzat el dibuix, havíem de pintar-ho amb aquarel·les.
Aquesta feina ens va fer estar tot el dia entretinguts perquè no és gens fàcil fixar-se en els detalls.
Tot i així, podem dir que han sortit autèntiques obres d’art.
Avui al matí ens han dit que hi havia un museu de camins. A través d’una pàgina web MUSEU DE CAMINS hem hagut d’investigar en què consistia un Museu de Camins. De seguida hem vist que no era un museu tancat, sinó que és a l’aire lliure. Hem vist on està ubicat, els voluntaris, els avis que transmetien els seus coneixements als més joves, gimcanes i jocs de pistes pels pobles, etc… Ho hem compartit en una interessant i motivadora conversa.
Hem trobat el lligam de tot plegat amb el Projecte de Comunitat en les idees que en podíem extreure de cara a la organització de la Sortida Final d’Escola que volem organitzar.
A més, hem trobat una frase de la Núria Garcia Quera que deia així:
Entre tots hem procurat entendre el significat d’aquesta frase i valorar la importància de la conservació dels camins. Tancant els ulls hem imaginat la imatge on ens portava aquesta frase i a partir d’aquesta imatge hem fet una creació artística que plasmés el que a cadascú li suggeria.
Avui a la tarda hem investigat el nom del nostre Grup, GR 83: El Camí del Nord.
Sabíem que era un camí, però no coneixíem gairebé res més, i ens ha sorprès força tot allò que hem pogut descobrir.
Abans de res hem hagut d’investigar què és un GR (Gran Recorregut) i la diferència amb un PR, com es marquen aquests camins, etc… i aleshores ja hem pogut anar a buscar informació del nostre GR. Hem estat buscant les dades més importants per saber per on passa el nostre GR, quina llargada té, on està situat en el mapa, etc…
Avui ens hem trobat el nostre Grup, els GR 83 Camí del Nord, i hem fet la dinàmica “Creuem Camins”: Aquesta dinàmica consisteix en passar-nos uns fils de colors que enviem al company o companya de qui volem explicar què en sabem i també per poder explicar el que m’agradaria que sabessin de mi.
Després hem omplert una graella amb les nostres fotografies i les coses que hem descobert de cadascú.
D’aquesta manera hem començat a teixir el nostre camí junts, creuant les nostres històries que a partir d’ara tindràs una realitat conjunta.
