El grup El sender dels Pirineus i el Camí del Nord ens hem unit per treballar en el dossier de la sortida d’escola.
Nosaltres tenim unes tasques importants a realitzar. Som els encarregats de:
Per poder realitzar les nostres tasques hem sortit a veure alguns punts de referència in situ tot experimentant i gaudint del dibuix del natural!
El dibuix del natural és el que es realitza directament davant el model, siguin objectes, persones o paisatges. Requereix capacitat d’observació i anàlisi per traslladar al dibuix les proporcions i expressar allò que es vol representar. En realitat, el fet de dibuixar, més enllà del fet de veure, requereix l’acció de la intel·ligència i és una forma de coneixement, Miguel Àngel Buonarrotti el va expressar amb la frase: “Es dibuixa amb el cervell, no amb les mans”.
Aquests dies hi estem treballant de valent. Encara ens queda feina però en breu podreu veure el resultat final! La sortida d’escola està ben aprop!
Després de les vacances ens resituem. Comencem el tercer trimestre i sabem que entre una cosa i una altra el temps apreta! La primera pregunta que ens fem és:
Quant temps tenim per organitzar la sortida d’escola?
Escrivim en etiquetes les dates de totes les sessions de projectes de comunitat que ens queden fins a la sortida d’escola i les anem ordenant cronològicament. Ens adonem que estem fent una línia del temps, ho hem fet en moltes ocasions! Tot i així, anem col·locant els dies sense pensar massa, un darrera l’altra. Quan pensem que ho tenim enllestit fem un pas enrere i observem la nostra línea.
No queda bé! Si el darrer dia està aquí, entre aquests dos hi ha d’haver el mateix espai!
Hem anat provant però no ens n’hem ensortit.
Per a organitzar-nos millor hem calculat, amb l’ajuda de l’agenda, tots els dies que falten fins el dia 31 de maig. Per grups hem fet els càlculs i, malgrat que ho hem fet a la nostra manera, a amdós grups ens ha sortit el mateix:
Només queden 50 dies! I no tots fem projectes!
Si, només els dimarts.
Per tant, quants dies de projectes ens queden?
Ara només quedava posar bé les etiquetes… Per tal de que els espais entre dimarts quedèssin iguals hem agafat un regle i hem provat amb una distància de 30 centímetres. Entre tots hem mesurat i enganxat les etiquetes pero hem vist que no funcionava.
Doncs ho provem amb 50!
I així fent prediccions i mesurant in situ al final hem aconseguit posar-les totes bé, deixant la mateixa distància entre les etiquetes.
Avui hem aprofitat per recordar l’ordre cronològic i la diferència entre l’ordre dels mesos en un curs escolar i un any natural. Tot plegat per saber que… el temps passa i hem de treballar de valent per tenir organitzada la sortida d’escola a temps.
A les estones de Projecte de Comunitat sempre ens acompanya la Laura, la nostra mestra especialista en llengua anglesa. Per a nosaltres, és una oportunitat per sentir i escoltar més d’aprop aquesta llengua. Ens dedica moltes estones i les seves explicacions sempre són en anglès. Al principi, fugiem de parlar amb ella però mica en mica ens hem adonat que si posem atenció, la entenem perfectament!
Avui la Laura ens ha explicat un conte i hem volgut convidar al grup Camí del Nord. Hem gaudit molt del conte i ens hem sorprès entenen el que ens explicava.
Sobre Stuck…
Tot comença.. quan l’estel d’en Floyd es queda atrapat en un arbre. Què pot fer el nostre protagonista per recuperar-lo?
Com qualsevol nen amb recursos, en Floyd ràpidament pensa en una solució infal·lible: llançar una de les seves sabates per donar un cop a l’estel i fer-lo caure. Es tracta d’un pla perfecte… o potser no.
En Floyd està realment decidit a recuperar el seu estel, així que no es deixa desanimar pel seu primer intent i continua llançant un objecte rere l’altre. Sí, podríem pensar que potser s’està excedint una mica, però què faríeu vosaltres si se us hagués enganxat l’estel?
Només podem dir-vos que, després d’un dia de dur treball, en Floyd dorm profundament, tot i que no tots els altres personatges tenen tanta sort. Haurà recuperat el seu estel?
Ens han divertit molt les ocurrències d’en Floyd. Cada un dels objectes que llança a l’arbre, que van literalment a més, ens sembla més graciós que l’anterior. A més, amb la repetició de les accions d’en Floyd, el llibre manté l’interès de veure què passarà i què vindrà després.
Després d’aquesta estona hem continuat amb les tasques que teniem encetades, tot reconeixent que amb imaginació, els intents resulten molt més entretinguts però que el més important, és seguir-ho intentant.
Avui hem començat a pensar en el nostre objectiu final: ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA.
Amb gran entusiasme i una immensa il·lusió, tots plegats ens hem posat a treballar de valent per fer d’aquesta sortida una experiència inoblidable per a tothom.
Ens hem preguntat què necessitem per la sortida i, entre tots, han sorgit idees molt interessants. Des dels detalls més petits a els més grans, com agafar la farmaciola, portar esmorzar i dinar, aigua… Cada aportació ha estat valorada i discutida per tots i totes, assegurant-nos que cap detall quedés per resoldre. 
Plegats hem fet una llista de tot allò que creiem important tenir en present.
Ens hem adonat que un dels aspectes més importants era que, si la sortida l’havien de fer tots els nens i nenes de l’escola, calia adaptar-la als més petits! Aquesta reflexió ens ha fet veure la importància de pensar en els altres i de cuidar als més petits.
És bonic quan els més grans tenen tant present als més petits, oi? Els més grans s’han ofert per cuidar i ajudar els més petits durant la sortida, assegurant-se que tothom pugui gaudir-la al màxim.
La il·lusió de compartir un dia fora de l’escola, en un entorn diferent, aprenent i jugant junts, ens omple de motivació i energia. Estem segurs que, gràcies a l’esforç i la dedicació de tothom, aquesta sortida serà un èxit!
Ens queda molta feina però estem segurs que gaudirem del camí!
La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte.
“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.
A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”
De Fran Nuño
Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.
Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.
Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa! Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?
Aquestes vacances nenes i nenes tenien una missió: immortalitzar aquelles coses curioses que es puguessión trobar a la natura o que tinguessin relació amb aquesta.
Doncs bé, aquest dimarts, amb totes les imatges que van arribar, vam fer la següent tasca.
Primer havíem de triar quina foto volíem representar. Un cop triada, havíem de fer una descripció on es pogués entendre tot allò que sortia a la fotografia.
Després de fer la descripció, havíem de representar aquesta fotografia en un dibuix i, un cop finalitzat el dibuix, havíem de pintar-ho amb aquarel·les.
Aquesta feina ens va fer estar tot el dia entretinguts perquè no és gens fàcil fixar-se en els detalls.
Tot i així, podem dir que han sortit autèntiques obres d’art.
Tot recordant el documental “CAMINO A LA ESCUELA”, hem estat compartint algunes idees que ens van sorprendre quan el vam mirar. El que més ens crida l’atenció és tot allò que per a nosaltres és inimaginable o, simplement es diferencía de la nostra realitat:
Com els germans petits s’ocupen del germà gran que va amb cadira de rodes,
Dels perills als que s’enfronten cada dia per anar a l’escola.
De l’esforç que han de fer i de la il·lusió amb què ho fan,
De la importància que donen a arribar-hi,
De com intercanvien una gallina per menjar…
Per aquells infants és el camí de casa a l’escola i ens sorprèn molt que cap d’ells es queixi pel recorregut que han de fer. Ens preguntem quantes vegades ens ha fet mandra caminar fins l’escola i compartim les nostres experiències amb molta sinceritat.
A partir d’aquí ens proposem representar el nostre cami de casa a l’escola.
El primer que ens plantegem és com explicar els nostre recorregut. Descobrim plegats que són els punts de referència.
“Els punts de referencia son punts fixes” Eric
“Es una cosa que te ayuda a que no et perdis i te indica el camí” Paula
Què pot esdevenir un punt de referència? En fem una llista conjunta. A continuació, ens fixem en els punts de referència del propi camí de casa a l’escola i en fem una llista. Aquesta ens servirà per fer la descripció de l’itinerari.
Per últim, ens toca representar. Alguns decidim agafar un tros de paper molt gros, d’altres més petit… però tots ens endinsem dins del món de la representació d’un mapa.
Els moviments del cos ens mostren el camí, moviments amb el cap a dreta i esquerra, les mans que ens fan girar… Sovint tanquem els ulls per ajudar-nos a imaginar el recorregut que fem, per intentar captar els detalls del que veiem sense adonar-nos.
Aquest és un camí que no fem de forma conscient i aquesta proposta ens n’ha fet adonar. Durant els dies que dura la proposta ens anem fixant més i, al continuar-la, incorporem canvis o millores.
La representació gràfica del nostre camí de casa a l’escola ha estat tot un repte!
Avui al matí ens han dit que hi havia un museu de camins. A través d’una pàgina web MUSEU DE CAMINS hem hagut d’investigar en què consistia un Museu de Camins. De seguida hem vist que no era un museu tancat, sinó que és a l’aire lliure. Hem vist on està ubicat, els voluntaris, els avis que transmetien els seus coneixements als més joves, gimcanes i jocs de pistes pels pobles, etc… Ho hem compartit en una interessant i motivadora conversa.
Hem trobat el lligam de tot plegat amb el Projecte de Comunitat en les idees que en podíem extreure de cara a la organització de la Sortida Final d’Escola que volem organitzar.
A més, hem trobat una frase de la Núria Garcia Quera que deia així:
Entre tots hem procurat entendre el significat d’aquesta frase i valorar la importància de la conservació dels camins. Tancant els ulls hem imaginat la imatge on ens portava aquesta frase i a partir d’aquesta imatge hem fet una creació artística que plasmés el que a cadascú li suggeria.
Avui ha arribat el moment de saber una mica més sobre el nostre nom:
GR 11 EL SENDER DELS PIRINEUS.
Per començar hem parlat de les paraules que ens sonen, aquelles que ja hem utilitzat alguna vegada o hem sentit. Ens hem adonat que, tot i que no tenim molta informació sobre aquest nom, en sabem coses. Podem dir que:
Ens proposem buscar més informació. No en tenim prou amb el que sabem! Ens deixem un temps per descobrir alguna cosa més sobre el nostre nom. Agafem cadascú el nostre chromebook i amb uns enllaços que trobem al Classroom del nostre grup ens posem a buscar més informació.
El primer que descobrim és que anem ben encaminats. Les nostres primeres idees són correctes. Observem imatges de muntanyes nevades, d’entrada ens crida molt l’atenció.
Comencem a llegir individualment. Amb la primera frase que llegim, cada un de nosaltres al nostre ritme, descobrim que necessitem parar i parlar-ne junts. Hi ha molta informació i algunes paraules, moltes, ens sonen!
Així doncs, decidim fer una lectura col·lectiva per anar comprenen tot el que anem llegint i ajudar-nos els uns als altres en aquesta comprensió.
La primera frase ens confirma algunes coses que sospitavem. Ens adonem que el nostre nom és especial, important.
El GR 11 o Sender del Pirineu és el sender de gran recorregut més muntanyenc de tots els que hi ha en territori català.
Continuem la lectura i ens cal una parada llarga per comprendre tot el que ens està explicant.
Recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d’una gran bellesa i valor natural.
Hi ha paraules que relacionem amb els mapes. Per ajudar-nos, n’agafem un i el col·loquem a la pissarra. Anem observant fins que situem el Cantàbric i la Mediterrània. Són mars!
Continuem llegint:
De fet, el sender del Pirineu uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus.
A partir d’aquí fem suposisions. Per on passarà el GR 11? Amb l’ajuda d’un fil tracem recorreguts. Continuar llegint ens permet anar descartant algunes suposicions i prendre decisions. Ara estem segurs que el nostre sender uneix dos mars per “la part de dalta del mapa”. Algú s’atreveix a dir que és el NORD.
Acabem de llegir la informació que ens ofereix aquesta pàgina tot descobrint i situant en el mapa alguns dels indrets pels que passa en el seu recorregut.
Acabem la tarda, molt satisfets de la feina feta. Avui hem treballat de valent!
