PORTEM MÉS INFORMACIÓ

Toni Ruiz05/02/20  

Seguim aportant informació i el nostre testimoni sobre el projecte “Com menja un bebè a la panxa”. És una gran ocasió per fer-nos nostre el projecte i per motivar-nos i desitjar saber més sobre la temàtica.

En aquesta ocasió ha estat la Yanira, el Bruno i la Judith qui han documents. A part, l’Álex ha portat una foto pel projecte principal, “Què hi ha dins d’un ou”, en la que surt ell amb un ou de veritat d’estruç! Hem comparat la foto amb l’ou que vam fer nosaltres de fang i és de la mateixa mida.

La Yanira, ha portat ecografies de quan estava a la panxa de la seva mare. Les hem mirat amb atenció i hem intentat reconèixer la nostra companya i també hem provat de veure el cordó umbilical.

El Bruno ha portat també ecografies però en quatre dimensions i ens ha fet molta gràcia de veure com era de petitó i com tenia les petites mans a la cara. També hem comparat els trets característic del Bruno amb les fotografies.

La Judith ens ha mostrat un petit llibre que han elaborat a casa en el que podem veure fotografies de la panxa de la seva mare, quan ella hi era dins, i d’altres d’ella acabada de néixer. Aquest llibre i la resta d’informació, l’hem posat a la biblioteca d’aula. D’aquesta forma, tots i totes podem consultar i fullejar tota la documentació quan tinguem curiositat.

Podeu veure més fotografies al Drive.

L’ALÇADA DE L’ESTRUÇ

Toni Ruiz05/02/20  

Seguim coneixent aquesta au tan increïble. Ens va quedar el dubte de si és més alta que el pingüí emperador. La Toni ens ha portat un dibuix d’un estruç de mida real, ja que conèixer aquest ocell de veritat és molt complicat: no tenim granges a prop i el seu entorn natural és l’Àfrica.

Primer de tot, hem comparat els dos ous més grans, el del pingüí i el de l’estruç. Ens hem preguntat si el pingüí podia tenir a la seva panxa l’ou més gran i hem vist que no era possible. Però quan hem comparat l’ou gran amb la panxa de l’estruç hem vist que sí, que era possible que posés l’ou més gran del món.

En segon lloc, ens hem preguntat com podem mesurar l’animal. De seguit ha sorgit la idea de si és més alt que la Toni, que s’hi ha posat al costat. L’estruç és mooolt més alt. Llavors hem proposat posar-la al terra i mesurar-la amb Patufets i Patufetes estirades a sobre. Hem pogut comprovar que l’alçada de l’estruç és de tres infants de la nostra edat. Però no tots som de la mateixa alçada, així que hi ha Patufets i Patufetes més altes que sobre sortien una mica de l’estruç.

Així doncs, ara ja sabem que l’estruç és més alt que el pingüí emperador i que és com tres Patufets o Patufetes!

Podeu veure totes les fotografies al Drive.

DECOREM EL NOSTRE ESTRUÇ

Toni Ruiz29/01/20  

Després de comprovar la mida de l’estruç, tres Patufets o Patufetes, i saber que és el responsable de posar l’ou més gran del món, ara hem decidit donar-li vida.

Hem començat pintant les principals parts de l’animal i per fer una bona feina, la Toni ens posa a la pantalla de la pissarra digital una gran imatge d’un estruç. D’aquesta forma podem observar amb detall els diferents colors i matisos que distingeixen aquesta enorme au.

Mentre pintem amb pinzell, també estem treballant la motricitat fina i la força de la pinça, que més endavant ens serà molt útil per a escriure amb el llapis. També desenvolupem la nostra vessant més creativa i ens desperta l’interès pel món artístic.

Això sí famílies, haureu de tenir una mica de paciència per veure el resultat final, ja que recordeu com és de gran aquest estruç pintat a mida real!

 

Anirem afegint fotografies al Drive.

MAQUETA DE L’ADRIANA

Toni Ruiz29/01/20  

L’Adriana ens ha portat avui una sorpresa, una maqueta representant un bebè a la panxa de la seva mare. La nostra companya ens ha explicat que la seva mare i la seva germana, la Martina, l’han ajudat a preparar aquesta representació de com s’alimenta un nadó dins de la seva mare.

Ens ha dit que han representat la placenta amb una bossa, plena de papers vermells (la sang) i papers marrons (el menjar). Amb un tub de goma, han volgut explicar la funció del cordó umbilical, per on passen la sang i els aliments. Un bistec passa pel cordó umbilical? Ens ha preguntat la Toni. Però l’Aran i la Martina han recordat que la mare menja el bistec i que a la seva panxa fa una espècie de farinetes per alimentar el bebè. El tub que fa de cordó umbilical està connectat de la placenta al melic del nino i així veiem de forma molt específica com funciona tot el procés.

Aquesta manualitat és molt entenedora i ens mostra de forma visual el procés d’alimentació d’un nadó durant l’embaràs. Ens ajuda molt a fer-nos una idea clara de la pregunta que dona nom al projecte.

Gràcies Adriana i família!

 

PORTEM INFORMACIÓ!

Toni Ruiz29/01/20  

El nostre correu electrònic enviat a les famílies segueix donant resultats ja que un munt de nosaltres estem portant a l’escola fotografies, vídeos i informacions diverses.

L’Álex i la Naila han portat un vídeo en 4D de les ecografies que van realitzar a les seves mares quan estaven embarassades. Ha estat molt emocionant i en aquesta ocasió el cordó umbilical es veia una mica millor. Hem tornat a observar la posició dels bebès i les seves diferents parts. També hem intentat reconèixer l’Álex i la Naila, comparant els seus nassos, boques, ulls,… Però ha estat força difícil, la veritat!

La Yassmin i el Julen han portat, per la seva banda, fotografies d’Internet on s’aprecia amb molta claredat el cordó umbilical que va des del melic del nadó a la placenta. Comencem a entendre com funciona el cordó i quina és la seva funció. Ara sabem que aquest sistema no només serveix per alimentar el bebè que està a la panxa, sinó que també li aporta aire i un corrent de sang.

Per una altra banda, el Desmon també ens ha volgut ensenyar les ecografies corresponents a quan estava a la panxa de la seva mare. Es veu realment petitó i ens ha fet molta il·lusió de veure’l, tot i que novament ens ha costat reconèixer el nostre company.

Ens agrada aportar elements al projecte, ja que d’aquesta forma és molt més proper i significatiu per a nosaltres. Gràcies famílies!

 

 

EL CONTE DE L’IAN PINOTXO

Toni Ruiz24/01/20  

Avui hem tingut una visita molt especial, els companys i companyes de la classe dels Pinotxos. En especial de l’Ian, que ha pensat en el nostre projecte i ens ha portat un conte que té per títol “L’ou”.

Aquest llibre conté molta informació sobre tot el relacionat amb l’ou: com es forma,  com surt, com l’ha de cuidar la mare, quines espècies posen ous i quines són les diferències, etc. Ens és de gran utilitat per seguir investigant.

L’Ian ha vingut recolzat per tots els i les Pinotxos i ens han mostrat el llibre pàgina a pàgina, ja que el dia anterior l’havien estat analitzant a la seva aula, donant-nos així el màxim d’informació possible. Treballar amb infants més grans sempre és enriquidor i molt significatiu per a nosaltres, ja que aprenem dels nostres estimats veïns i veïnes.

Gràcies Ian i companyia! Ens ha agradat molt la vostra visita i ha estat molt interessant.  

EL XAVI DE BEBÈ

Toni Ruiz22/01/20  

Avui hem començat a veure els resultat del nostre correu electrònic, ja que la mare del Xavi ens ha portat un vídeo de quan estava a dins de la seva panxa. En aquest DVD es pot veure el nostre company molt petitó, el seu cap, el seu nas, la seva boca, també hem vist un braç, una mà, una cama i un element que no hem sabut reconèixer.

La Toni ha anat parant el vídeo per tal d’intentar distingir el cordill pel que passa el menjar de la mare al nadó, però tot era del mateix color i ens ha costat molt entendre el que vèiem. Això sí, ara creiem que no és un fil, com nosaltres pensàvem, perquè es confon amb la cama del Xavi. Deu ser com un tub, per on hi pugui cabre el menjar, semblant al que tenim a la proposta d’experimentació…

Haurem de seguir investigant perquè no ho tenim gens clar.

Després de veure el vídeo, hem parlat de la posició que té el Xavi a la panxa, ja que té els braços i les cames encongides. Hem deduït que és per encabir-se dins la panxa, degut a que estirat no hi cabria. Hem volgut provar aquesta posició per tal de saber si s’està còmode. Ens ha agradat tornar a ser bebès per un dia!

ENCETEM LES PROPOSTES D’APRENENTATGE

Toni Ruiz22/01/20  

Ja hem engegat les propostes d’aprenentatge! La setmana passada, l’Anna ens les va presentar una a una:

  • La caseta.
  • El tren.
  • El vaixell pirata.
  • La taula d’experimentació.
  • Les mandales.
  • Construcció amb blocs de fusta.

Aquesta setmana, hem repasat les regles de cadascuna de les propostes, el número de nens i nens de cada activitat, com tractar el material, el procediment i resultat de cada activitat, com recollir,…

La dinàmica és senzilla i de seguida l’hem entés i posat en marxa. Seiem a la rotllana i escollim proposta, fins que està plena. Durant una estona, hem de romandre a la mateixa proposta, fins que la mestra ens avisa, llavors, podem canviar de lloc o continuar amb el que hem encetat si no l’hem finalitzat o volem continuar.

Mentrestant, un petit grup de nens i nenes treballa de forma més individualitza amb la tutora per tal d’avançar el projecte d’aula.

Les propostes són diferents del joc lliure, ja que aquestes tenen diferents propòsits o objectius. Durant les propostes d’aprenentatge, els infants van adquirint una forma de treball autònoma, on ells i elles regulen el seu propi procés d’aprenentatge. Aquestes activitats proposen un repte, adaptat a l’edat, on l’alumne té un objectiu que assolir.

Aquesta metodologia permet que la mestra pugui treballar amb una ràtio de 4 a 6 alumnes i donar així una atenció personalitzada i respectuosa amb els diferents ritmes i característiques individuals presents a l’aula. La resta d’infants, treballen autònomament i només precisen de l’ajuda de l’adult en moments puntuals.

Hem gaudit molt d’aquesta nova dinàmica i estarem atents i atentes a les noves propostes que ens ofereixin, ja que ens encanten els nous reptes!

Disposeu de més fotografies al Drive.

ESCRIVIM EL NOSTRE PRIMER CORREU ELECTRÒNIC

Toni Ruiz22/01/20  

Com ja sabeu, hem encetat un projecte que evoluciona paral·lelament al projecte “Què hi ha dins d’un ou?”

Per tal de saber més coses sobre “Com menja un bebè a la panxa?” hem pensat demanar ajuda als nostres familiars. Hem estat debatent quina era la millor forma de demanar ajuda:

  • Explicant-vos nosaltres mateixos i mateixes el què volem saber, però de vegades tenim mala memòria i no tots i totes ens recordem d’explicar el que fem a classe.
  • Escrivint una nota com van fer els Pinotxos per convidar-nos a la seva exposició de fotografies, però no sabem escriure.
  • Un missatge pel mòbil.

Aquesta última opció ha estat la millor acollida i la Toni ens ha explicat que a l’escola tenim una forma d’enviar una nota a tots els pares i mares a la vegada. Aquesta via és el correu electrònic, que no n’hem sentit a parlar mai. Tot i això, sabem que a casa llegeixen al telèfon o a l’ordinador quan hi ha una activitat o esdeveniment a l’escola.

Primer de tot, hem decidit com s’escriu una nota (primer es saluda, després diem per a què escrivim, després donem les gràcies i ens acomiadem). A la pissarra digital hem posat el correu en gran i hem anat cercant les lletres que necessitàvem. A la safata de lletres magnètiques, nosaltres hem buscat les lletres i la Toni les ha escrit al correu. Quan estava finalitzat, la Toni l’ha llegit en veu alta i l’hem enviat. La nostra missió ara és recordar a casa que mireu el correu!

Teniu més fotografies al Drive.

EXPOSICIÓ DELS PINOTXOS AL PASSADÍS

Toni Ruiz22/01/20  

Aquesta setmana hi ha una novetat al passadís d’infantil, una exposició dels i de les Pinotxos!

Han escrit una nota en la que ens han convidat, a Patufets i Patufetes, a veure la seva nova decoració. Aquesta nota ens ha servit per a treballar les lletres que la confegeixen i jugar a trobar les lletres que millor coneixem, les dels nostres noms. Les hem buscat i, quan n’hem trobat una de coneguda, hem intentat escriure-la a una pissarreta.

Quan tots i totes hem experimentat amb la pissarreta, la Toni ens ha llegit el contingut de la nota. Els nostres companys i companyes Pinotxos han portat a l’escola una fotografia junt el seu pare o mare, a qui s’assemblen més, explicant en quin aspecte són més similars. Aquestes imatges les han penjat al passadís, així que hem fet una visita i hem contemplat i comentat les imatges.

Sempre ens agrada compartir experiències amb la resta d’alumnes de l’escola, sobretot si són els nostres veïns més propers! Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive.