PORTEM INFORMACIÓ!

Toni Ruiz29/01/20  

El nostre correu electrònic enviat a les famílies segueix donant resultats ja que un munt de nosaltres estem portant a l’escola fotografies, vídeos i informacions diverses.

L’Álex i la Naila han portat un vídeo en 4D de les ecografies que van realitzar a les seves mares quan estaven embarassades. Ha estat molt emocionant i en aquesta ocasió el cordó umbilical es veia una mica millor. Hem tornat a observar la posició dels bebès i les seves diferents parts. També hem intentat reconèixer l’Álex i la Naila, comparant els seus nassos, boques, ulls,… Però ha estat força difícil, la veritat!

La Yassmin i el Julen han portat, per la seva banda, fotografies d’Internet on s’aprecia amb molta claredat el cordó umbilical que va des del melic del nadó a la placenta. Comencem a entendre com funciona el cordó i quina és la seva funció. Ara sabem que aquest sistema no només serveix per alimentar el bebè que està a la panxa, sinó que també li aporta aire i un corrent de sang.

Per una altra banda, el Desmon també ens ha volgut ensenyar les ecografies corresponents a quan estava a la panxa de la seva mare. Es veu realment petitó i ens ha fet molta il·lusió de veure’l, tot i que novament ens ha costat reconèixer el nostre company.

Ens agrada aportar elements al projecte, ja que d’aquesta forma és molt més proper i significatiu per a nosaltres. Gràcies famílies!

 

 

EL CONTE DE L’IAN PINOTXO

Toni Ruiz24/01/20  

Avui hem tingut una visita molt especial, els companys i companyes de la classe dels Pinotxos. En especial de l’Ian, que ha pensat en el nostre projecte i ens ha portat un conte que té per títol “L’ou”.

Aquest llibre conté molta informació sobre tot el relacionat amb l’ou: com es forma,  com surt, com l’ha de cuidar la mare, quines espècies posen ous i quines són les diferències, etc. Ens és de gran utilitat per seguir investigant.

L’Ian ha vingut recolzat per tots els i les Pinotxos i ens han mostrat el llibre pàgina a pàgina, ja que el dia anterior l’havien estat analitzant a la seva aula, donant-nos així el màxim d’informació possible. Treballar amb infants més grans sempre és enriquidor i molt significatiu per a nosaltres, ja que aprenem dels nostres estimats veïns i veïnes.

Gràcies Ian i companyia! Ens ha agradat molt la vostra visita i ha estat molt interessant.  

EL XAVI DE BEBÈ

Toni Ruiz22/01/20  

Avui hem començat a veure els resultat del nostre correu electrònic, ja que la mare del Xavi ens ha portat un vídeo de quan estava a dins de la seva panxa. En aquest DVD es pot veure el nostre company molt petitó, el seu cap, el seu nas, la seva boca, també hem vist un braç, una mà, una cama i un element que no hem sabut reconèixer.

La Toni ha anat parant el vídeo per tal d’intentar distingir el cordill pel que passa el menjar de la mare al nadó, però tot era del mateix color i ens ha costat molt entendre el que vèiem. Això sí, ara creiem que no és un fil, com nosaltres pensàvem, perquè es confon amb la cama del Xavi. Deu ser com un tub, per on hi pugui cabre el menjar, semblant al que tenim a la proposta d’experimentació…

Haurem de seguir investigant perquè no ho tenim gens clar.

Després de veure el vídeo, hem parlat de la posició que té el Xavi a la panxa, ja que té els braços i les cames encongides. Hem deduït que és per encabir-se dins la panxa, degut a que estirat no hi cabria. Hem volgut provar aquesta posició per tal de saber si s’està còmode. Ens ha agradat tornar a ser bebès per un dia!

ENCETEM LES PROPOSTES D’APRENENTATGE

Toni Ruiz22/01/20  

Ja hem engegat les propostes d’aprenentatge! La setmana passada, l’Anna ens les va presentar una a una:

  • La caseta.
  • El tren.
  • El vaixell pirata.
  • La taula d’experimentació.
  • Les mandales.
  • Construcció amb blocs de fusta.

Aquesta setmana, hem repasat les regles de cadascuna de les propostes, el número de nens i nens de cada activitat, com tractar el material, el procediment i resultat de cada activitat, com recollir,…

La dinàmica és senzilla i de seguida l’hem entés i posat en marxa. Seiem a la rotllana i escollim proposta, fins que està plena. Durant una estona, hem de romandre a la mateixa proposta, fins que la mestra ens avisa, llavors, podem canviar de lloc o continuar amb el que hem encetat si no l’hem finalitzat o volem continuar.

Mentrestant, un petit grup de nens i nenes treballa de forma més individualitza amb la tutora per tal d’avançar el projecte d’aula.

Les propostes són diferents del joc lliure, ja que aquestes tenen diferents propòsits o objectius. Durant les propostes d’aprenentatge, els infants van adquirint una forma de treball autònoma, on ells i elles regulen el seu propi procés d’aprenentatge. Aquestes activitats proposen un repte, adaptat a l’edat, on l’alumne té un objectiu que assolir.

Aquesta metodologia permet que la mestra pugui treballar amb una ràtio de 4 a 6 alumnes i donar així una atenció personalitzada i respectuosa amb els diferents ritmes i característiques individuals presents a l’aula. La resta d’infants, treballen autònomament i només precisen de l’ajuda de l’adult en moments puntuals.

Hem gaudit molt d’aquesta nova dinàmica i estarem atents i atentes a les noves propostes que ens ofereixin, ja que ens encanten els nous reptes!

Disposeu de més fotografies al Drive.

ESCRIVIM EL NOSTRE PRIMER CORREU ELECTRÒNIC

Toni Ruiz22/01/20  

Com ja sabeu, hem encetat un projecte que evoluciona paral·lelament al projecte “Què hi ha dins d’un ou?”

Per tal de saber més coses sobre “Com menja un bebè a la panxa?” hem pensat demanar ajuda als nostres familiars. Hem estat debatent quina era la millor forma de demanar ajuda:

  • Explicant-vos nosaltres mateixos i mateixes el què volem saber, però de vegades tenim mala memòria i no tots i totes ens recordem d’explicar el que fem a classe.
  • Escrivint una nota com van fer els Pinotxos per convidar-nos a la seva exposició de fotografies, però no sabem escriure.
  • Un missatge pel mòbil.

Aquesta última opció ha estat la millor acollida i la Toni ens ha explicat que a l’escola tenim una forma d’enviar una nota a tots els pares i mares a la vegada. Aquesta via és el correu electrònic, que no n’hem sentit a parlar mai. Tot i això, sabem que a casa llegeixen al telèfon o a l’ordinador quan hi ha una activitat o esdeveniment a l’escola.

Primer de tot, hem decidit com s’escriu una nota (primer es saluda, després diem per a què escrivim, després donem les gràcies i ens acomiadem). A la pissarra digital hem posat el correu en gran i hem anat cercant les lletres que necessitàvem. A la safata de lletres magnètiques, nosaltres hem buscat les lletres i la Toni les ha escrit al correu. Quan estava finalitzat, la Toni l’ha llegit en veu alta i l’hem enviat. La nostra missió ara és recordar a casa que mireu el correu!

Teniu més fotografies al Drive.

EXPOSICIÓ DELS PINOTXOS AL PASSADÍS

Toni Ruiz22/01/20  

Aquesta setmana hi ha una novetat al passadís d’infantil, una exposició dels i de les Pinotxos!

Han escrit una nota en la que ens han convidat, a Patufets i Patufetes, a veure la seva nova decoració. Aquesta nota ens ha servit per a treballar les lletres que la confegeixen i jugar a trobar les lletres que millor coneixem, les dels nostres noms. Les hem buscat i, quan n’hem trobat una de coneguda, hem intentat escriure-la a una pissarreta.

Quan tots i totes hem experimentat amb la pissarreta, la Toni ens ha llegit el contingut de la nota. Els nostres companys i companyes Pinotxos han portat a l’escola una fotografia junt el seu pare o mare, a qui s’assemblen més, explicant en quin aspecte són més similars. Aquestes imatges les han penjat al passadís, així que hem fet una visita i hem contemplat i comentat les imatges.

Sempre ens agrada compartir experiències amb la resta d’alumnes de l’escola, sobretot si són els nostres veïns més propers! Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive.

ALÇADA DE L’ESTRUÇ

Toni Ruiz22/01/20  

Avui hem pogut resoldre un gran dubte, com és d’alt un estruç.

Quan hem arribat a la classe, a la paret hi havia penjada una au enooorme. Alguns de nosaltres l’ha reconegut, és l’estruç, l’au que posa l’ou més gran del món. I com n’és d’alt? Com podem saber la seva alçada?

Primer de tot, hem comprovat si era possible que posés un ou tan gran. Hem comparat l’ou amb la seva panxa i també l’hem comparat amb la panxa del pingüí. Està clar quin ou és de cada animal! La panxa de l’estruç és molt més gran que la del pingüí i l’ou més gran només cap a la panxa del grandíssim estruç.

Després, la Toni ha despenjat el dibuix de l’animal i l’ha posat a terra. Ens hem plantejat diferents formes de mesurar l’ocell i la que finalment ens ha convençut ha estat mesurar amb Patufets i Patufetes. Ens hem anat estirant a sobre i resulta que l’estruç és tan alta com 3 Patufets i Patufetes! 

Això sí, no tots i totes som iguals, doncs amb alguns de nosaltres som més alts o més baixos. Ens hem adonat que som ben diferents. Tots i totes ens hem volgut comparar amb aquest fantàstic animal i ho podeu veure al Drive.

RECONEIXEM EL NOSTRE NOM

Toni Ruiz15/01/20  

Ja hem iniciat el segon quadrimestre i ja som una mica més grans. El nostre creixement ens permet ser cada dia una mica més autònoms i autònomes: mengem més variat, ens vestim gairebé sols, som més hàbils,… També avancem en la lectoescriptura que, tot i que és un procés lent i laboriós en el que no tenim cap pressa, cada vegada coneixem més paraules noves i més lletres.

Un bon exemple del coneixement de les lletres es dona a les rutines del bon dia. Cada matí, cerquem el nostre nom i el col·loquem a sota del Patufet, per saber qui ha vingut a l’escola, o al menjador, si ens quedem a dinar. Els noms que es queden a sota de la col, són els que especifiquen els Patufets i Patufetes que s’han quedat a casa.

Els nostres noms van acompanyats de la nostra fotografia, per tal d’identificar-los fàcilment. Així doncs, ha arribat el moment d’anar un pas més enllà, i identificat només el nom, sense la fotografia. Però vosaltres us preguntareu, però com és això possible si el meu fill o filla no sap llegir? Us ho expliquem ja que és molt senzill. Nosaltres no llegim el nostre nom, sinó que el reconeixem com un dibuix, com  un dibuix conegut per a nosaltres. No tots ho sabem fer, és clar, però tindrem l’ajuda dels nostres companys i companyes que sempre estan disposats a ajudar-nos, ja que som un equip. Poc a poc, tots i totes, al llarg de tota l’etapa serem capaços i capaces d’identificar el nostre nom i fins i tots el de més persones!

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive.

NOU PROJECTE D’AULA!

Toni Ruiz15/01/20  

Aquesta setmana engeguem un nou projecte! COM MENJA UN BEBÈ A LA PANXA?

Tot parlant dels ous, del seu creixement, dels animals que posen ous i dels que no, hem plantejat la qüestió sobre si nosaltres posem ous. La resposta ha estat immediata: NO, nosaltres sortim de la panxa de la mare. Però llavors a sorgit un enigma de gran transcendència, COM MENJA UN BEBÈ A LA PANXA? És una gran pregunta i necessitarem de molts dies per investigar la resposta, així que encetem un nou projecte que anirà en paral·lel al que ja portem en marxa.

Primerament hem visualitzat un vídeo de dibuixos que explica la maternitat i com creix el bebè a dins de la panxa de la seva mare. El vídeo ens ensenya el cordill umbilical que li surt al nadó del melic, però no tenim gens clar com funciona aquest cordill ni per a què serveix. Hem parlat dels nostres melics i ens els hem observat al mirall. Tots són diferents!!! Però tots i totes en tenim un…

Seguirem treballant aquest tema tan interessant i que ens crida tant l’atenció, ja que té molt a veure amb nosaltres i les nostres vivències.

Trobareu més fotografies al Drive.

L’OU MÉS GRAN DEL MÓN

Toni Ruiz09/01/20  

El primer dia de classe hem fet memòria, ja que tenim el projecte Què hi ha dins d’un ou en marxa i l’hem volgut reprendre.

Hem pogut repassar tot el que recordem, quins animals posen ous, quins no, com ho fan, quins colors tenen, quines mides coneixem,… i ens hem adonat que teníem un compte pendent:

  • De qui és l’ou més gran?

Hem vist un vídeo sobre un sorprenent ocell L’ESTRUÇ. Resulta que és l’au responsable de posar l’ou més gran del món. És un animal apassionant ja que és mooolt alt, corre moltíssim i és molt fort, tant com per a matar un lleó d’un sol cop de peu. Això sí, no pot volar, les seves plomes són decoratives i també serveixen per refrescar-se, quan les aixequen.

Hem de seguir coneixent aquest animal perquè ha sorgit un nou dubte. Tots i totes tenim molt clar que és un animal molt gran només veient la mida dels seus ous però, és més alt que el pingüí emperador, que ja és més alt que els Patufets i Patufetes?

Continuarem investigant…