Aquesta setmana les i els Pinotxos han portat a l’aula moltes eines de joguina i reals per a la nostra fusteria.

Establim una conversa i entre tots i totes recordem el nom dels estris i eines que fan servir els fusters i fusteres i per a què serveixen. Aleshores, ens adonem que tenim moltes eines i ens cal organitzar bé aquest material, però com ho fem?

Sorgeixen algunes idees;

-” posem totes les eines en les caixes que tenim a la classe”.

-“les eines iguals les posem juntes amb calaixos”.

–“posem totes les eines amb una caixa”

–“les eines les posem en el cinturó de fuster/a que ha portat l’Alba…” però què fem amb les altres eines?

Fem memòria i recordem que el tiet de l’Alguer, el Roger, quan va venir a mostrar-nos com funciona una motoserra, ens va explicar que els fusters i fusteres tenen un banc de fusta per poder treballar i les eines les tenen penjades i ordenades.

Ens preguntem, com és un banc de fuster?

Alguns pinotxos expliquen a la resta de companys/es que és una taula de fusta gran!

Molt engrescats i engrescades anem al gimnàs de l’escola a veure si trobem una taula apropiada per a la nostra fusteria, n’hi ha una i ens l’emportem cap a la classe.

A partir d’ara haurem de pensar bé què fem amb aquesta taula i com ordenem totes les eines que tenim en la nostra fusteria.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

En una conversa relacionada amb el projecte d’aula, un dia l’Alguer ens va explicar:

-”el meu tiet Roger té una motoserra i la sap fer anar. Nosaltres no podem tenir una motoserra a la classe, perquè ens podem tallar un dit!”

Ens vam preguntar, què és una motoserra?

Molts de nosaltres no ho sabíem, així que vam animar a l’Alguer a que convidés el seu tiet a l’aula a explicar-nos com funciona una motoserra.

Aquest dilluns, el tiet de l’Alguer, el Roger, va venir a l’escola i ens va ensenyar com funciona una motoserra i per a què serveix. Ens va fer una interessant demostració al pati i dels troncs petits que va tallar, entre tots i totes vam crear martells de fusta casolans per a la nostra fusteria. 

Ens vam convertir en petits artesans i artesanes!

També ens va explicar la utilitat del paper de vidre i molt engrescats i engrescades ens vam posar a polir les fustes. Gràcies a l’ajuda del Roger vam poder elaborar dos martells que són les primeres eines de la nostra fusteria.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

Aquest divendres les i els pinotxos hem visitat una gran fusteria; “Fustes Closa”.

De bon matí sortim de l’escola molt engrescats i engrescades! Seguim el nostre mapa que ens ajuda a orientar-nos. 

Pel camí observem amb atenció el nostre entorn i ens fixem en moltes coses; comptem els passos de vianants que creuem i també les rotondes. Ens aturem i pensem en el nom dels edificis i botigues que veiem. Obrim bé els ulls quan caminem per sobre el pont i ens adonem que per sota hi passa el tren… tot allò que ens crida l’atenció ho anotem en el nostre mapa i així fins arribar a la fusteria.

En allà, el Ramón i el Jesús, dos fusters molt simpàtics ja ens estaven esperant!

Només entrar a la fusteria, tots i totes quedem bocabadats!!! piles de fustes gegantines, camions carregats d’immensos troncs i el carretó elevador amunt i avall portant material d’una banda a l’altra.

D’entrada esmorzem tranquil.lament sobre uns bancs de fusta que ens havien preparat per estar més còmodes. Quan acabem, el Jesús, ens ensenya com es fa un moble. Amb ell descobrim les diferents eines que utilitza un fuster i entre tots i totes l’ajudem a muntar-lo.

Després, continuem la nostra visita pels diferents espais de la fusteria. Ens anem aturant davant de les diverses màquines que fan la funció de les petites eines que hem vist però en grans dimensions i de forma mecanitzada.

Acabem la nostra visita amb una gran sorpresa! L’equip de fusters i fusteres ens regala una estrella de nadal per l’aula i una per cadascú personalitzada.

Estem molt contents i contentes per l’acollida i l’atenció que hem rebut.

Hem après un munt de coses que ens ajudaran a avançar en el nostre projecte.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida.

Establim una conversa i hi ha pinotxos que ens expliquen que han fet recerca amb l’ajuda de la família, i han trobat diferents fusteries a Vilanova del Camí. També, el Nil Arnau ens comenta que el seu avi és fuster, treballa a “Fustes Closa” i que podem anar a veure la fusteria.

Continuem la conversa i ens preguntem com podem saber el camí per poder visitar aquestes fusteries. Un pinotxo molt atrevit diu: “necessitem un mapa!”

Busquem en el google maps les diferents fusteries que han investigat les i els pinotxos. Ens situem en el mapa, que ja és una tasca difícil per nosaltres, i resseguim amb el dit les diverses rutes que ens porten fins a les fusteries.

Ens adonem que el camí més llarg és on hi ha la fusteria on treballa l’avi del Nil Arnau, “Fustes Closa”. Entre tots i totes decidim visitar-la! 

Finalment  repassem la ruta amb retolador, i ja tenim  preparat el nostre mapa de paper que ens servirà d’ajuda per orientar-nos quan fem la sortida.

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.