Fa uns dies que hem tornat emocionats de les esperades colònies a la Garrotxa i és per això que hem volgut recollir les idees, impressions i records que ens enduem de l’estada i l’experiència. Plegats hem recordat els moments viscuts gràcies al visionat de les fotografies. Aquestes petites xerrades i mostres de fotografies també ens han servit per poder explicar i mostrar, als infants que no van poder venir, tot allò que vam poder veure i fer, durant aquells tres dies, i que tant té a veure amb la temàtica dels volcans dels nostres projectes. Després de parlar-ne en grup, cadascú ha hagut de fer el seu petit treball individual de reflexió a la llibreta, documentant amb alguna fotografia i acompanyant d’un petit text allò que més el va sorprendre, allò que creu que recordarà per temps…

Hi ha 3 elements naturals del paisatge de la Garrotxa que vam descobrir i que estem representant en un mural: el volcà Croscat, la Fageda d’en Jordà i el volcà Santa Margarida.

Del volcà Croscat ens va sorprendre la seva història , com la mà humana pot ser capaç de transformar al seu gust la natura, segons les seves necessitats i interessos. Les escavadores fa un temps van foradar-ne una part important per aprofitar la terra rocosa volcànica que tan bé va a les plantes per créixer. Sort que la gent que estimava aquelles terres i els seus volcans van rehivindicar i protestar pel què s’estava fent, aconseguint que es considerés al cap d’un temps zona de Parc Natural protegit.

A la Fageda d’en Jordà vam poder sentir i entendre tot el què Joan Maragall explica en el seu poema que ja coneixíem abans d’anar-hi: la sensació de calma, de poder-s’hi perdre, de quietud… és un lloc certament màgic, on vam tenir l’ocasió de jugar-hi, fer cabanes, comptar passos, abraçar-nos als arbres, amb el desig de tornar-hi algun dia! Ben entrada la Fageda vam descobrir la cooperativa que porta el mateix nom i dona feina a moltes persones, algunes d’elles discapacitades (és una gran obra social). Vam veure i tocar les vaques i ens van explicar tot el procés per fer-ne els iogurts i és clar, els vam tastar!

I per si no havíem caminat prou l’endemà cap al volcà Santa Margarida! Recordem la impressionant costa amunt que hi havia, com costava!, però quan ja érem dalt quina il.lusió baixar per les escales per descobrir què hi hauria al cràter d’aquell volcà…els mestres ens asseguraven que hi podríem tocar de peus a terra. Sabeu què era el cràter d’aquell volcà? Doncs una ermita!!

Mireu si en tenim de curiositats per dibuixar, escriure i representar a les nostres llibretes i al mural!

Tot el que fins ara hem viscut els Krafts ens ha quedat en algun lloc dins la memòria. Tenim ganes d’explicar moltes de les coses que hem descobert, o d’altres que ens queden per descobrir (experiments per provar…). Però hi ha dues coses que darrerament ens han emocionat  i que segurament seran font d’inspiració per nosaltres: el conte Tinc un volcà (per la ràpida identificació de l’estat emocional que n’hem fet) i el poema La fageda d’en Jordà (per tot el tema del treball paisatgístic i d’entorn de les colònies). A partir d’aquest conte i del poema hem començat a fer tot un treball amb les paraules, per entendre-les millor, viure-les, sentir-les i expressar-les a la nostra manera.

Amb el conte hem jugat a representar petits fragments  que ens han interessat, fent ús de la improvisació lliure o guiats per les propostes dels companys, fins a provar de construir plegats personatges per a tots i totes. Cada dia de projectes treballarem, en petites estones curtes, aquests espais d’elaboració de petits diàlegs entre dos-tres infants, fins aconseguir petits guions de text adequats a les nostres possibilitats.

El poema de La fageda d’en Jordà ens ha permès connectar amb la imaginació, fer hipòtesis d’aquest bosc que podrem veure ben aviat quan siguem a les colònies, deixar-nos portar per les paraules, escoltar-les, tancar els ulls i fins i tot sentir els sorolls i olors del bosc, mentre recitem i ens deixem endur pels nostres sentits. Recitar el poema s’ha transformat en un ritual més de l’estona de projectes, molt esperat, un moment que ens convida a la calma, que l’acompanyem amb petits sons del carilló i que sempre comença amb la pregunta “Saps on és la fageda d’en Jordà?”

Ara la nostra idea, que tot just comença a néixer, i que no és gens fàcil, és fer una petita creació artística partint de les proves que anem fent d’interpretar el conte i del poema. A més a més també hi afegirem  tot allò que també ens hagi agradat de volcans (experiments i altres propostes artístiques i plàstiques). El resultat que esperem serà una creació nostra lliure, molt lliure de tot plegat, per poder-la representar. Apa que se’ns gira feina!

De moment hem començat a pensar en els personatges que voldrem representar.