ENTRE ANIMALS I NATURA A CAN PERE!

La Comunitat de Petits hem viscut uns dies molt especials de colònies a Can Pere, plens d’emocions, descobertes i moments que recordarem durant molt de temps.

Només arribar, amb les motxilles plenes d’il·lusió, vam començar l’aventura de la millor manera possible: celebrant l’aniversari del Julen, de la classe dels Pinotxos. Va ser un moment molt especial, ple de somriures, cançons i complicitat, que ens va ajudar a començar les colònies amb molta alegria i energia positiva.

Tot seguit, vam participar en diferents jocs de descoberta de l’entorn, que ens van permetre explorar la natura que envolta la casa. A través del joc, vam observar, investigar i connectar amb l’espai natural, despertant la nostra curiositat i les ganes d’aprendre.

Després d’un bon dinar per recuperar forces, vam iniciar un seguit d’activitats centrades en els cinc sentits. Va ser una experiència molt enriquidora: vam conèixer plantes silvestres, vam experimentar amb el gust a través de tastos diversos i vam posar a prova el sentit del tacte amb el joc del “toca, toca…”. Per acabar aquesta proposta, vam elaborar un taller molt especial: la caixa dels cinc sentits, on cadascun de nosaltres va poder recollir i representar les seves experiències sensorials.

També vam disposar d’una estona de temps lliure per gaudir dels espais de la casa, compartir jocs espontanis i reforçar vincles en un ambient relaxat i distès.

Al vespre, després de sopar, vam viure un dels moments més màgics de les colònies: un joc de nit amb ombres xineses. L’activitat va despertar la nostra imaginació i va crear una atmosfera especial, plena de misteri i diversió. Després d’un dia tan intens, la nit va ser molt tranquil·la i vam dormir plàcidament.

L’endemà al matí, després d’esmorzar, vam gaudir d’una visita als animals de la granja. Va ser una experiència molt especial, que ens va permetre observar-los de prop, conèixer-los millor i interactuar-hi amb respecte i curiositat.

Cal destacar que totes les activitats van ser dinamitzades amb molta dedicació i entusiasme pel Pinxo i la iaia Trini, que ens van acompanyar en tot moment i van fer que l’experiència fos encara més especial.

Han estat uns dies plens d’aprenentatges, convivència, descobertes i, sobretot, molta diversió. Tornem a casa amb la motxilla carregada de records i amb moltes ganes de repetir l’experiència.

Ja esperem amb molta il·lusió l’arribada de les properes colònies!

“La natura és un llibre obert: només cal aprendre a llegir-lo”. Ramon Margalef

QUANTA FUSTA NECESSITEM?

“La comprensió s’enriqueix quan es treballa amb diferents formes de representació del mateix concepte.”
Zoltan Dienes

Fa dies que tenim l’hotel d’invertebrats del pati dins l’aula.

Vam demanar al Toni que ens el despengés per diversos motius. D’una banda, havíem constatat que moltes de les recomanacions que havíem consultat no es complien: calia canviar-ne la ubicació per trobar una orientació adequada, penjar-lo a una alçada superior i incorporar-hi una teulada impermeable. De l’altra, també era necessari buidar-lo i renovar-ne el contingut amb materials nous. A més, ens vam fixar que la fusta es trobava força deteriorada i que la malla de ferro que protegia l’interior del vent estava desenganxada, fet que podia comportar un risc. Davant d’aquesta situació, vam decidir reconstruir-lo, mantenint-ne la distribució i les mides que ja havíem recollit prèviament.

Per tal de poder demanar i comprar la fusta necessària, vam veure imprescindible elaborar un llistat amb les mides i les quantitats. Per fer-ho, vam recuperar els dibuixos que havíem realitzat anteriorment amb paper d’embalar. Ràpidament, ens vam adonar que algunes mides es repetien i, per evitar escriure els mateixos nombres de manera reiterada, vam utilitzar colors per identificar les peces iguals. D’aquesta manera, vam organitzar la informació i vam determinar que necessitàvem dues fustes de 39 cm, tres de 64 cm i tres més de 44 cm.

Semblava que ja ho teníem tot a punt, però una conversa espontània entre dos companys sobre la quantitat total de fusta que utilitzaríem va obrir un nou interrogant. A partir del seu interès, vam compartir la pregunta amb tot el grup: quanta fusta necessitàrem en total per construir l’hotel?

El primer que vam tenir clar, i que vam verbalitzar conjuntament, va ser que calia fer una suma. Alguns infants van apuntar que es tractava d’una suma moolt llarga, i entre tots vam anar identificant els nombres implicats fins a escriure’ls a la pissarra digital. Un cop vam tenir la suma completa, van començar a sorgir diferents estratègies per resoldre-la. Alguns infants de seguida volien començar a fer suma d’aranya, altres proposaven intentar resoldre-ho mentalment, també hi havia qui volia agrupar els nombres de dos en dos per fer-ho més senzill i qui no gosava fer cap proposta, perquè no sabia per on començar. Després de compartir i escoltar totes les propostes, un infant va plantejar la possibilitat d’utilitzar material manipulatiu de base 10, i vam decidir portar aquesta idea a la pràctica amb tot el grup.

D’aquesta forma, vam iniciar el procés partint de la manipulació i vam representar les diferents mesures amb unitats i desenes, construint físicament les quantitats. Posteriorment, vam agrupar totes les desenes per una banda i les unitats per l’altra, fet que ens va permetre visualitzar millor el procés d’acumulació. Progressivament, van anar emergint coneixements previs, com la relació entre deu unitats i una desena, o entre deu desenes i una centena. Així, vam començar a fer agrupacions i intercanvis, consolidant la comprensió del valor posicional dels nombres. Gràcies a aquest procediment, vam poder calcular que, en total, necessitàrem 402 cm de fusta.

Un cop finalitzat aquest procés col·lectiu i manipulatiu, vam proposar que cadascú representés en un full el camí seguit per arribar al resultat. Les produccions van ser diverses i van reflectir els diferents nivells de comprensió i d’abstracció. Alguns infants van optar per representacions gràfiques amb dibuixos, mentre que d’altres van utilitzar directament nombres i operacions.

Cada infant va poder explicar el seu procés amb les seves paraules, fent servir estratègies diverses per compartir amb els altres com havia resolt el problema plantejat inicialment.

D’aquesta manera, el càlcul de la fusta es va convertir en una experiència d’aprenentatge significativa, en què les matemàtiques van adquirir sentit a partir d’una necessitat real i compartida.

DE L’ESBÓS A LA REALITAT

“Aprenem millor quan participem activament en experiències reals i significatives.”

John Dewey 

Uns dies abans de les vacances de primavera, les Alícies vam començar a planificar els elements que desitjàvem incorporar a l’espai de vida petita de l’escola. L’objectiu principal és que aquest indret esdevingui un nou racó destinat a la promoció de la biodiversitat i, al mateix temps, un espai d’aprenentatge que permeti observar i comprendre els diferents cicles vitals que la natura ens ofereix.

En primer lloc, vam elaborar diversos esbossos amb propostes de disseny, que posteriorment vam compartir i discutir col·lectivament amb la finalitat d’arribar a un consens. Des d’un inici, teníem clar que hi ubicaríem un hotel d’invertebrats i un petit hotel d’abelles solitàries. Igualment, vam considerar imprescindible la incorporació de plantes amb flors per afavorir la presència de pol·linitzadors, aspecte clau per al bon funcionament de l’ecosistema que preteníem crear. En aquest context, va sorgir la idea d’utilitzar el gran test situat al pati, al costat de la font, el qual vam pensar que podríem obtenir sol·licitant-ho a l’Ajuntament. I en això la Marta directora ens va ajudar!

Amb la voluntat de decidir la ubicació més adequada de cada element, vam idear una estratègia que consistia a representar-ne les siluetes en paper i enganxar-les a la paret. Aquest recurs ens havia de permetre visualitzar la distribució de l’espai i comprovar, de manera pràctica, si tots els elements hi podien encaixar correctament.

Així doncs, el primer repte que ens vam plantejar va ser la presa de mesures. Vam baixar al pati amb un full en blanc i ens vam organitzar en tres grups de treball. Mentre un grup mesurava l’hotel d’invertebrats, un altre s’encarregava del test, i el tercer prenia les dimensions de la paret disponible. Durant aquesta activitat, vam treballar de manera cooperativa amb l’objectiu d’obtenir mesures tan precises com fos possible. Alhora, aquest procés ens va permetre comprendre que la col·laboració entre nosaltres ens va ajudar a aconseguir els nostres objectius.

Uns dies més tard, ens vam trobar en l’espai de rotllana per compartir les mesures anotades amb anterioritat. Els procediments de representació i registre de dades d’aquell dia van ser diversos. Alguns infants van optar per anotar les mesures en forma de llistat, mentre que d’altres van preferir realitzar dibuixos esquemàtics dels elements i indicar-hi les dimensions corresponents. Un cop a l’aula, vam adonar-nos que l’absència de representacions gràfiques dificultava la interpretació de la informació, ja que mancaven referències clares sobre a què corresponia cada mesura.

Posteriorment, vam comparar els resultats obtinguts pels diferents grups. En alguns casos, les diferències en les mesures ens van portar a fer noves comprovacions, identificant les causes de les variacions de nombres i decidint la millor opció en cada cas de manera consensuada.

Un cop completada aquesta fase, vam dibuixar els elements a mida real utilitzant paper d’embalar. Tot i que inicialment aquesta tasca semblava senzilla, es va convertir en un veritable repte en intentar representar la teulada de l’hotel d’invertebrats. A partir del vèrtex, traçàvem una línia amb la longitud corresponent a la mesura anotada; tanmateix, en dibuixar el costat oposat i intentar unir-ne els extrems, el resultat no coincidia amb la longitud esperada.

El petit grup encarregat d’aquesta tasca va reflexionar per trobar una solució. En aquest context, l’Ismail va explicar que creia que calia tenir en compte l’angle i que sabia que n’hi havia de 180°, tot i que no va saber explicar-ho als altres. Davant d’aquesta dificultat, vam decidir demanar ajuda al grup de les Matildes, ja que vam imaginar que els més grans de l’escola potser en sabien d’angles i obertures. Finalment, aquests els van proposar una estratègia més senzilla i pràctica que consideraven adequada per resoldre el problema: calcular la meitat del costat per obtenir el vèrtex del triangle que ens falta. 

Ara, els integrants del grup cal que ens expliquin a la resta l’estratègia proposada pels grans per aconseguir resoldre la dificultat que els havia impedit completar el dibuix de la teulada i poder seguir avançant. Una activitat que ens ha permès comprendre conceptes geomètrics a partir d’una situació significativa i contextualitzada.

Seguim!

CUINAR IDEES PER INFORMAR MILLOR: COM ORGANITZEM ELS PLATS DEL MENÚ?

Friedrich Nietzsche

Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible.

Després d’uns dies immersos en el projecte “Marta, què hi ha per dinar?”, i un cop vam aconseguir representar la data al nostre cartell, els Rovellons hem fet un pas més en el nostre repte.

Ens hem adonat d’una cosa molt important: si cada dia hem d’escriure tot el menú, serà una feina molt llarga i poc pràctica. Per això, ens hem plantejat una nova pregunta:

Com podem fer-ho perquè sigui més ràpid i fàcil?

A partir d’aquí, ha sorgit una gran idea: revisar els menús de tres mesos (gener, febrer i març) per conèixer tots els plats que hi apareixen i poder-los tenir ja preparats. Així, cada dia només haurem de buscar el plat corresponent i enganxar-lo al nostre cartell.

Observem, llegim i classifiquem.

Per fer aquesta tasca, ens hem organitzat en petits grups. Cada grup tenia una setmana del menú i una missió molt clara: classificar els plats en primer, segon, acompanyament i postres.

Per ajudar-nos, hem utilitzat una graella on anàvem enganxant cada plat al lloc corresponent.

Ha estat una feina molt acurada que ens ha demanat:

No sempre ha estat fàcil! Hi ha hagut moments en què hem necessitat parar i anar a la rotllana per compartir dubtes, contrastar idees i construir entre tots una classificació comuna. Això ens ha ajudat també a detectar plats repetits i a anar afinant cada vegada més el nostre treball.

Prenem decisions com a equip.

Ara que ja tenim gairebé tots els plats classificats, ens hem adonat de la gran quantitat de menjars que hi ha al menú. Això ens ha portat a una nova decisió important:

Escriurem els plats amb lletra digital.

Creiem que així seran més clars i entenedors per a tothom. A més, aquesta decisió ens obre una nova oportunitat: començar a utilitzar els Chromebooks de la comunitat.

Ens fa molta il·lusió iniciar-nos en aquesta eina digital, que ens ajudarà a avançar en el nostre projecte i a comunicar millor la informació.