DESCOBRINT EL CICLE DEL MÓN RURAL

Mireia Roca01/03/25  

Proverbi indígena

La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Durant la nostra estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge de Juneda, la Comunitat de Mitjans ha tingut l’oportunitat de viure una experiència única per comprendre millor d’on provenen algunes de les matèries primeres que consumim diàriament. Hem visitat la granja i l’hort, observant de primera mà les necessitats que requereix la cura d’aquests espais i com els diferents elements que s’obtenen contribueixen a la nostra alimentació i benestar.

Per endreçar tots els aprenentatges adquirits durant aquests dies de colònies, hem dut a terme una activitat amb el grup dels cogombres, analitzant les relacions que s’estableixen entre els diferents espais del Camp d’Aprenentatge. Hem identificat els elements que hi entren i surten, així com les interaccions que es produeixen entre ells. Aquest exercici ens ha ajudat a entendre com tot està connectat i com cada element té una funció en l’equilibri del sistema.

El cicle del Camp d’Aprenentatge de Juneda

A través d’aquesta activitat, hem après el concepte de cicle com una seqüència de processos que es repeteixen de manera contínua, garantint la regeneració i la sostenibilitat dels recursos naturals. Al CdA de Juneda, hem vist exemples clars d’aquests cicles, com és el cas del cicle del compostatge: les restes de menjar i matèria orgànica es recullen i es transformen en compost, que després s’utilitza per fertilitzar l’hort. Això permet que les plantes creixin sanes i produeixin nous aliments, tancant així el cicle de la matèria. Comprendre aquests processos ens ajuda a valorar la importància de la natura i el paper fonamental que juguem en la seva preservació.

Aquesta experiència ens ha permès reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i ser conscients de com les nostres accions poden afectar els diferents cicles naturals. Ens enduem nous aprenentatges que ens ajudaran a ser més respectuosos amb la natura i a comprendre millor el funcionament del món que ens envolta.

EL RELLOTGE DE SOL

Eva Valls01/03/25  

En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.

Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.

Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…

També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.

Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.

L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.

Ja sabem que:

  • El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
  • L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
  • Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
  • El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.

Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.

Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra. 

Caldrà seguir descobrint més!

LAS RECETAS, IV LECTURA COMPARTIDA

Eva Valls01/03/25  

En la lectura compartida de esta semana, hemos conectado nuestro proyecto comunitario titulado “¿Comemos con los ojos?” con un nuevo texto instructivo: las recetas. 

Cada grupo tuvo la oportunidad de trabajar con tres recetas diferentes y debía seguir una serie de pasos específicos para completar la actividad. Estos pasos coincidían con la estructura de una receta: ingredientes, utensilios y preparación.

En primer lugar, era fundamental leer detenidamente la lista de ingredientes, ya que esto nos permitiría “comprar” lo necesario. Los alumnos identificaron los alimentos y los colocaron en su carrito de la compra, asegurándose de que no faltara nada para la preparación de los platos.

Después, leímos los pasos que nos explicaban cómo preparar los platos. En esta parte de la tarea, había un problema que debíamos solucionar: teníamos que encontrar cinco errores y corregirlos con las palabras correctas. Algunos errores fueron fáciles de identificar y nos hicieron reír; en cambio, otros nos hicieron reflexionar, ya que nos pasaban desapercibidos. 

Finalmente, debíamos deducir los utensilios necesarios, buscar su imagen y pegarlas en el lugar correspondiente. Al terminar, comprobamos nuestras respuestas con las soluciones.

Muchas gracias familias por vuestro tiempo y dedicación.

COM ARRIBEN ELS NUTRIENTS A TOT EL NOSTRE COS?

Eva Valls01/03/25  

La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.

Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.

A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:

  • Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
  • Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
  • Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
  • Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
  • La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
  • El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
  • Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.

La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.

Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.

Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.

Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!