Activen els neurotransmissors encarregats de l’atenció, l’aprenentatge i la memòria.
Llavors, si l’atenció, la memòria i l’aprenentatge es posen en marxa, quin problema hi ha?
La qüestió està en el fet que aquests neurotransmissors activen també el desig de repetir l’acció que ens ha portat a la recompensa i quan aquest desig es descontrola s’arriba a l’addicció.
– El cervell dels nens i de les nenes sap el que més plaer li produeix.
– Sap diferenciar la quantitat d’estímuls/recompenses que obté quan juga de quan està a classe fent, per exemple, una suma portant-ne.
– Resultat: no es pot competir contra això i l’escola perd significativitat.
L’aprenentatge, memòria i l’atenció que s’aconsegueix jugant difícilment es podrà assolir en situacions quotidianes i a l’escola.
Conclusió: l’alumnat s’avorrirà de manera soporífera!
En un altre article parlarem de la influència que pot tenir, per exemple, amb l’agressivitat, comportament, etc.
