Ja fa unes setmanes que vam retornar a l’escola després d’uns dies de vacances. Han sigut moments de retrobaments amb els companys/es, amb les educadores, amb la Sandra quan entra a l’espai a demanar quin infant es queda a dinar, amb la Mercè i les seves sessions de música… Retornem a les rutines, a compartir vivències, descobriments, emocions i jocs amb els iguals. Els infants s’han mostrat contents i emocionats en retrobar-se amb els seus companys/es. Des dels primers dies, s’ha anat creant un vincle entre ells que es veu reflectit a través de somriures, mirades, abraçades… I també amb nosaltres. Moments més pròxims i personals com el moment del dinar, del descans, el canvi de bolquer, els jocs de falda, mirar un conte…són situacions que ajuden a crear i enfortir aquest vincle afectiu. Vincles que aporten a l’infant seguretat i benestar.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges).
Són moltes les coses que ens han explicat aquests dies i que amb la vostra ajuda hem acabat de complementar: la trobada amb els Reis, els regals que van trobar sota l’arbre, la visita de familiars, el Tió, sortides… El llenguatge ha evolucionat significativament; fet que observem en els moments de comunicació que sorgeixen al dia a dia, així com en els moments de joc compartit i converses entre ells i amb nosaltres.
En general, els infants han viscut de forma tranquil·la la reincorporació a la dinàmica de l’escola: el comiat amb l’adult, el joc a l’espai, el moment del tastet de fruita, les rutines d’higiene, el joc a l’exterior, els canvis d’espai, el moment del dinar, el descans…
Restablim horaris i rutines quotidianes: les entrades, els comiats, els moments de cura, d’higiene, de dinar o repòs. Aquests moments es repeteixen diàriament, fet que permet que s’estableixin un seguit d’hàbits i rutines que aporten a l’infant seguretat emocional, estabilitat i afectivitat; aspectes bàsics pel seu desenvolupament harmònic.
A l’escola donem valor educatiu a tots aquests moments quotidians. La seqüenciació i la seva repetició, permeten que l’infant les interioritzi i pugui, amb el temps, anticipar-se a cada acció. A través de les rutines, l’infant posa en joc certes capacitats d’autonomia, motricitat i de vinculació. El nostre paper és d’acompanyament. Creiem en un infant capaç, actiu, curiós, protagonista dels seus propis aprenentatges… Necessiten temps i espai per fer, per provar i tornar a provar.
“L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueixi quan se li donen les respostes” Emmi Pikler.
