A l’escola bressol, les educadores preparem un entorn segur i previst d’unes condicions prèviament pensades. I fet això, esperem, tot confiant en que els nens i nenes faran un desplegament de la intel·ligència universal que regeix tota activitat autònoma infantil.
Des de l’escola donem espai a l’activitat autònoma dels infants, permetent que siguin elles i ells qui puguin desenvolupar-se, sense haver d’ensenyar-li l’adult. Defugim de la idea que l’adult ha d’ensenyar allò que no saben fer, no els estimulem o sobreestimulem precoçment a imitar-nos certs gestos o activitats. I esperem. Esperem a que puguin expandir-se en la seva activitat autònoma, confiant en el desenvolupament de les seves pròpies capacitats.
“L’autonomia comença des del mateix naixement, però adopta una forma particular en cada un dels corresponents estadis de desenvolupament. Les primeres experiències autònomes existeixen des del naixement en tota activitat iniciada pel propi infant sense la intervenció directa de l’adult i orientada pel seu plaer i les seves ganes d’actuar. Aquesta activitat autònoma iniciada pel propi infant és per ell font de múltiples aprenentatges en els àmbits psicomotor, afectiu i cognitiu”. Judit Falk.
Alguns dels aprenentatges que sorgeixen d’aquesta activitat pròpia i espontània per part dels infants tenen relació amb el món matemàtic. Els conceptes matemàtics estan presents en el dia a dia, en la quotidianitat, com podria ser: penjar la jaqueta en el penjador corresponent, els torns a la hora de repartir la fruita en el tastet, l’espera per agafar un material amb el que volen jugar…
“Les matemàtiques són a tot arreu. No hi ha cap realitat que no tingui quantitats, ni formes ni posició a l’espai, una proporció o uns elements de mesura. Totes les realitats d’aquest món tenen aspectes matemàtics, una lògica interna. I totes les realitats tenen un nom. I, per això, crec que la matemàtica i la llengua són el cor de l’ensenyament.” Maria Antònia Canals.
(Cliqueu aquí per a veure més imatges)
A l’escola hem estat observant als vostres fills i filles i hem pogut observar com posen en pràctica conceptes matemàtics com…
El Marco l’altre dia jugava amb els blocs de fusta de formes geomètriques varies i amb finestres semitransparents de diferents colors. I després d’experimentar una estona llarga amb ells va iniciar una seriació, classificant els blocs pels atributs iguals en quan a color.
La Indara al pati, gaudeix pujant i baixant diferent escales. Primer posa un peu, després l’altre i així una i una altra vegada, però amb complicacions diferents en funció de l’escala que decideix pujar. Amb aquesta activitat posa en pràctica conceptes com les nocions espaials de sobre de l’escala i sota, alhora que les nocions temporals de la seqüencia que ha de fer per aconseguir el repte motriu que s’ha marcat aconseguir.
La Indira l’hem observat jugar amb els cotxes, tan dins l’espai com al pati. A l’espai, un dia va estar fent experiments varis, d’entre els quals posava un al costat de l’altre, provant la noció matemàtica espaial, i també va provar amb un cotxe l’equilibri i els límits de la taula.
L’Àtika va pujar sobre l’estructura de troncs de fusta que hi ha al pati i en una postura de gatzoneta practicava nocions relacionades amb els límits i l’equilibri del propi cos, alhora que la noció espaial d’estar a “sobre de”.
En Joel hem observat que sol practicar la noció espaial de dins i fora en relació a capses de diferents mides i materials. I alhora, es posa dempeus i s’asseu dins d’elles.
La Joana Sígrid prova una i altra vegada estirar una corda que va lligada a una capsa. L’hem observat fer-ho a l’espai i també al pati. Algunes vegades aconsegueix moure la capsa i d’altres no. Amb aquesta acció treballa nocions matemàtiques com la mesura de pesant/lleuger, ple/buit i també nocions espaials com el dins/fora (quan hi ha infants dins la capsa o no).
L’Aleix l’hem observat a l’espai assegut a la última cadira d’una llarga filera de cadires, les quals estaven col·locades una darrera de l’altra, fent una llarga seriació, simulant com ho han fet altres vegades, un tren. En aquest joc hi ha conceptes matemàtics com els números ordinals de primer, segon, últim… També la noció de mesura com ple/buit, i la noció espaial un darrera de l’altre.
L’Aylén al pati provava amb l’estructura del balancí la noció de mesura de a dalt i a baix. Alhora, amb aquest experimentava la noció de mesura de pes i lleugeresa, havent de fer més força o menys en funció de l’infant que s’asseia a l’altre costat per balancejar-se.
La Freya al sorral del pati va enterrar un objecte metàl·lic sota de la sorra. Amb aquest gest trobem els conceptes matemàtics de noció temporal (abans es podia veure l’objecte, ara no), així com també la noció espaial de sobre/sota.
L’Estela i la Valentina classificaven objectes d’atributs similars en quan a forma (totes les peces eren càpsules de cafè reciclades). I practicaven a través del joc compartit la noció espaial de posar un objecte dins i a sobre de l’altre, construint una gran torre.
El Quim un dia al pati experimentava amb els animals, llençant-los els uns sobre els altres, repetint l’acció una i altra vegada, observant els diferents resultats en funció de quin llençava. Amb aquest experiment provava les nocions de mesura de a dalt i a baix, pesat i lleuger. Alhora, observava els diferents atributs dels objectes.
La Zoe, agafada de la mà d’una companya de l’espai va unir-se al joc d’entrar al tipi que hi ha al pati i reunir-se varies nenes juntes en un espai petit, que va passar d’estar buit a estar ple. Ambdues idees petit i ple són nocions de mesura. Alhora, es van asseure una al costat de l’altre, sent una noció espaial.
El Nil ha après a gronxar-se per sí sol col·locant-se estratègicament i amb gran precisió sobre una tela que hi ha sota del mòdul de fusta del pati. Amb aquest joc observem nocions relacionades amb els límits (del seu cos en relació a la tela per a sostenir-se i no caure), nocions de mesura a dalt i a baix, així com també les nocions espaials de davant/darrera i sobre/sota.
La Nahia al sorral del pati observem que sosté a les seves mans un pot de color blau, el qual dona la volta i treu la sorra que hi ha dins, posant-la ara a sobre de la seva mà. Amb aquest simple moviment pot practicar la noció de mesura ple/buit, pesant/lleuger, alhora que la noció espaial de dins/fora i també sobre.
La Vera al pati, observem com sostenint una pilota a les seves mans, es situa sota de la cistella de bàsquet i col·loca la pilota dins el forat. Alhora, mira la seva pròpia ombra reflectida a la paret. En aquí podem observar les nocions de mesura alt/baix, alhora la noció espaial de dins/fora (en quan a la pilota respecte a la cistella) i sobre/sota (en quan a la pilota respecte a sí mateixa).
L’Oriol gaudeix fent seriacions de diferents objectes amb atributs similars o idèntics com vam poder observar que ho feia amb les castanyes i amb els raspalls de dents que tenim a l’espai.
I l’Alma amb diferents companys li agrada contemplar des de sobre del mòdul de fusta del pati com els companys i companyes es gronxen en la tela que hi ha sota. En aquí es posen en pràctica els conceptes matemàtics espaials de sobre i sota, alhora que un al costat de l’altre.
En el joc dels nens i nenes de l’Espai Capgrossos podem observar PETITS-GRANS experiments matemàtics.
