Volem aprofitar aquest dia tan especial, i enguany també tan diferent, per a transmetre-vos el nostre suport, ànim i cant d’esperança en aquests dies. Molt bon Sant Jordi a tothom!

Des de poc abans d’iniciar-se la primavera estem vivint una barreja d’experiències i sensacions agredolces, la majoria d’elles molt dures i desagradables. Poc pensàvem al mes de febrer, o així ens ho feien veure, que ens trobaríem en la situació en què ara ens trobem, encara que a la Xina es construïssin hospitals d’un dia per altre i aquí es cancel·lessin fires i grans convencions internacionals.

Situacions agres perquè la crisi sanitària en què estem immersos ens ha fet veure amb més evidència com n’és d’important una sanitat 100% pública i forta en la nostra societat. Ens hem adonat que tot i tenir un model sanitari amb bona salut, valuós per ser gratuït i d’accés universal… a poc a poc i progressivament l’han anat posant a l’UCI. Hem pogut comprovar com les dotacions econòmiques que haurien de tenir els hospitals han anat minvant en aquests últims anys i de retruc s’han vist afectades dotacions per a la recerca clínica i mèdica. La investigació i descoberta de nous medicaments és la solució per acabar amb les transmissions del virus! I agres, també, perquè aquests dies hem vist com moltes persones estimades es veuen afectades per la pandèmia, i més tristes encara quan molts familiars i amistats ens han deixat amb el greuge d’haver-se’n hagut d’anar en soledat, amb la desolació de no poder-los acomiadar.

I hem pensat també en les persones grans i dependents que viuen soles o en residències, en les persones amb malalties mentals i en situació d’exclusió, víctimes també d’aquesta vulnerabilitat. Molt haurà de canviar, a partir d’ara, la normalitat de residències de persones ancianes!

La part dolça d’aquesta història és, sense cap mena de dubte, la força de la gent, en una crisi com aquesta no només hi tenen cabuda les accions dels governs, l’actuació de la ciutadania, de tots nosaltres, és determinat i és per això que hem tret el millor que tenim. Frenar el contagi s’ha convertit en l’objectiu comú. Hashtags com el #JoemQuedoaCasa volen conscienciar de la importància de reduir al màxim els contactes socials per reduir noves infeccions. També diverses iniciatives, econòmiques, socials, culturals, d’amics i amigues, veïns i veïnes demostren la força de la solidaritat, el poder de la imaginació en moments d’extrema complexitat.

També cal considerar com a dolces conseqüències per una part la reducció dràstica de la contaminació a la ciutat. La imposició de les mesures de confinament de les persones, de la mínima mobilitat de vehicles i la reducció de l’activitat econòmica dels darrers dies ha tombat els nivells de contaminació i per altra la revalorització de moltes professions poc reconegudes socialment com el personal que treballa en supermercats, personal de neteja, els cuiners i les cuineres, transportistes, la pagesia, la ramaderia…

Aquest fet inaudit que estem vivint aquests dies és la part més fosca de la globalització, ens hem adonat que tant organitzacions internacionals, persones expertes en diferents àmbits, governants, científics, comissions socials i econòmiques mostren dia a dia incertesa i dubtes de què s’ha de fer i com s’ha de fer en aquesta situació d’alarma.

I a partir d’ara, què?, no sabem ben bé el que ens espera ni sabem com serà el desconfinament, a part de mantenir un distanciament social, i esdevenir experts i expertes en mascaretes no saben si tindrem testos de detecció de Covid per a tota la població, en molts casos és un virus asimptomàtic i faria falta conèixer la situació de cadascú per a tornar, a poc a poc, a la normalitat. Per altra banda estem patint també per la recuperació econòmica que sens dubte serà una recessió. Tant de bo es pogués donar ajudes a tothom que les necessiti!

I les escoles?, Aquestes resten tancades, “Aquest any”, ha dit el Conseller d’Educació en una carta dirigida al professorat “aquest no ho ha estat, ni serà, un curs normal.”…“ Ens trobem en ple tercer trimestre i tenim poques certeses. Que el curs acabarà el juny, com estava previst, això sí, però no sabem quan podrem tornar a obrir els centres, ni quan podrem fer la preinscripció, ni quan tindrem establerts els grups i el professorat necessari per al proper curs. Estem treballant diversos escenaris, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries i les previsions dels experts en epidemiologia i salut pública. Són escenaris prou diversos en el temps i en la metodologia, però estem preparats per poder fer efectiu el que calgui quan calgui.”

Enmig d’aquestes incerteses el professorat del CFA Sant Josep ens hem posat en contacte amb vosaltres des de diferents canals, us hem demanat escrits de Sant Jordi, us hem demanat fotografies del vostre confinament, hem realitzat matrícules de l’alumnat que es vol presentar a la prova d’accés de cicles formatius de grau mitjà, us hem proposat tasques, hem fet, en alguns cursos videoconferències, en definitiva, hem intentat acompanyar-vos, i no perdre el contacte. Molts i moltes de vosaltres ens heu dit que, si bé teníeu tot el temps del món, estàveu immersos en certa desídia i tristesa, sense massa ganes de fer res, altres ens heu dit que no podeu connectar-vos o perquè no teniu dispositius adients o no teniu bona connexió. També us hem demanat què ens trameteu alguna activitat i en alguns casos ens arriba en més d’una manera i de d’altres no en sabem res.

I ara que ve Sant Jordi, un Sant Jordi ben estrany, ni parades, ni llibres, ni roses ni autors ni autores signant, ni gent passejant. Si bé l’arribada de la primavera convida a sortir de casa, a passejar i a gaudir de l’arribada del bon temps, aquesta no només ens ha canviat els hàbits i ens ha obligat a confinar-nos sinó que també ha canviat el paisatge urbà. Els carrers i les places s’han buidat i ofereixen aquests dies una imatge inusual. La ciutat ha perdut el seu pols habitual. També les festes de primavera de l’Hospitalet seran diferents i es promouran iniciatives des de les xarxes socials.

Sant Jordi a l’escola es celebrava com una gran festa, era un gran acte de cohesió on tots els membres de la comunitat celebràvem i gaudíem del dia amb la lectura de les nostres creacions inèdites. I per no perdre costums, el professorat de l’escola ha fet una selecció de poesies i cançons per a l’esperança que, catalogades amb el hashtags #esperança, esperem que us produeixin un profunda sensació de bellesa manifestada en sentiments, emocions i reflexions i

Esperem que us aixequin els ànims!

Poemes per a l’esperança

9

8

7

6

4

3

2

Cançons

Un Sant Jordi diferent – Cançó col·lectiva

Escriurem – Cançó col·lectiva

Bon dia – Els Pets

Alegria – El Diluvi

Al final tot anirà bé – Doctor Prats