Com em sento si… – Educació en valors a través de l’art
Els nens i nenes de P6 A a l’àrea d’Educació en Valors Cívics i Ètics hem estat treballant el valor del respecte, de l’empatia i de la companyonia.
Mitjançant la dinàmica del “paper arrugat”, vam iniciar el projecte tot reflexionant que quan a les persones ens fereixen emocionalment difícilment tornarem a sentir-nos com sempre. Tots tenim una motxilla plena d’experiències positives i negatives que ens ajuden a formar la nostra personalitat. Per això, ens preguntem: quan ens sentim ferits? A l’escola hi ha persones que fereixen? Nosaltres ja tenim el nostre paper arrugat? Cadascú va anotar la seva reflexió al seu paper…
Després a partir d’aquesta reflexió, vam visualitzar el vídeo “pedra, paper i tisores”. A partir de la visualització d’aquest vídeo, amb el grup classe es va generar un debat sobre què era el respecte cap als altres, què havíem de fer per respectar-nos així com pensàvem que es podria sentir una persona que pogués viure una situació semblant.
Així que a través d’una artista que treballa mitjançant còdols, hem pensat i creat la nostra obra per transmetre un missatge de valentia i força als altres. En acabar les nostres produccions, hem escrit el missatge que volíem transmetre, per tal que tothom ho pogués llegir amb l’exposició que hem muntat a l’entrada de l’escola.
Us deixem uns codis QR per veure els vídeos del procés i de l’exposició:
Procés de creació
Exposició produccions
Però… i ara què?
Hem fet arribar a la comunitat educativa un missatge positiu per ajudar-los a reflexionar en el moment en què es puguin sentir malament però… Què vol dir sentir-se malament? Com es deuen sentir realment aquestes persones?
Tot i que hem enviat un missatge positiu a tothom, la persona que està patint se sent trista i sola.
Sola?
Mitjançant el debat d’aula ens adonem que la soledat pot ser positiva però també negativa. A vegades ens sentim sols perquè volem estar sols i altres vegades ens sentim sols i és una soledat no desitjada…
A partir de les nostres reflexions vam contestar una enquesta de forma anònima on vam poder veure si en algun moment ens hem sentit sols i si hem tingut una soledat no desitjada.
Vam adonar-nos que a la classe hi ha persones que se senten soles i no n’érem conscients, així que vam veure que havíem d’actuar per evitar que això passés.
A més a més, vam adonar-nos que la soledat no desitjada ja apareix des que som molt petits, ja que els fillols i filloles d’I3 dels nens i nenes de P6 també han verbalitzat que a vegades se senten sols.
I què podem fer nosaltres? Vam pensar…
Els nens i nenes han proposat escriure un conte il·lustrat per poder treballar la soledat no desitjada.
Així que a continuació en podreu veure el resultat!
Estem molt contents i contentes del resultat obtingut, ja que al llarg d’aquesta situació d’aprenentatge hem pogut aprendre moltes coses.
Ha estat un procés envoltat de debats enriquidors, d’art i de llengua, però sobretot un procés amb un aprenentatge significatiu que els nens i nenes s’emporten a la motxilla pel dia de demà.
