Recepta Mona de Pasqua que com veureu és molt fàcil d’elaborar:
Ingredients:
65 gr mantega
125 gr llet
85 gr sucre
2 ous
380 gr de farina de força o de forner
30 de llevat
ratlladura de mitja llimona
2 culleres de matafaluga o licor dolç d’anís
Elaboració:
En un bol barregeu la llet, mantega, sucre, llevat, ratlladura de llimona i anís. A continuació, mescleu amb la meitat de farina. Tot seguit, afegir l’ou a poc a poc i amassant alhora. Finalment, afegir la resta de farina i treballar-la fins que és desenganxi de les mans. Tot seguit, separeu dues boles iguals i deixeu-les fermentar 10 minuts.
Amb les mans untades d’oli, fer un forat al mig i donar-li forma de corona.
Pintar-les amb ou i afegir sucre una mica humida amb aigua per sobre. Si volguéssiu ficar els tradicionals ous durs a la mona aquest és el moment. Deixar-la fermentar 20 minuts més.
Finalment, coura-les aproximadament 30 minuts a 200ºC.
“L’existència de la ‘mona’ entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.
Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les ‘muníquies’, celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les ‘pascorals’, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per ‘mûna’ s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de ‘monus’ (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula ‘munda’ (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa… En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.”
