Aquesta tarda, a 1r hem tornat a vincular el cel amb l’art. Aquesta vegada ens hem endinsat en el treball dels colors del cel.
En l’arribar a l’aula ens hem trobat projectat a la pissarra un paisatge ben diferent del què estem acostumats, una pintura plena de colors de somni i fantasia i de línies ondulades que simulen muntanyes, núvols o l’horitzó. Entre tots hem parlat de què veiem i les emocions que ens ha provocat. Han sortit paraules com màgia, alegria, dibuixos animats, contes, imaginació o festa.
Després hem presentat a l’artista de l’obra, Ted Harrisson. Hem conegut que va viure a Yukson, al Canadà, i que els seus cels van esdevenir font d’inspiració. Tot i que fem esment del que va dir ell mateix: Pinto de la meva ment, no de la realitat. El món dels somnis és el millor”.
Això fa que ens comencem a preguntar si els colors que pinta són possibles, són reals. “Quan es pon el sol el cel és taronja!”, “I de molts altres colors! vermell,..” “I jo també l’he vist lila o com granate”… “Però aquí a Igualada no podem veure aquests colors, com el verd”.
I és entre el dir d’uns i d’altres que sorgeix una nova informació: “Jo he vist a una sèrie de la Frozen l’aurora boreal, i és de molts colors.”
La conversa ens crea la necessitat de situar Canadà al mapa del món i ubicar alguns termes que han sortit com Pol Nord i Pol Sud.
Observem paisatges amb el fenomen de l’aurora boreal i més pintures de l’artista. I seguidament comencem a treballar, inspirant-nos amb tot plegat.
