L’AIGUA NO DESAPAREIX! ES TRANSFORMA!

Fa uns dies, en acabar l’esbarjo els i les alumnes de 1r ens vam reunir al pati per observar dos fenòmens. Ens vam adonar que en passar per sota els porxos del pati queia aigua i que un tros de la pista patinava en passar-hi, fins i tot fent caure de cul a més d’un/a.

D’on ha sortit aquesta aigua? I el glaç de la pista?

Aquestes dues preguntes fan que comencem a fer-nos preguntes i a intentar donar respostes, més o menys encertades. Després d’una estona, sembla que una majoria opina que la nit passada deu haver plogut, però no en tenim cap certesa.

Decidim que la següent nit hem d’estar ben alerta i preparem un bol per deixar-lo a fora al jardí sensorial, per saber si plou o no. A més, també ho preguntem a casa.

L’endemà, arribem a l’aula amb un únic missatge, una notícia!:

Aquesta nit no ha plogut! i el bol també està buit! Però els cotxes estan coberts de glaç!

Agafem les lupes i anem a observar i a tocar el glaç.

Una vegada estem de nou a l’aula posem en comú les nostres descobertes. Tenim clar que a la nit quan fa molt fred surt el glaç, però continuem preguntant-nos d’on surt i una companya ens explica que ella creu que el glaç surt de la humitat.

Aquesta mateixa setmana plou i els vidres de la classe estan entelats. Els toquem i els dits ens queden molls. Encara rumiem d’on ha sortit aquesta aigua i després de descartar l’opció que hagi entrat l’aigua de la pluja, surten noves idees:

– Jo un dia vaig posar un pot amb aigua a la galeria de casa meva i l’endemà ja no hi havia aigua.

– Sí, l’aigua es va vaporar!

– Doncs si poses aigua en una olla surt fum.

– És vapor i els núvols es fan amb el vapor d’aigua.

– Perquè es facin els núvols es necessita el sol.

Contar allò que pensem, el què hem vist i viscut ajuda als companys a recordar vivències, fer connexions i atrevir-se a dir, a comunicar als altres. Sabem moltes “coses científiques” i l’última aportació que apareix és: Ho provem?

I tant!

– Posem dos pots de iogurt de vidre amb una mica d’aigua, un a sobre del radiador, ja volem calor, i l’altre a sobre un prestatge. L’ endemà en arribar a la classe un està buit!

On ha anat a parar l’aigua si la classe estava tancada?

– També fem bullir aigua i això ens ajuda a veure el fum, el vapor. El toquem, està calent i la mà no ens queda molla. Però en posar la tapa a sobre, que està freda, cauen gotes d’aigua. L’aigua líquida es transforma en vapor i després altra vegada en aigua líquida!

Aquests dies hem descobert moltíssimes “coses científiques” i paraules noves com EVAPORAR, AIGUA LÍQUIDA, VAPOR D’AIGUA. Que a l’aire de la classe hi ha moltes coses, i una d’aquestes és el vapor tot i que no el podem veure amb els ulls.

Cada petit descobriment ens anima a continuar treballant i tenim moltes ganes de saber més! Seguim!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>