Aquest dijous 1 de desembre, al Centre Cívic Nord d’Igualada, s’ha celebrat la jornada Eduquem+Salut amb motiu dels 18 anys del Programa Salut i Escola a l’Anoia.
Ens hi van convidar per formar part d’una taula rodona on es pretenia posar èmfasi a la mirada de la comunitat educativa en termes de salut.
Us presentem en aquest article un acostament a les idees que hi hem aportat:
Els temes relacionats amb SALUT PREVENTIVA a l’etapa de primària els confegim cada curs l’equip docent, juntament amb l’equip directiu, a través de tallers, xerrades, exposicions itinerants, activitats des de l’àrea d’EF, projectes de treball a les classes, etc.
Com ho fem?
A través del programa AIRE de l’Ajuntament d’Igualada, de l’oferta dels tallers de la Diputació i de l’oferta del Pla català de l‘esport escolar. Però sovint quedem a l’expectativa de si ens concedeixen aquell taller o xerrada, i si entrem a la roda de les escoles a les què aquell any li atorguen. Son tallers de preus elevats i no és senzill, per exemple, impartir tallers de primers auxilis, o d’hàbits saludables, o de salut mental, en cada curs escolar.
Ens adonem que la SALUT PREVENTIVA no té un fil conductor constant a l’escola, apareix i desapareix segons “la banya” que hi puguem posar o segons l’oferta d’activitats que aconseguim dissenyar per aquell curs.
Altres eixos transversals com la conscienciació pel medi ambient (som Escola Verda fa anys), el treball en igualtat de gènere o la inclusió (parlem d’escola inclusiva des de 2017 i tenim aula SIEI), son eixos plenament consolidats a l’etapa de Primària. Molts docents afirmaríem que ha filtrat bé i els alumnes ho tenen integrat. El tema de la SALUT no té la mateixa força. No és un tema blindat, oferim “tastets” que els acosten als hàbits saludables, a la salut emocional, a la necessitat de fer esport diàriament o a les addiccions a les pantalles. No hi ha, però, una estructura fixada en termes de SALUT.
Cal garantir aquest blindatge d’un programa de salut que pugui acompanyar als alumnes al llarg de l’etapa Infantil-Primària que és l’etapa on es generen molts hàbits i conductes futures.
Així, una formació com cal en termes de SALUT a Infantil-Primària, ajudaria de ben segur a evitar futurs problemes. Potser no parlaríem de col·lapse del sistema sanitari si tinguéssim una població adulta més formada en salut. Seria una inversió més que una despesa.
Si fem referència al “Programa salut i escola” del Departament de Salut i el Departament d’Educació, cal dir que s’ha desplegat bàsicament a Secundària, amb l’aplicació de forces recursos, tant personals com econòmics, recursos que es van ampliant. A Primària, aquest programa es limita a la vacunació a 6è, la revisió dental a 2n, i a tallers puntuals, si els sol.licitem des de l’escola, que imparteixen professionals sanitaris, com ara la xerrada de canvis puberals a 6è.
A banda d’això, és important remarcar com és el nostre dia a dia a una escola quant als temes sanitaris. Ens responsabilitzem de cures en accidents, decidim sobre febrades, afrontem crisi d’angoixa, lipotimies, crisis asmàtiques, atacs epilèptics…Assumim el control i les cures de malalties cròniques : artiritis juvenil, diabetis amb controls glucèmics, celiaquisme, al.lèrgies,…
Vol dir que gestionem totes les medicacions que precisen aquests alumnes: fent reunions d’equip perquè tothom ho conegui, ens reunim amb les famílies, establim protocols d’actuació, vetllem perquè les famílies tinguin els medicaments a l’escola i estiguin al dia, en controlem les caducitats, portem sempre a sobre el full dels alumnes que pot ser que precisin atenció (per fer-nos-en el retrat visual). Tenim a les aules una fitxa plastificada, a la taula de la tutora, amb els passos a seguir amb aquests alumnes, a la vegada que en fem partícips a tots els companys que també estan a l’aguait si cal demanar ajut. A la nostra escola tenim una mestra que s’encarrega de coordinar i actualitzar aquesta informació i així fer de fil conductor.
En definitiva busquem la manera d’actuar el més segura possible perquè som els responsables davant les famílies i davant dels alumnes. Hem de garantir que ells se sentin segurs i no crear alarmisme. Que els alumnes amb malalties cròniques no visquin per la malaltia sinó amb la malaltia i els ajudem a ser autònoms en els seus controls, que no pateixin més del necessari. Els nens i nenes capten des seguida si tu estàs convençut d’aquella actuació o no.
Però realment cerquem aquesta seguretat de forma impostada, sabem que no tenim la competència ni la formació per tot plegat, estem en tensió quan passa alguna cosa, ens envoltem de companys quan hem de prendre qualsevol decisió i actuem el millor que sabem, depenent del bagatge de cadascú, de si som mares o pares, o tenim més o menys experiència. Ho patim molt de prop i de forma regular, i això ens afecta també en la nostra pròpia salut.
D’altra banda, cal comentar que sovint tenim casos de famílies que potser no porten al seu fill en situacions concretes per prevenció: després d’una operació on precisa d’unes cures, o el dia que fem panellets si hi ha una al·lèrgia als fruits secs,…entre molts d’altres casos. Tots tendim a la protecció màxima, tant per part de les famílies com de vegades per part nostra:“Estem tots més tranquils”.
Això no hauria de ser així. Els nens i nenes han de ser a l’escola i sentir-s’hi segurs. Cal tenir cura d’aquesta salut emocional i garantir un entorn segur. Cal garantir a l’escola els recursos sanitaris suficients per poder atendre qualsevol alumne, som escola inclusiva o no?
En definitiva, per un blindatge d’un programa de salut preventiva com cal i per assistir als nostres alumnes i a les seves famílies com es mereixen, en un entorn el màxim segur possible, fa anys que fem tard en tenir una INFERMERA ESCOLAR. D’altres països i comunitats espanyoles ja fa anys que tenen infermera escolar i fins i tot hi ha països on no es permet l’obertura d’una Llar d’infants sense infermera.
Cal voluntat política davant d’aquesta necessitat evident i destinar-hi els recursos necessaris de forma urgent.
Comentaris recents