Cada any, al Mar Mediterrani moren milers de persones que marxen del seu país buscant una vida millor. Sovint són enganyades per les màfies de tràfic de persones, les quals els hi prometen una gran barca, segura, per a travessar el mar i molts cops són llanxes on gairebé ni hi caben.
La majoria d’immigrants venen del nord d’Àfrica, més exactament de Líbia i gairebé tots intenten entrar a Europa per Malta o per l’illa de Lampedusa a Itàlia. A Espanya molts entren per l’Estret de Gibraltar.
Això passa perquè a Libia no hi ha govern efectiu i la majoria de coses les controlen les màfies i les milícies. A més a més, a Libia els joves per a guanyar-se la vida sovint entren a formar part d’aquests grups per a poder sobreviure.
Per sort existeixen moltes ONGS que surten amb vaixells al mar per intentar salvar el màxim de vides possibles, però, per desgràcia, en aquests moments és molt difícil poder desembarcar en algun port amb immigrants ja que s’han d’estar en quarantena i s’hi suma la negativa de molts països a deixar-los baixar. Algunes ONGS que els ajuden són: Open Arms, Sea Watch, Mission Lifeline, SOS mediterranee,Ocean VIking, etc…
A part d’intentar entrar a Europa per mar, molts migrants intenten entrar per terra, sobretot per Grècia, tot i que molts no poden i són retornats al seu país d’origen; només uns quants ho aconsegueixen. La Unió Europea ha destinat 408 milions d’euros per intentar sol·lucionar aquest problema.
Mentre els migrants no poden entrar a Europa estan en camps de refugiats on viuen en unes condicions precàries ja que, per exemple, al camp de Lesbos (Grècia) els refugiats reben una ració de menjar i una ampolla d’aigua al dia i no tenen mesures per combatre la Covid-19. El 2018 el país on hi havia més immigrants de la Unió Europea era Malta.
També s’ha de dir que el nombre de migrants que han aconseguit travessar les fronteres s’ha reduït molt des de 2015, any que ho van fer 1,8 milions de persones, el 2019 només 110.000 van aconseguir entrar a altres països.
Joan Soler
Comentaris recents