Entre el 2012 i el 2022 es van multiplicar els casos d’ideació suïcida i els intents de suïcidi entre menors, en gran part relacionats amb “l’assetjament escolar i ciberbullying. 

En els últims anys, molts adolescents a Espanya han començat a tenir més problemes de salut mental, com l’ansietat i la depressió. Això ha empitjorat sobretot des de la pandèmia, quan molts joves van estar aïllats i més enganxats a les xarxes socials, on sovint es comparen amb els altres. Les dades mostren que els casos d’autolesions i pensaments suïcides han pujat un 30% des del 2020. Els experts diuen que cal parlar més sobre les emocions a les escoles i que hi hagi més ajuda psicològica per als joves.

Ara per profunditzar més sobre el tema entrevistem a la psicòloga de l’institut Lacetània, Eva Espinalt:

Ens pots explicar una mica com es el paper de ser psicòloga en un institut? I el teu dia a dia? 

Aquesta figura és la d’orientació educativa i la nostra tasca és molt diversa.  Entre les tasques fem atenció directa a l’alumnat, fem suport personalitzat, avaluacions psicopedagògiques i també suport a l’equip docent i directiu.

Què opines al respecte sobre la salut mental avui en dia en els adolescents?

L’adolescència és l’etapa única que impacte la resta de la vida. És un moment de canvis físics, emocionals i socials, que poden fer que les persones siguin més vulnerables als problemes de salut mental.

Creus que l’institut actua en aquests casos? Hi ha un protocol de seguiment?

Clar que hi ha un protocol, que sempre es detecta alguna cosa  al institut informem a l’alumna i a la família i la derivem perquè un professional de la salut pugui valorar i diagnosticar per rebre el tractament necessari. I els protocols tenim molts protocols específics per cada cas en concret.

Creus que les xarxes socials tenen un impacte positiu o negatiu en la salut mental? Per què?

Com tot a la vida pot tenir un impacte positiu i negatiu depèn de com les facis servir. Encara que no estigui demostrat l’ús excessiu  pot estar relacionat amb símptomes depressius i altres problemes, a mes el contingut visualitzat pot empitjorar a trastorns mentals. Les xarxes també poden actuar com amplificadors de malestar i riscos però per altre banda ofereixen avantatges com són els suport social i les eines de salut mental.

Com creus que ha afectat la pandèmia per la salut mental, bé o malament? Per què?

Els estudis diuen que va suposar un empitjorament especialment en joves perquè durant la pandèmia les escoles i instituts van esta tancats duran molt temps. A més el període de confinament va fer que estiguéssim exposats a una sobreinformació que va generar una distància socials, de família i amics,  i es va produir un increment excessiu de les pantalles, tot i això també  va repercutir en el son que va generar ritmes vitals més irregulars, va augmentar el sendentarisme i també va afectar a la dieta, que en molts casos va ser pitjor.

Quines estratègies poden utilitzar els adolescents per mantenir una bona salut mental?

L’ abducció de patrons del son saludables, la pràctica d’exercicis regular, el desenvolupament de relacions personals i la gestió d’emocions són fonamentals. Un entorn familiar, escolar i comunitari favorable i protector també contribueix en el desenvolupament. És molt importat que si detecten un canvi en la salut mental que demanin ajuda ràpid, per obtenir un tractament i parlar sense dubtes del que ens passa ja que pot  marcar la diferència.

Com creus que ho deuen afrontar les persones que estan passant per una situació així?

Primer de tot és molt important demanar ajuda i deixar-se guiar per un professional.

Quin missatge els hi diries a les persones que ho estant vivint?

És molt important demana ajudar i deixar se ajudar, però quan algú té problemes a vegades es difícil poder parlar-ho, però fer-ho és el primer pas per començar a sentir-se millor.

Fins aquí l’entrevista a l’Eva Espinalt, moltes gràcies per la teva col·laboració.

Entrevista feta per: Maria Pérez i Paula López.