LLEGIM I ENS DIVERTIM

A l’institut com alguns ja sabreu, fa temps que s’estan portant a terme diversos projectes, com el Consell d’Estudiants, la Comissió Feminista o el Club de Lectura.

Avui us venim a parlar de l’últim projecte que s’ha dut a terme, el Club de Lectura.

Tot va començar l’any passat, quan una alumna que ara està fent 1r de Batxillerat tenia moltes ganes de fer un grup de lectura i finalment, amb molt esforç, ho va aconseguir.

El projecte va començar a finals del segon trimestre del curs passat, però tot va ser molt ràpid i sense experiència, i finalment només van poder llegir un llibre i fer quatre quedades.

Cada dia havien de portar llegit el llibre fins la pàgina que havien acordat a la sessió anterior, però no és com una classe, i si no se l’havien llegit tampoc passava res, ja que realment també és una excusa que tenen per quedar, parlar sobre el llibre, però sobretot per passar l’estona i divertir-se.

Des que van començar es van adonar que els agradava, ja que hi havia gent de diversos cursos, i podies fer amics i conèixer persones noves.

Seguidament han reprès el projecte un altre cop aquest any, però d’una manera una mica diferent i aprenent dels errors de l’any passat. Han decidit fer només una quedada per trimestre, i fa uns dies van fer la segona del curs.

És una sola trobada per llibre, i és per això que aspiren a llegir-ne tres.

Al principi de l’any es va apuntar molta gent, al voltant de 30 persones, però no tothom tenia els mateixos horaris i és per aquest motiu que finalment han acabat sent només 7 o 8, ja que les quedades es feien o un dimecres o un dijous a la tarda, hi havia gent que no li anava bé cap dels dos dies.

En aquest moment s’estan llegint el llibre Thornhill de Pam Smy, el qual és molt gruixut, però té molta il·lustració, i el trimestre passat es van llegir Paraules Emmatzinades.

Tot i ser poques persones s’ho passen súper bé, un fet que ens demostra que no sempre és quantitat, sinó qualitat.

Així que si algú té ganes de provar-ho, hi està convidat, nosaltres no ens ho pensaríem dos cops.

Josep i Laia.