“Ara mateix”
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Després de l’arribada de la flama, acompanyada dels timbalers i grallers, vam encetar el correllengua 2013 fent homenatge a un dels poetes catalans més popular del segle XX: Miquel Martí i Pol. Nascut a Roda de Ter el 1929, el vam recordar en el 10è aniversari de la seua mort. La seua obra poètica està marcada per uns trets definitoris: el lligam amb el poble nadiu, la seva condició obrera, les conseqüències de la seva malaltia, i el compromís envers el seu país i la seva llengua.
Cristina Fernández i Olívia Stoicev ens van llegir “Mira’m els ulls” i “Paraules al mestre Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença”.
A continuació, l’alumnat de 2n d’ESO, amb la col·laboració especial del professorat, ens van oferir una espectacular ballada de jotes, mentre els alumnes Joan Boix i David Calvo de 1r d’ESO en van cantar de composades per ells mateixos.
Salvador Espriu i Castelló és un dels poetes més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha de romandre en la memòria dels catalans.
L’any 2013 s’escau el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre’n l’obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya acorda designar el 2013 com a “Any Espriu”.
Per fer-li el nostre petit homenatge Wendy Cabanes va recitar “Assaig de càntic en el temple” del llibre El caminant i el mur (1954) Ricard Royo, “Inici de càntic en el temple” i Georgina Benet, el poema XLVI de La pell de brau (1960).
També vam recordar Vicent Andrés Estellés en el vintè aniversari de la seua mort. Nascut a Burjassot el 1924, poeta i periodista, fou un dels personatges més destacats del segle XX i una figura de la poesia en català. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, se n’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs Marc i Joan Roís de Corella.
Prabhjot Sinh ens va recitar “La llibertat” i Corina Tabirta, un poema dedicat a l’escolagavina en el seu desé aniversari.
Andrea Marcela Ochoa fou l’encarregada de llegir el Manifest 2013, redactat pel filòsof Josep Maria Terricabra.
I les jotes d’Enric Carbó van servir per posar el punt final.
