En tornar de les vacances de primavera, el dia 2 d’abril, els alumnes de 4rt d’ESO han fet una visita a l’antiga colònia tèxtil de Cal Vidal (Puig-reig) situada a la riba del riu Llobregat. La jornada ha començat amb una xerrada a la plaça de l’Església a càrrec de l’Ester, membre de la comunitat Vidàlia. Vidàlia és un projecte que té l’objectiu de repoblar la Colònia Vidal, els seus habitatges, espais industrials, horts, església, etc. Actualment, hi viuen una vintena d’adults i 7 infants, i la seva filosofia de vida és la permacultura, és a dir, viure de forma sostenible i en sintonia amb l’ecosistema. Estan constituïts com una cooperativa d’habitatge i compten amb un contracte de masoveria urbana per 75 anys.
Un cop finalitzada aquesta part, vam fer la visita guiada pel Museu Colònia Vidal. Primer vam veure al teatre un vídeo on antics habitants de la colònia tèxtil narren les seves vivències i com era la vida a la colònia més moderna de Catalunya. Dada curiosa: sabíeu que el Berguedà té la concentració de colònies més alta de tot el món? La primera parada del recorregut va ser al Casal de dones, un edifici construït a principi dels anys 30 i que va ser un convent de monges que acollia la guarderia, l’escola de les nenes i una residència per a noies joves. Seguidament, vam visitar la fàbrica i allà vam poder conèixer el procés de producció tèxtil: neteja del cotó, filatura (convertir les fibres de cotó en fils) i tissatge (fabricació de teixits). El moment més impactant va ser quan van engegar una de les màquines i vam poder experimentar en primera persona el soroll eixordador que feia. Us imagineu treballar 12 hores diàries (jornada estàndard a la colònia) de dilluns a dissabte suportant el soroll no d’una màquina, sinó de 300 funcionant alhora? No és d’estranyar que moltes de les treballadores de la fàbrica -la majoria eren dones- acabessin patint sordesa.
L’últim tram de la visita va centrar-se en els espais socials: la peixateria, el safareig, les dutxes comunitàries, la sucursal bancària, la biblioteca i, finalment, l’escola. Aquesta era exclusivament per a nens, ja que les nenes eren educades per monges al Casal de dones, on bàsicament aprenien a llegir i a escriure, a fer comptes bàsics, religió i a ser bones mestresses de casa; en canvi, als nens se’ls ensenyava matemàtiques, història, geografia, biologia, lectura i escriptura… és a dir, els nens rebien una educació més completa orientada a assolir càrrecs de certa importància, mentre que a les nenes només se’ls ensenyava allò imprescindible per a complir les seves úniques tres missions a la vida: ser esposes, mares i mà d’obra a la fàbrica. Que injust! Afortunadament, la societat ha evolucionat moltíssim des d’aquella època, tot i que encara queda camí per recórrer. No obstant això, no tot eren flors i violes pels nens de Cal Vidal. El guia del museu ens va explicar que la disciplina amb què educaven els nens era molt dura i comptava amb càstigs que anaven des de la ridiculització davant de tota la classe, fins a càstigs físics i corporals com picar-los amb un regle a la punta dels dits o fer-los aguantar llibres de genolls i amb els braços estesos (inclús, si el mestre ho creia convenient, se’ls posava cigrons secs sota els genolls per intensificar el dolor). A alguns nens se’ls posava un barret amb orelles de burro i se’l feia passejar pels carrers de la colònia perquè tothom sabés que aquell nen no s’havia comportat de forma adequada i que els seus pares, en veure-ho, li apliquessin més càstigs a casa.
En resum, una visita 100% recomanada i que ens ha permès aprendre una mica més de la història industrial de Catalunya!”
Merci!
