Del 10 de gener al 18 de febrer de 2022 vam realitzar l’IP “Memorial Democràtic” amb l’Arnau Zapata com a professor. Durant aquest IP, hem explorat la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme.
Tot va començar fent una reflexió sobre allò que pensàvem nosaltres que era la memòria històrica, compartint amb la classe la nostra definició sobre diferents conceptes. Finalment, cada alumne va gravar un curt vídeo explicant la seva opinió sobre aquests tres conceptes: Què és la Memòria? I la Memòria Històrica? I la Memòria Democràtica? Tot això amb l’objectiu de revisar la gravació en un futur i veure la nostra evolució abans i després del projecte.
A poc a poc vam anar informant-nos sobre que era el Franquisme i la Guerra Civil Espanyola, i vam dur a terme un gran mapa mental, des de les causes fins a les conseqüències passant pel Cop d’Estat i la guerra, òbviament.
Quan ja tinguérem unes bases sobre aquesta terminologia, vam aprofundir-nos a fons en la resta del projecte, com per exemple amb el documental Fugir de l’oblit (2016) de l’Abel Moreno. En aquest vam conèixer al Pitu, un exiliat de la Guerra Civil què és el protagonista i, en certa manera, ens feu d’acompanyant. En Pitu anava a cada dia a cuidar la Mercè, la seva dona, fins que té l’oportunitat de viatjar als llocs els quals va escapar. Durant el documental ens parla com va haver de fugir a França, passant per les platges d’Argelers fins al camp de concentració de Dachau en Alemanya. En aquesta última escapada en Pitu ens explicà tot allò què es va reservar per a ell durant més de setanta anys, sense compartir ni tan sols amb la seva família. Això em va fer reflexionar sobre la duresa de les represàlies durant el Franquisme, les quals quasi cinquanta anys després encara silencien boques i pensaments. Pocs dies després l’Abel Moreno es va connectar virtualment amb nosaltres per fer una mena de col·loqui sobre aquestes qüestions, li férem nombroses preguntes i ell anà resolent els nostres dubtes. Poder fer aquest tipus d’experiències és un gran privilegi que no tots els instituts poden permetre’s i n’estic molt agraït.
Per poder entendre realment la dictadura franquista, vam endinsar-nos en diversos aspectes mitjançant el treball en grup sobre unes fitxes del Franquisme. Alguns exemples d’aquestes eren: cercar informació sobre la Vall dels Caiguts, el desenvolupament industrial del franquisme o d’altres com esbrinar que va passar en Palomares.
Després de tants dies de recerca, vam esdevenir experts sobre aquests temes i vam portar a cap dues infografies, una dedicada al Franquisme i una segona sobre una de les fitxes la qual vam exposar davant de tota la classe. Aquesta segona vaig decidir fer-la sobre ETA, parlant sobre els seus orígens en un grup estudiantil en 1958, el seu objectiu de protegir la cultura Euskera a través de la violència, alguns dels seus atemptats més mortals i finalment la seva dissolució absoluta en 2018.
Després d’aquestes fitxes, vam seguir amb els nostres grups per dur a terme una recerca i posterior presentació de diapositives sobre diferents temes en relació amb la memòria. Aquests temes estaven vinculats a la web de la Generalitat, Memorial Democràtic, i són: cens de simbologia franquista; deportats catalans i espanyols als camps nazis; Espais de la memòria al Vallès Occidental i expressos polítics.
El meu grup va realitzar els Espais de la memòria al Vallès Occidental. Aquests són llocs on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. La finalitat d’aquests espais és explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials que fan referència a un llarg període cronològic (1931-1980).
Aquests són molt importants per la preservació de la història, ja que gràcies a aquesta entenem el perquè de les coses. Durant el Franquisme la llibertat d’expressió es va perdre, i moltes veus amb experiències per contar van quedar callades. Aquesta por va seguir fins i tot després de la dictadura, i els més savis mai van poder compartir els seus coneixements, com ho vam poder veure durant “Fugir de l’oblit”. És essencial recuperar aquest període de la història, ara que encara tenim l’oportunitat.
Després de presentar cada una de les presentacions vaig dur a terme la meva tasca preferida de tot el projecte. Aquesta consistia amb parlar amb els avis i preguntar-los sobre la seva experiència durant la guerra i el franquisme. Els meus avis no estaven en condicions per poder realitzar aquesta entrevista, i doncs la meva mare va ser qui em va fer descobrir moltes veritats sobre les quals no tenia consciència.
Cada un dels meus besavis es trobava en un front diferent, tots dos van patir molt i lluitar per les seves creences. Aquestes experiències en van impactar molt, històries que semblaven sortides d’una poesia eren reals, i jo era la seva descendència. Aquesta tasca em va canviar molt la meva perspectiva sobre la guerra i la dictadura.
Aquest projecte ha sigut molt interessant, els conceptes de classe han sigut molt enriquidors, però el que haig d’agrair molt és aquesta tasca de parlar amb els avis. Considero l’aprenentatge de la història com el de llegir un llibre, m’ha agradat molt aprendre sobre aquest període, i veure que alguns dels personatges son part de la família, em fa sentir que la meva família ha lluitat per aquest capítol de la història.
L’autoria de l’article és de Johan Sené Usón (4tB)
Comentaris recents