Quan vam decidir participar en l’intercanvi només pensàvem en com seria de positiu per al nostre fill adonar-se’n de la importància de conèixer una llengua estrangera per poder-se comunicar en un entorn on únicament es podria defensar amb allò que havia après a través dels estudis.
Només pensàvem en el nostre fill i no se’ns va acudir fer-nos enrere davant la incertesa de no saber qui seria la persona que vindria a casa nostra. Va ser el dia que ens van dir quan arribarien els estudiants francesos que vam començar a preparar l’ espai per acollir el noi que ens havia tocat. En cap moment se’ns va passar pel cap la possibilitat que el “avatar” (d’altres els anomenen “corresponsals”) del nostre fill pogués ser diferent d’ ell.
Quan diumenge a les 16:00h vam a anar a recollir el nostre “avatar”, tots els membres de la família estàvem emocionats i molt contents: durant una setmana, la nostra família passaria de 4 a 5 membres. Ja en el primer contacte vam percebre bones vibracions.
La veritat és que, durant els dies següents, el noi va demostrar un comportament impecable i una educació exquisida. Es va integrar perfectament a la família. Vam arribar a pensar que podia ser un robot camuflat, no podia ser real: el “fill perfecte”. La seguretat al carrer els va permetre moure’s en grup pel nostre municipi i gaudir de la seva adolescència.
Quan van arribar les festes, uauuu!!! la novetat va ser per a tots: anar a les carpes!!! Que bé ho van passar tots, fins i tots els pares veient-los passar-s’ho bé. I com no podria ser d’una altra manera, també vam ballar alguna cançó.
Ha sigut una experiència fantàstica. A casa, tots hem après francès i els “avatars” molt d’espanyol i també algun “mola”, “guay” i “¡no me ralles!”.
En el nostre cas, dir únicament que li hem agafat molt d’afecte perquè ha sigut un noi fantàstic i un bon company i amic per nostre fill.
Signat: Membre del grup de famílies de l’intercanvi Toulouse-Vila-seca 2019
